Comunicat 15/11/21 de la Plataforma 3 d'Octubre  que valora molt negativament les intervencions polítiques del 22 d’octubre fetes en el marc del dia de les esquadres i tot seguit reproduïm:

Des de la Plataforma 3 d’octubre valorem molt negativament les intervencions polítiques del 22 d’octubre fetes en el marc del dia de les esquadres en relació al concepte policial de l’actual govern de Catalunya.

El senyor Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d’Esquadra, supera les seves atribucions i fa un discurs clarament polític com si la policia del nostre país fos una institució en si mateixa i no un servei a la ciutadania. Des d’un mal entès principi d’autoritat política, s’atreveix, fins i tot, a avaluar la ciutadania i corregir-la; no tan sols en el seu comportament, si no també en els seus actitudinals. El major exigeix un respecte a la policia en base a l’autoritat sense considerar (ni autoavaluar) que el respecte és guanya, es te i es manté (o es perd) des de la pròpia actuació, però que mai s’imposa. Si Trapero ha detectat una pèrdua del respecte a la policia catalana hauria de començar analitzant què ha fet aquesta policia per a generar aquest decrement.

Considerem especialment perniciosa – i ho condemnem – la relació establerta, des del màxim comandament policial, entre activisme social i violència i recrimina tot allò que anomena “revolucionari”.

Cal recordar-li que els comportaments “intolerants i violents” no els trobem en els activistes “transformadors o revolucionaris”, però sí que els hem pogut veure en minories de les policies catalanes, generalment entre els cossos especialitzats en “ordre públic”. Per això reiteradament demanem la supressió de la BRIMO i ARRO.

Del discurs del conseller Joan Ignasi Elena no podem banalitzar les seves amenaces dirigides a possibles hostilitats al “cos”: no permetrem que quedin impunes. Perseguirem els responsables de manera implacable. Son paraules que, tant si es dirigeixen a un activisme mobilitzat des de la no violència com a una ciutadania especialment cansada per gairebé 2 anys de la constant vulneració de drets fonamentals que ha suposat la Covid, generen inquietud…, i el dubte sobre si, la nostra, és una policia que garanteix drets i llibertats, especialment als més vulnerables.

Tot això passa en un moment especialment sensible on s’ha de posar d’especial èmfasi en l’autocrítica policial si realment vol ser “una policia de tothom, una policia social, una policia d’ajuda, una policia col·laborativa, no competitiva, una policia que creu en la rendició de comptes, una policia transparent (J. L. Trapero)”.

Són masses les agressions policials que hem pogut veure en diferents enregistraments d’usuaris de telefonia mòbil; ja sigui contra activistes, o no, o la imposició de multes arbitràries (i que ara s’han de retornar…).

Veiem reiteradament que en diferents processos judicials s’han evidenciat denuncies policials falses, manipulades i sense cap fonament. Periodistes i activistes falsament acusats (i agredits) per policies; detencions arbitràries i muntatges policials. En molts casos, acusacions falses de policies sustentades per testimonis falsos d’altres policies; actituds de corporativisme de cos pròpies d’opaques organitzacions mafioses. Simulacres d’atropellament amb vehicles policials, amenaces des de les megafonies públiques, bravuconades, provocacions…

Insults, agressions a manifestants, detencions il·legals, identificacions sancionadores, agents acusats d’agressions racistes, policies involucrats en xarxes de narcòtics o en en xarxes d’extorsió… Tota aquesta realitat quotidiana fa que tant la confiança (com el “respecte”) a la nostra policia es trobi ara mateix en un dels seus moments més baixos.

Si la pèrdua de confiança (que és pitjor que la pèrdua de respecte) en les policies catalanes realment preocupés als responsables polítics i tècnics, aquests no haurien de fer una crida a un canvi d’actitud de la ciutadania; molta de la qual se sent decebuda i traïda per aquells que tenen el deure de garantir els drets i les llibertats. La crida hauria d’anar adreçada a aquells membres de les nostres policies que han generat aquesta desconfiança.

La confiança de la ciutadania en la seva policia exigeix que els seus responsables polítics i tècnics considerin inacceptables, i que no permetin que quedin impunes, els excessos policials, la males praxis, i la vulneració dels drets de la ciutadania; així com els delictes que es cometen des de la impunitat de l’uniforme i l’autoritat de les seva armes. Exigeix perseguir-ne els responsables de manera implacable i fer-ho públic des de la transparència. Aquest ha de ser el primer pas per guanyar la confiança, i fins hi tot potser el respecte, de la ciutadania envers el serveis de policia catalans. Altra cosa seria mantenir les actituds sotmeses i les pors, que no respectes, que ha caracteritzat la relació de la nostra ciutadania amb les policies.

Tot plegat s’agreuja més quan, aquesta diada, ve seguida d’una manifestació “Per la seguretat pública” de Mossos contra la criminalitat (sense ni una xifra que ratifiqui cap increment) exigint “respecte”. I s’acompanya de les declaracions de suport d’ERC i JxC; mentre aquests partits segueixen a govern actuant com a acusació particular contra les persones lluitadores i defensant els responsables dels excessos policials.

Sortiran públicament a excusar el seu error i a demostrar voluntat d’esmena?

Comunicat 15/11/21