Avui, a 2/4 de 6 de la tarda, a la sala de cerimònies del Tanatori Mémora de Girona s'ha realitzat l'acte de comiat a Guillem Terradas, independentista mort el passat dimecres als 49 anys. Degut a la nombrosa assistència s'han ocupat tots els seients de la sala i desenes de persones han seguit la cerimònia dempeus.

L'acte ha començat amb unes paraules de Salomó Marquès (cunyat de Guillem Terradas) i tot seguit els amics de Guillem Terrades, Pere Puig i Anna Viñas han llegit emocionats un text que tot seguit reproduïm:

 'Estimat Guillem,

Que difícil que és parlar de tu i saber que ja no hi ets, que ja no parlarem, que ja no rebrem whatsapps teus, que ja no quedarem per fer el toc ni tiberis, que ja no riurem ni lluitarem plegats....

Que dur és pensar-te en passat ... Aquests dies hem estar repassant records, festes i batalletes junts i ens hem adonat que hem compartit mil moments entranyables que els guardarem per sempre com un tresor.

Tothom que et coneixia, sabia del teu particular sentit de l’humor i com havíem rigut de tot al voltant d’una taula on no hi podien faltar cargols i xocolata blanca de postres, com recordem aquelles sobretaules llarguíssimes xerrant i xerrant sobre el món, el país, el teu estimat Barça, la vida, el teu món interior que a vegades ja et jugava males passades...

Durant molt de temps, necessitaves fer molta vida social i estar connectat amb la gent. Tenies ganes de fer moltes coses i ens parlaves de projectes de futur i sempre proposaves plans que a vegades no es duien a terme per les situacions que teníem cadascú... tenies unes ganes infinites d’anar al Xiringuito a l’estiu, de fer sopars, d’anar a concerts, de sortir de festa a la Mirona, de disfrutar en plenitud...

Ens venen mil anècdotes quan et recordem i se’ns posa un somriure a la cara pensant en les històries que hem viscut. Han estat molts anys, moltes hores que hem junts al Casal, als bars, al carrer....

Perquè ets un lluitador i des de fa moltes dècades, has estat al carrer present a tots els combats, a manifestacions, a protestes..., mai t’has arronsat per res ni tan sols les porres de la policia ni les amenaces ni les agressions t’han aturat, has estat exemple per altres generacions que continuen la lluita i ets un referent de l’esquerra independentista que perdurarà en el temps.

Et recordem també parlant del món laboral sobretot quan hi havia èpoques de molta feina i et passaves el dia enganxat al telèfon responent consultes vàries i necessitaves sortir al vespre a fer un toc per oxigenar-te. Com t’agradava també anar al cinema cada setmana i ens explicaves les novetats de la cartellera i ens parlaves d’actors que només tu coneixies... i com planificaves les vacances i recordaves les mil anècdotes que havies viscut als estius a Menorca.

Et recordem també parlant dels teus pares i l’amor tant gran que senties per ells i com els vas cuidar fins a l’últim moment, com us fèieu companyia de forma recíproca.

Et volem recordar així: vital, rialler, amigable... perquè en els últims mesos, la maleïda foscor es va apropiar de tu i va fer que ja no et poguessis escapar d’aquesta teranyina que t’ha empès a deixar-nos.

A partir d’avui tot és una mica més trist, ens deixes una gran buidor, escoltem Barricada o Cicatriz de fons en homenatge a tu i ens cauen les llàgrimes per saber que ja no hi ets...

Estem en deute amb tu, farem una cervesa plegats i xerrarem i riurem junts com tu haguessis volgut, per la vida, pels mil moments compartits, per les complicitats, confidències que hem viscut... perquè és molt difícil pensar-te en passat, estimat Guillem.

Els teus amics que mai t’oblidaran.
Descansa en pau. Sempre estaràs entre nosaltres!!'

La cerimònia ha seguit amb una intervenció d'en Jordi Navarro i l'Anna Pujolàs que han llegit un text d'en Dani Cornellà on s'han recordat diversos episodis de la militància independentista d'en Guillem Terradas com el seu pas per les JIG (Joventut Independentista del Gironès) i Maulets i quan va anar de número 4 a les llistes de les primeres eleccions municipals de la CUP a Girona l'any 2003 i va ser agredit per un grup espanyolista quan penjava cartells durant aquella campanya electoral al barri de Germans Sàbat de Girona. 

L'acte s'ha tancat amb un parlament de Salomó Marquès recordant la infància i joventut d'en Guillem i la seva relació amb els pares i els germans i unes breus paraules d'agraïment de la germana de Guillem Terradas, Montserrat Terradas. Seguidament ha sonat la cançó de Lluís Llach "Tossudament alçats". Poc després els assistents han sortit de la sala passant per davant d'una fotografia d'en Guillem Terrades sobre una estelada envoltada de rams de flors enviats per familiars, amics i organitzacions polítiques i sindicals.

Uns minuts més tard a les portes del tanatori unes desenes de persones han cantat Els Segadors amb el puny alçat.