Noves irregularitats en el concurs d'oposició docent

El passat 19 de juny van començar els actes de presentació del concurs d’oposició RESOLUCIÓ EDU/182/2021, de 29 de gener, de convocatòria de concurs oposició per a l'ingrés i accés a la funció pública docent i adquisició de noves especialitats, publicat al DOCG. A meitat del procés d’oposicions s’ha produït un moviment de reivindicació per part de moltes docents, després de rebre les puntuacions de la primera de les proves. En aquest context s’han tornat a fer evidents els motius pels quals moltes plataformes i moviments de suport a interines ja van intentar impugnar el procés i treballar per canvis i millores des de les passades oposicions, l’any 2019. 

Aquests motius venen definits per unes avaluacions que es consideren injustes, per respostes dels tribunals no motivades, per la manca de respostes i per les irregularitats del procés com que donat el no-anonimat de les proves els membres dels tribunals accedeixin a dades laborals i personals de les persones opositores. I ara no només és un grup de docents qui ho diu sinó que un estudi publicat a “the science” ens dona la raó; Lenience breeds strictness: The generosity-erosion effect in hiring decisions. en què els investigadors de la UB Marc-Lluís Vives, Tania Fernandez-Navia, Jordi J. Teixidó i  Miquel Serra-Burriel han pogut arribar a demostrar científicament que a Catalunya es dona l’efecte generositat-erosió i hi ha biaix cognitiu en les deliberacions dels tribunals.

Una vegada més s’observa que els tribunals del concurs d’oposició actuen com a caps de personal del Departament d’Educació i no puntuen els treballs presentats d’acord amb els criteris d’avaluació. A diferència de fa dos anys, on s’ofertaven 1.900 places per a primària, enguany només se n’han ofert 500 i és on s’ha vist un cribratge més agressiu a la primera part de la prova que fa dos anys. Enlloc de permetre que excel·lents professionals concursin amb la resta de participants en la fase de mèrits el que fan és bloquejar l’accés de prop de dos terços dels opositors a la segona part del concurs d’oposició, l’única part anònima i entenem que ho fan perquè no els permetria seleccionar a dit el personal i s'han autoatorgat aquest paper de seleccionadors i no avaluadors. Aquests fets han generat una mobilització que ha sorgit després de rebre les puntuacions i respostes a les reclamacions presentades en els tribunals. La plataforma “Per un procés just”, en poques hores, ja compta amb la prop de 700 membres, una dada que triplica les persones afectades fa dos anys. En aquesta unió hem començat per compartir el que hem viscut a nivell individual, trobant moltes semblances en allò que ens hem trobat i evidenciant deficiències greus i col·lectives. 

Des de la plataforma hem pogut evidenciar que moltes són notes injustificades i que no s’ajusten a la qualitat de les propostes presentades, sense tenir en compte els criteris i orientacions publicats en la i en els documents d'orientacions i criteris de cada especialitat. En aquest sentit parlem d’irregularitats i del mal funcionament de tot el procés, ja que des del principi s’està demostrant que es qualifica per “quantitat” de persones i no per aquesta qualitat, per la qual s’hauria de puntuar tenint en compte els drets de les aspirants a una avaluació justa. Dels resultats publicats pels diferents tribunals en el tauler de l’aspirant podem extreure una orquestració on les valoracions a la feina feta desapareixen i pren rellevància només una entrevista de 20 minuts que el tribunal té amb l’aspirant en el moment de la presentació amb la finalitat abans esmentada: eliminar dos terços dels aspirants a la segona part, la que sí és anònima. Les avaluacions rebudes són poc transparents i injustificades, molts tribunals no donen cap resposta, ni especifiquen el sentit de les puntuacions, o inclús hi ha respostes ireals i que no tenen res a veure amb el que es va presentar. Des de la plataforma estem convençudes que els tribunals NO HAN PUNTUAT les programacions presentades com diu la RESOLUCIÓ EDU/182/2021, només han fet una valoració de la presentació. Tenim motius per dubtar, seriosament, que els tribunals hagin llegit la totalitat de les 90 pàgines de treball de cada un dels aspirants.

Demanem un procés que trenqui amb les fases eliminatòries i que garanteixi una avaluació transparent i anònima. Participar en un concurs d’oposició sense anonimat on els membres dels tribunals són companys i companyes és un sistema més proper a la corrupció que a la transparència. També, en aquest procés hi ha d’haver garanties que no deixin espai a la subjectivitat a l’hora d’avaluar, com ara que les respostes que ens donin i els barems es facin públics i s’ajustin a les bases de la convocatòria.

Els tribunals estan actuant, novament, sense el rigor que un concurs públic requereix. En cap cas es diu que en la primera fase els tribunals hagin de seleccionar personal, sinó avaluar en base a uns criteris. De no ser així, i ja hi ha jurisprudència al respecte, els tribunals estarien aplicant el principi d’arbitrarietat. Això ja seria un motiu suficient per a poder invalidar el procés selectiu, perquè és del tot il·legal. Aquesta selecció de personal, depenent d’una puntuació objectiva, ja fa el seu propi curs entre qui compleix o no amb els criteris d’avaluació. Després, en tot cas, ja serà el concurs en la fase de mèrits qui donarà plaça a uns sí i altres no. Però ens resignem a acceptar que hagin estat els tribunals qui hagin fet la selecció per “entrevista”.

No volem deixar de reclamar també un tracte just per a la situació laboral de les interines, que no tenim garanties de fixesa i que moltes de nosaltres estem en situació d’abús de temporalitat. En aquest sentit creiem que un tracte just seria facilitar l’ingrés al funcionariat tenint en compte els mèrits i l’experiència, que en els processos actuals estan discriminant i descartant des de les primeres fases, ja que aquelles que porten més anys treballant són els que primer fan caure en els concursos d’oposició actuals. L’única solució que ara es dona és passar per processos d’oposicions que sembla que no acabaran garantint els nostres drets per com s’està plantejant.