Valoració de la Favb sobre la sessió del 20 de juliol de 2021 de “Resposta a les recomanacions del Dictamen sobre emergència habitacional a la ciutat de Barcelona”, elaborat pel Consell de Ciutat el mes de febrer del 2020.

1. Celebrem que finalment hagi arribat la resposta al Dictamen d’emergència habitacional desprès que la Favb va entrar el document “Mesures Ineludibles” al Consell de Ciutat, el mes de juliol del 2019. Han hagut de passar dos anys (un des de la presentació i un any més des de la redacció del Dictamen) per rebre finalment una resposta per part de la Regidoria d'Habitatge. En aquest sentit, destaquem l’extrema lentitud d'aquests tràmits participatius fins al punt que fan posar en dubte la seva utilitat.

2. Destaquem la gran labor realitzada des de l'Ajuntament de Barcelona en Disciplina d’habitatge i en la creació de l'UCER, la Unitat Contra l'Exclusió Residencial.

3. No reconeixem els resultats del Cens d'Habitatges Buits elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, que assigna només un 1,2% d’habitatges buits, perquè no es corresponen amb la realitat del mercat de l’habitatge, actualment amb una oferta mitjana del 5% a la ciutat i superior al 10% del parc en les àrees centrals de la ciutat, indicador real del nombre d’habitatges desocupats o buits.

4. Des de l'inici de la crisi de l'habitatge, seguim sense conèixer amb dades estadístiques quina és l'oferta real del mercat de l'habitatge, dada fonamental per elaborar polítiques d'habitatge. La manca d’un Registre d’ofertes i d’inspeccions en el moment que surt un habitatge al mercat, és una evidència més de la poca reglamentació d’aquest sector en comparació amb d'altres com l’alimentari o el sanitari. L’Habitatge ara mateix també s’ha convertit en una qüestió de Salut Pública.

5. Interpretem una capacitat limitada en la producció d'HPO, Habitatge de Protecció Oficial, de lloguer per part de l'IMHAB, l'Institut Municipal d'Habitatge de Barcelona, i conflictes en la gestió del seu propi parc, ja que precisa continuar produint habitatge de propietat per sostenir-se com a empresa. En aquest sentit, la producció directa d’HPO ha estat menor que en èpoques anteriors, només superada gràcies a l'aportació numèrica de les entitats privades i el cohabitatge. Les xifres doncs, evidencien unes greus limitacions en la construcció del Parc d’Habitatge protegit que preveia la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007, sistemàticament incomplerta.

6. Les Taules d'Habitatge obertes no s'han tornat a reunir des del desembre de 2019, manifestant-se reiteradament la negativa a reunir-les, generant-se una correlació de forces que condueix, sense mediació, cap a la violència dels desnonaments. Tot ha passat al terreny del conflicte urbà, desnonament darrere desnonament de forma compulsiva i repetitiva, en un procés acumulatiu sense solució.

7. L'Oficina Antiassetjament immobiliari no s'ha creat perquè no se li vol atorgar cap contingut jurídic, una labor de propostes legislatives, de recursos per incompliments de les lleis vigents i de creació de jurisprudència en defensa del Dret Constitucional a l'habitatge, feina que actualment no esta fent ningú de forma sistemàtica i efectiva.

8. Lamentem l'absentisme en matèria d’inversions en HPO per part de la Generalitat de Catalunya, qüestió evidenciada per les dades estadístiques de la resposta i especialment greu per a la població afectada, actitud sobre la qual aquest Consell de Ciutat s'hauria de pronunciar.

9. Reclamem a la Generalitat la necessitat de regular el mercat de l'habitatge més enllà de la limitació de preus actual, amb l’exercici de les seves competències exclusives en la inversió pública en la creació d’un Parc d’Habitatge protegit, la reglamentació del sector amb creació d'un Registre d'Ofertes, base estadística fonamental, la reglamentació i veracitat de la publicitat i un cos d'inspecció de les condicions dels habitatges que surten al mercat, tal i com es fa en altres sectors econòmics, quan aquests es converteixen en un problema de Salut Pública.

10. Encoratgem a la revisió de la Llei pel dret a l'habitatge 2007 i la redacció d'una nova Llei d'habitatge estatal que li doni cobertura constitucional, en la línia de la Regulació de preus aprovada a Catalunya i que doti de recursos econòmics per a la producció d'un parc públic de lloguer assequible.

No cal repetir que ens trobem en una situació d’emergència, tal i com titula el Dictamen, i que aquesta es veurà seriosament agreujada a partir de la finalització de l’Estat d’Alarma i el retorn dels desnonaments sistemàtics fins ara aturats a la cua d’espera. Si més no, la crisi econòmica generada i el retorn de l’activitat turística també afectaran el mercat de l’habitatge, evidenciant per part de les administracions municipals, autonòmiques i estatals, la inexistència de cap Pla d’Emergència.