Música en directe

La indústria del directe ha sobreviscut ‘in extremis’, amb millors dades que la previsió realitzada en plena pandèmia el 2020, gràcies a la iniciativa privada i al suport públic, però veu amb preocupació la repercussió i conseqüències del sotrac a llarg termini.
 
L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que la indústria del directe ha perdut un 65% de la facturació, lluny del 87% anunciat. L’estimació de pèrdues superar els 70 milions, tenint en compte que el 2020 havia de ser un any de recuperació.
 
El 2020 s’han suspès un 59% de concerts (12 mil bolos no realitzats) –per sota del 80% previst inicialment– mentre que la xifra de públic s’ha desplomat un 91% –una dada equivalent al 94% que s’havia calculat–, que significa la pèrdua de 12 milions d’espectadors.
 
La meitat dels principals festivals dels Països Catalans han suspès les edicions del 2020 en un any tocat i enfonsat per la pandèmia. Els certàmens celebrats han patit una caiguda aclaparadora del 74% d'espectadors a causa de les restriccions i les mesures sanitàries. En total, s’han perdut 2 milions d’assistents als festivals i Festes Majors. 
 
Els ingressos procedents dels drets d’autor recaptats per SGAE han baixat a la meitat, amb una caiguda del 56% a Catalunya, del 42% al País Valencià i del 54% a les Illes Balears.

La pandèmia ha provocat una profunda transformació en els hàbits culturals, segons l’Enquesta de Participació Cultural de la Generalitat. La pandèmia ha pujat un 10% l’escolta de música durant els mesos de confinament i s’ha mantingut amb un increment mitjà del 4%.
 
Els grans melòmans de la quarantena han estat els més grans de 35 anys (+10%), que van aprofitar el temps lliure, però la tendència s’ha mantingut especialment entre els joves resilients de la franja de 14 a 19 anys, que han incorporat el 10% extra al consum habitual.
 
Els catalans que ha anat a un concert s’han reduït a la meitat, del 46% al 26%, el consum de concerts en català ha assolit un rècord històric del 45%, i en canvi l’escolta de música en català ha caigut 5 punts del 46 al 41%. Del 74% de catalans que el 2020 no han anat a cap concert (40% més que l'any anterior), només el 19% admet que ha estat culpa de la pandèmia.

La crisi afavoreix els artistes locals i en català. Segons l’estudi realitzat per l’Anuari, els festivals catalans celebrats el 2020 han doblat la contractació d'artistes catalans (del 34 al 70%) i també en català (del 19 al 43%). Per contra, la crisi ha perjudicat als grups i solistes emergents, que han perdut 10 punts la presència (del 38 al 28%).
 
La presència de veus femenines i grups mixtes també s’ha reduït míniminament del 44 al 41%, després de tres anys d’increments exponencials als festivals catalans. No obstant, la xifra més preocupant és la davallada de dotze punts en propostes liderades per dones, del 32 al 19%.
 
L’anul·lació general de festes majors i celebracions locals ha estroncat la recuperació de les orquestres i conjunts. Les grans orquestres de ball han perdut tees quartes parts de la contractació, amb un dexrement de 71% de la xifra de concerts, mentre que els conjunts de ball, de versions i de tribut han constatat un any catastròfic amb la pèrdua del 75% dels bolos.

Sales de concerts
 
Les sales catalanes han vist agreujada la seva viabiltat després d’un any irrecuperable I sense programació. L’aturada general des del març del 2020 ha estat devastadora. Han caigut en picat els espectadors (-80%), només s’han fet concerts els primers mesos del 2020 i algunes iniciatives subvencionades, i han davallat totalment la programació de concerts (-70%).
 
Les dades aportades per la vintena de principals equipaments han registrat la pèrdua de 1,2 milions d’espectadors i s’han deixat de programar més de 3.500 bolos al llarg del 2020, i encara podria ser molt pitjor quan a mitjan 2021 no s'ha recuperat l’activitat completa.
 
Auditoris i teatres tancats per la crisi, mentre els circuits es reinventen. Caiguda sense precedents dels espectadors dels grans auditoris públics i privats (-70%) i als circuits musicals (-61%). La retallada en la programació musical ha estat del  57% a teatres i del 38% als cicles musicals, ha deixat una imatge desoladora de cancel·lacions.
 
Les Cases de la Música han fet un esforç per minimitzar la caiguda d'espectadors (-35%) i concerts (-46%) però no han pogut aturar la caiguda espectacular d'artistes (-67%).
 
Formació musical i professional
 
La crisi sanitària i el confinament ha provocat una matriculació a l’alça el curs 2020-21 a les quatre escoles superiors de música de Catalunya, així com com als màsters i als cursos universitaris de formació professional.
 
La presència d’alumnes als graus superiors de música s’ha reforçat el 2020 i ha augmentat un 2%, amb especial incidència al Taller de Músics i a Jam Session. La matriculació d’alumnat de fora de Catalunya ha pujat un 10% i les alumnes de música també han augmentat un 5%.
 
Les matèries que han guanyat més adeptes han estat Jazz i música moderna (+12%) i Producció i gestió (+10%). També ha crescut l’interès per la participació a màsters i cursos universitaris de gestió de la indústria musical (+16%).
 
Estratègies digitals i programacions en streaming. Els mercats professionals dels Països Catalans han aportat dades que no són comparables als formats habituals. Molt minvat el pressupost (-23%), la majoria ha ofert programació en streaming i per promoure l’activitat artística (+15%), tot i que s’ha reduït un terç la presència d’acreditats (-37%).
  
Indústria discogràfica

La crisi per la pandèmia ha afectat també el sector de la indústria discogràfica catalana, que ha retrocedit a les dades del 2018 (11 milions d’euros), no tan agreujada com la indústria del directe, mentre augmenta la producció i cauen les vendes de discos.
 
El segells catalans havien augurat una caiguda de la facturació del 65% però al final la caiguda, també considerable, ha estat del 23%. A nivell estatal, el pes de les multinacionals ha minimitzat l’impacte del covid amb una facturació positiva del 4%, gràcies a amb un augment de 22% de les vendes digitals, tot i la caiguda del 24% de les físiques.
 
El mercat català s’ha comportat de manera diferent, amb una caiguda de la facturació motivada sobretot per la retallada del management i per la disminució de publicitat a les grans plataformes. Pel que fa a les vendes de discos, han baixat un 15%, el format físic de CD i LP ha caigut un 5%, mentre que el digital s’ha enfonsat un 17%. La proporció és encara del 80 al 20%, respectivament. Tot i això, les discogràfiques han vist augmentar els ingressos pels ingressos editorials, de sincronies i de catàleg, així com per la distribució.
 
La producció de discos en català i instrumentals ha assolit un creixement espectacular del 31% en plena pandèmia, amb un récord de 1.831 referències, entre CD, LP i senzills de novetats i reedicions. en un terreny abonat sobretot per l’ascens de les edicions digitals i LPs.
 
La producció de CD ha baixat un 20%, les edicions en vinil han seguint a l’alça amb un 8% i els formats digitals s’han doblat amb un 99% d’ascens (amb un 131% del senzills digitals inèdits).
 
El rànquing d’artistes catalans més venuts del 2020 està liderat un any més per El Disc de la Marató, seguit pels últims treballs de Txarango, Antonio Orozco i Aitana, tots ells disc d’or amb més de 20.000 exemplars venuts
 
Els artistes en català amb major quantitat de discos venuts han estat Txarango, Miki Núñez (3 cançons en català) i Oques Grasses, tots amb més de 10.000 còpies despatxades.
 
La llista de discos en català més reproduïts per streaming a Spotify el 2020 ha estat encapçalada per Stay Homas + Oques Grasses, Txarango i Stay Homas + Judit Neddermann.
 
El rànquing de clips en català amb més reproduccions a YouTube el 2020 està liderat per Miki Núñez, amb la versió col·lectiva d’“Escriurem” per a la campanya #Joemcorono (2 milions de reproduccions), seguit de Txarango, Buhos, Salva Racero i Cesk Freixas + Txarango.
 
L’artista català número u a les plataformes digitals ha estat amb diferència Txarango. Així mateix, del rànquing de les cançons en català més radiades es desprèn que “Tant de bo” de Suu lidera la llista, seguida de “De veritat” de Blaumut i “A la deriva” de Txarango.
 
Per estils han pujat les edicions de discos de públic familiar (+117%), urbanes (+79%), cançó (+49%), pop-rock (+20%) i jazz (+5%), s’ha mantingut el folk (-1%) i l'únic gènere que ha davallat ha estat la clàssica (-17%). El consum majoritari ha estat el pop-rock (70%), i a continuació la cançó melòdica (38%) i la música urbana (37%) es disputen el segon lloc.