Per entendre les grans mentides sobre l’energia cal conèixer quin és el seu procés complet per produir energia elèctrica a través dels reactors nuclears, elements indispensables per obtenir l’any 2019 només el 4 % de l’energia primària total a escala mundial (les renovables són al 5 %). Per tant suposa només el 10 % de l’electricitat mundial, tant amb les renovables, com amb aquest procés radioactiu.
Així doncs, el cicle del combustible nuclear consta de vàries etapes:
La mineria d’urani
S’extreu òxid d’urani de les mines, majoritàriament, a cel obert.
La mineria d’urani compta amb tots els impactes propis d’una mineria extractiva, com els abocaments de milions de tones de roca i sediments per obtenir el producte desitjat, l’ús intensiu d’aigua cada dia (milions de litres al dia), o la contaminació per l’ús de dissolvents com diversos tipus d’àcids per separar la part del mineral de la que sobra, on les emissions de CO₂. Però a més a més, la mineria d’urani genera una gran quantitat de residus radioactius, repartits pel territori de formes molt diverses.
Durant alguns anys del segle passat aquest material provenia de jaciments d’Espanya, però totes les mines es troben tancades per falta de mineral suficient per a una explotació rendible. El combustible que s’utilitza a les centrals nuclears procedeix del Canadà, Austràlia, Sud-àfrica, Níger i una bona part de poblacions de l’antiga URSS.
Ara ens enfrontem a l’amenaça d’obertura d’una nova mina a Retortillo (Salamanca), tot i que en queda poca quantitat d’urani, per part d’una empresa completament especulativa, Berkley Mineria. Afortunadament la situació de la mineria d’urani a Espanya ha fet un gir inesperat en introduir els grups polítics del PSOE i Unidas Podemos on amb una correcció a la Llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica en el sentit de prohibir la mineria d’urani al nostre país. A més, es va incloure un paràgraf on s’assenyalava que es procedirà a arxivar les sol·licituds d’obertura d’instal·lacions radioactives, on fa la impressió que està redactat per bolcar el projecte Berkley Mineria a la província de Salamanca. A continuació veurem el recorregut que té aquesta llei pendent d’aprovació per les Corts Generals. Per la resta, Berkley segueix mostrant a la premsa les seves intencions de continuar amb el projecte de Retortillo (Salamanca), tot i que la població local manté una disconformitat amb què obrin una instal·lació radioactiva a prop de les seves cases.
«Salamanca ramadera, no vol ser minera».
Procés d’enriquiment d’urani
L’urani que pot trencar-se (fusionar-se) i produir energia és una varietat denominador urani 235 (U-235), però l’urani natural és molt escàs, un 0.7 % tant sòls. Majoritàriament hi ha urani 238 (U-238). S’ha d’augmentar la proporció de U-235 fins a quasi un 5 %. El procés es denomina com enriquiment i és indispensable perquè l’urani no podria ser utilitzat sense enriquiment. I per això s’ha de convertir a hexaflorur d’urani, i finalment, en diòxid d’urani.
En aquests processos és imprescindible de nou el consum de combustibles fòssils, l’ús de productes químics i la generació de residus radioactius.
El producte residual d’aquest procés és l’urani empobrit. És utilitzat per la fabricació d’armes per la seva alta densitat, on augmenta el seu potencial destructiu. Moltes d’aquestes armes van ser utilitzades als conflictes bèl·lics d’Afganistan, Iraq, Kuwait o Iugoslàvia, provocant danys per la salut a milers de soldats i personal civil a causa de la dispersió pel territori de pols radioactiva. S’han constatat seqüeles a mig i a llarg termini.
Només uns pocs països disposen de la tecnologia per l’enriquiment d’urani: aquells capaços de fabricar armes nuclears.
No és una tecnologia a l’abast de qualsevol estat ni se’ls hi permet a tots (fixeu-vos en el cas d’Iran).
Espanya té contractes amb Rússia, EUA, França i el Regne Unit pels serveis d’enriquiment i transformacions necessàries. Per tant, tot i que el mineral d’urani procedeix de mines al territori peninsular, encara es depèn de la intervenció estrangera. Així doncs l’electricitat nuclear no pot considerar-se una energia autòctona. És, tant la tecnologia com el combustible, una energia importada.
Plantes químiques de fabricació d’elements combustibles
Els bidons amb el diòxid d’urani en pols arriben a l’empresa ENUSA, a Espanya, per fabricar els elements que s’introdueixen en el reactor nuclear.
El diòxid d’urani enriquit es premsa i és sotmès a un procés desinterització en un forn amb atmosfera d’hidrogen per a la seva conversió en pastilles ceràmiques. Aquestes pastilles se situen a l’interior d’una beina o embolcall metàl·lic, formant-se així l’anomenada vareta de combustible. Les varetes, un cop carregades amb les pastilles, s’omplen d’un gas inert i es segellen. L’agrupació d’un conjunt d’elles en una armadura que, juntament amb altres elements estructurals, constitueix el que s’anomena un element combustible. Posteriorment, els elements combustibles es transporten a les diferents centrals nuclears.
ENUSA és una empresa pública la fàbrica d’Elements Combustibles situada a la localitat de Juzbado, a poc més de 20 quilòmetres de Salamanca. És una de les cinc que hi ha a la Unió Europea (les altres es localitzen a França, Alemanya, Regne Unit i Suècia). No només subministra a les centrals espanyoles; aproximadament la meitat de la seva producció s’exporta a centrals europees, i té contactes per prestació de serveis amb empreses de la Xina i de la unió dels Emirats Àrabs Units.
Transport de material radioactiu
Com observem en els diferents passos, cal el transport de material radioactiu, per diverses vies: aèries, terrestres i/o marítimes. Tant del combustible com després dels residus. Aquest transport mai estarà ni ha estat exempt de riscos; l’hermetisme que empara tot el procés només és comparable a què els Estats exerceixen quan parlen de seguretat nacional.
Centrals nuclears (CC.NN.)
Com funciona una central nuclear? El simplifiquem en cinc fases:
- La fissió de l’urani es porta a terme en el reactor nuclear, alliberant una gran quantitat d’energia que escalfa l’aigua per transformar-la en vapor.
- Aquest vapor es transporta al conjunt turbina-generador.
- Un cop aquí, les aspes de la turbina giren per l’acció del vapor i mouen el generador, que transforma l’energia mecànica en electricitat.
- Quan el vapor d’aigua ha passat per la turbina, s’envia a un condensador on es refreda i es torna líquid.
- Després, l’aigua es transporta per tornar a aconseguir vapor, tancant així el circuit de l’aigua.
Amb relació a l’ús de l’aigua, tenim l’exemple de la central de Cofrents, que és el major usuari d’aigua de tota la Comunitat Valenciana. Utilitza fins a 32 hm³ d’aigua a l’any, l’equivalent a 10500 piscines olímpiques. Aquesta aigua procedeix del curs alt del Júcar, de la millor qualitat. En un context de canvi climàtic accelerat, els models indiquen per a l’àrea mediterrània que la temperatura i els requeriments hídrics ja han augmentat i ho faran encara més en el futur, mentre que la precipitació, el vessament superficial i la recàrrega d’aqüífers estan descendint des de ja fa dècades. Per això necessitem urgentment aquesta aigua que ara utilitzen i deterioren les centrals nuclears.
A més, cada 12 o 18 mesos es renova part dels elements combustibles del reactor, i els «gastats» s’emmagatzemen a la piscina de combustible en la mateixa instal·lació durant un temps. El necessari per a la disminució de l’activitat radioactiva i, per tant, de la producció de calor. Després poden ser transferits a bidons per emmagatzematge «en sec», en les mateixes instal·lacions nuclears (ATI, magatzem individualitzat transitori) o en un lloc comú a totes les centrals (ATC, magatzem transitori centralitzat).
A Espanya va arribar a haver-hi 10 reactors nuclears en operació. Un va haver de tancar per accident, Vandellós 1 (1989) i dos més, José Cabrera (Zorita 2006) i Garoña (Burgos 2012) van tancar per envelliment. A l’actualitat funcionen 7. Aquests reactors compliran els 40 anys d’operació, el període per al qual van ser dissenyats els seus sistemes i components, entre 2021 i 2028. Però el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va obtenir l’acord de les empreses propietàries d’allargar el seu període de funcionament entre sis i vuit anys més. De manera que el primer tancaria el 2027 i l’últim en 2035. Aquest acord no implica compromís legal i és modificable.
Residus radioactius
El tancament de les centrals nuclears que, per voluntat dels seus amos, serà entre 2027 i 2035, deixarà una herència de residus radioactius que han de ser aïllats del contacte amb la biosfera durant l’existència de moltes generacions humanes. Trobar un lloc adequat per a tancar-los durant milers d’anys no serà fàcil. Són temps d’escala geològica, és impossible assegurar el que passarà. L’herència que l’energia nuclear deixa a la població ibèrica és: 123.500 m³ de residus de molt baixa activitat, 96.500 m³ de residus de mitjana i baixa activitat, i 16.500 m³ de residus d’alta activitat.
L’esborrany de la VII Pla de Residus Radioactius plantejat pel Govern de l’Estat a través de l’empresa pública Empresa Nacional de Residus Radioactius, SA (Enresa) és ampliar el cementiri nuclear de El Cabril, la qual cosa considerem inadequat, improcedent i una barbaritat mediambiental per moltes raons: aigües subterrànies, sismicitat, tocant amb una Reserva de la Biosfera: Parc Natural de Hornachuelos, abocament de efluvis a la Conca de Guadalquivir, etc.
A més, pagarem milers de milions d’euros si la recaptació d’una part de l’electricitat produïda resulta insuficient. El que sembla molt probable. Tal com són les regles de joc nuclear, la responsabilitat de vigilar els residus i d’enterrar-los és de l’Estat, no de les empreses que van fer negoci amb les nuclears.
«Cementiri nuclear: ni en el meu poble ni al teu»
Quines són les grans mentides abocades pels grups empresarials energètics?
És una energia sense emissions de CO₂: Mentida
Una central nuclear implica: mineria d’urani, enriquiment i fabricació dels elements de combustible, construcció de les plantes (molt intensiva en ciment, important emissor de CO₂) i recàrrega periòdica de combustible durant la seva vida útil (a Espanya, 1800 tones de gasos d’efecte hivernacle a cada recàrrega). I quan es tanquen: desmantellament de la instal·lació, tots els voluminosos transports necessaris, emmagatzematge dels residus amb diferents nivells de radioactivitat (baixa i mitja), emmagatzematge temporal i, quan es decideixi, definitiu, dels residus d’alta activitat.
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les centrals nuclears s’estimen en una mitjana de 66 grams de CO₂ equivalent per kWh generat. Segons això, les nuclears espanyoles han emès en 2019 gairebé 4 milions de tones de CO₂. Resulta que emeten el 15% d’una central de gas en cicle combinat. Molt per sobre de qualsevol de les tecnologies renovables per a la generació elèctrica.
La nuclear contribueix a l’escalfament global, sense cap dubte.
És l’energia de suport que necessita un sistema amb moltes renovables: Mentida
Una altra mentida és que el seu paper en un món sense emissions és imprescindible. Però la principal font de generació d’electricitat en el món és el carbó, que produeix el 38 %. L’energia nuclear és responsable del 10 % i les energies renovables estan a l’una amb un altre 10 %. Si es pretén substituir la generació elèctrica amb carbó hi hauria que pràcticament quadruplicar la generació nuclear i, com el seu règim de funcionament és estable, això vol dir fer unes 1300 centrals noves (de la potència mitjana usual, 1000 Mw).
No hi ha perspectives del fet que això hagi de passar. Segons el World Nuclear Industry Status Report, el desembre de 2020 hi havia 413 reactors en operació, i en construcció només hi ha 50 plantes, la major part a Àsia, Orient Mitjà i Europa oriental. A la Xina s’han construït bona part de les centrals nuclears noves durant les últimes dues dècades. A més, el parc nuclear mundial està envellint. EUA posseeix la majoria de les centrals i tenen una mitjana d’edat de 39 anys, a la Unió Europea la mitjana és 35. I el període de funcionament per al qual es van dissenyar és de 40 anys.
Per contra, la producció d’electricitat amb nuclear competeix i desplaça a les renovables, ja que una central nuclear és inflexible en el seu mode de funcionament. No pot adaptar-se a la variabilitat de la producció renovable i, quan bufa molt el vent i és baixa la demanda -per exemple, a la nit (o per Setmana Santa) -, en lloc debaixar la potència nuclear, es desconnecten els parcs eòlics.
És una energia segura: Mentida
Tothom coneix els accidents nuclears més atroços: Harrisburg el 1979, Txernòbil el 1986, Fukushima el 2011. Les conseqüències d’aquests accidents van ser visibles i notòries en tot el planeta. Les xifres de víctimes i els danys han estat sistemàticament minimitzats per la indústria nuclear i fins i tot per les entitats polítiques a càrrec. Els danys de la radioactivitat poden trigar anys a manifestar-se i es requereix voluntat política i capacitat organitzativa per fer un seguiment. Però es pot afirmar que milers de persones han mort per accidents nuclears i desenes de milers han estat desplaçades de les seves llars i territoris.
La radioactivitat no fa olor, no es veu, és imperceptible, però tant les persones com altres éssers vius moren a conseqüència d’ella.
A més, l’OIEA (Organisme Internacional d’Energia Atòmica), ha detectat centenars de casos de tràfic il·legal de productes radioactius per organitzacions criminals i terroristes.
És una energia neta: Mentida
No només contribueix a l’increment de les emissions de CO₂, sinó que milions de tones de residus tòxics i radioactius s’emmagatzemen a casa nostra, enverinant l’aigua, l’aire i la terra.
Durant el seu funcionament normal, les centrals han de deixar anar certa quantitat de gasos radioactius a l’aire. Milers de fuites radioactius, controlats o no, s’han produït al llarg del cicle de vida de les centrals nuclears a tot el món i, per descomptat en Espanya, tant a escala atmosfèrica com contaminant l’aigua i la terra. Les comarques que envolten les centrals nuclears a Espanya veuen minvada la seva diversificació productiva pels riscos que comporta la radioactivitat, així com la contaminació de les grans conques hidrològiques com passa al Tajo. De fet, la situació d’aquest riu va provocar un gran desacord entre el govern espanyol i portuguès, sent en l’actualitat un tema de discussió molt tens.
És una energia barata, fins i tot afirmen que la més barata: Mentida
L’energia nuclear utilitza recursos públics: subvencions a la producció, el sosteniment de l’CSN (Consell de Seguretat Nuclear), part dels fons d’Enresa, la vigilància per evitar trànsit i atacs terroristes (Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat), ús de recursos públics com l’aigua o els terrenys d’instal·lació, la despesa de desmantellament i la gestió dels residus.
Si bé és cert el pagament de taxes que aporten les empreses propietàries de les CC.NN. en funcionament, és molt probable que aquests impostos siguin insuficients per costejar el desmantellament de les centrals i la gestió de residus radioactius durant desenes de milers d’anys. L’esborrany del Pla de Gestió de Residus Radioactius avalua el cost, fins a només la fi de segle, en més de 16.000 milions €. Les generacions venidores hauran de pagar per les nostres decisions.
El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, en diverses ocasions s’ha queixat que porten diversos exercicis amb abundoses pèrdues: el març de 2017 a la Junta General d’Accionistes de la companyia ho va dir sobre Garoña, i a l’estiu de 2020 va declarar a la premsa que estan «Operant a pèrdues». Per tant, ni barata ni rendible.
Genera ocupació de gent de la comarca: Mentida
Els riscos i fets de contaminació radioactiva impedeixen el desenvolupament sostenible i d’ocupació estable i de qualitat de les comarques que s’ubiquen al voltant de les centrals nuclears, impedint altres activitats productives i la diversificació d’aquestes. A canvi, crea ocupació molt especialitzat i escàs, majoritàriament per treballadors que no són de la zona.
La seva alternativa, les renovables, poden arribar a produir diverses vegades més llocs de treball, de la mateixa manera que el desmantellament de les centrals mantindria molts llocs de treball durant més d’una dècada. De fet, només el desmantellament d’una central nuclear pot suposar un impacte socioeconòmic més gran que el de la mateixa central en funcionament, com va passar en el cas de Vandellòs I.
La nostra salut, la de generacions futures, el futur dels nostres territoris, estan seriosament amenaçats.
Des del Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) i Ecologistes en Acció considerem que:
Les centrals nuclears són tan perilloses que requereixen una regulació i vigilància continuada com cap altra indústria. És contaminant per les seves emissions i els seus residus radioactius, que seran una amenaça durant moltes generacions. És cara i no és prou flexible per a servir de suport a les renovables.
I concloem:
1. Que s’ha de confirmar la il·legalitat de la mineria d’urani a territori espanyol, per posar fi a l’amenaça que es va produint contra Camp Charro des de fa anys.
2. Que l’allargament de la vida de les centrals nuclears implica riscos que no s’han d’assumir. Considerem que no han de renovar-se els permisos de funcionament dels reactors en operació i, en cap cas, operar més dels 40 anys perquè van ser dissenyats.
3. Que s’ha d’escollir el sistema de gestió dels residus nuclears i radioactius, tant temporal com definitiu, de manera consensuada, Informada i a través d’un debat transparent, ampli, amb criteris tècnics i socials i tenint en compte, en primer lloc, els interessos de la vila de Portugal i Espanya.
4. Que els residus radioactius són responsabilitat dels seus productors i que han d’aportar els diners necessaris per al seu emmagatzematge temporal i per al definitiu. També s’han de fer càrrec el cost del desmantellament de les instal·lacions nuclears. Des que una central es tanca passen, com a mínim, deu anys fins que està desmantellada. Els terrenys ocupats poden trigar dècades a ser alliberats per a altres usos.
5. Que utilitzar un emmagatzematge intermedi centralitzat (ATC) pels residus radiactius no és l’opció més convenient, ja que multiplica transports de residus per carretera i retarda la construcció i posada en funcionament d’un emmagatzematge definitiu denominat AGP (magatzem geològic profund). d’aquesta manera s’evitaria un perillós transport des de les CC.NN. fins al ATC, per després requerir d’un segon transport des de l’MTC fins al AGP. A més, com més es retardi, més gran és el risc que falti finançament i no pugui reclamar-se a les empreses propietàries de les centrals nuclears.
Tot i la paralització de l’ATC de Villar de Cañas, tant per l’oposició ciutadana, com per l’inadequat dels terrenys, l’esborrany de l’7è Pla General de Residus Radioactius (7º PGRR), només planteja un magatzem temporal centralitzat (MTC). El MIA i Ecologistes en Acció consideren inadmissible traslladar a les següents generacions la solució de l’emmagatzematge final dels residus. Encara que el primer objectiu sigui que deixin de produir-se amb el tancament de les centrals nuclears, considerant la immensitat de la tasca, la dificultat tècnica que comporta i el risc que falti diners, creiem que la gent, la societat ibèrica, ha de començar a tenir-ho present. En primer lloc, per evitar que la classe política es limiti a la solució més immediata i barata (un emmagatzematge temporal en superfície) i que les següents generacions s’ocupin de la feina difícil. També perquè no es pot abordar el problema dels residus nuclears sense comptar amb la població: mai funcionarà una solució sense consens.
Els residus radioactius no tenen una solució bona. Potser alguna menys dolenta. Des del El MIA i Ecologistes en Acció consideren com a punt de partida que l’Estat espanyol assumeixi la completa responsabilitat de gestió dels residus nuclears generats o utilitzats en el seu territori, i descarti la possibilitat de transferència a tercers països com a mètode d’emmagatzematge definitiu.
6. Que el tancament de les centrals nuclears, que avui és un 20% de l’electricitat que consumim, no pot ser substituït amb un major ús del gas ni del carbó. Cal posar en marxa mesures d’estalvi i eficiència en l’ús de l’energia i instal·lar nova potència renovable que permeti seguretat en el subministrament i estabilitat de la xarxa elèctrica. La transició energètica és urgent i no nuclear.
Hem de respectar el nostre poble veí i amic, Portugal, a les generacions futures, al planeta. Del nostre llegat depèn la seva vida, el seu benestar.