Avui torna a ser notícia en Xavi per les seves activitats polítiques en favor de Catalunya. No vull explicar en aquest escrit la part negativa de la amistat que ens va unir i desunir durant llarg temps.

Els dos vivíem en un poble a prop de Barcelona, Vallirana. Vam entrar a militar a ERC en el congrés de Lleida, amb la Crida Nacional de l’Àngel Colom. Vam estar plegats en moltes lluites en nom d’ERC. La lluita veïnal del "prou cues", de la N 340. La lluita contra els incendis forestals, la creació de les seccions locals d’ ERC al Baix Llobregat, vam organitzar les expedicions a Galícia quan van patir el vessament de “ xapapote” i un llarg etc..

Va ser acomiadat com alliberat d’ERC quan el conflicte intern dins del partit. La meva empresa el va acollir a ell i els seus companys per treballar i poder-se guanya la vida. Podria seguir i seguir, no ho faré.

La nostra amistat es va ressentir quan l’afer de la reunió de Perpinyà amb ETA. L'afany de protagonisme del secretari general d’ aquell moment, Joan Puigcercós i amic també de Vendrell, per capitanejar el seguiment del "pacte de Perpinyà" va provocar l’enfrontament entre en Xavi Vendrell i jo.

Des d'aleshores pràcticament no ens hem tornat a veure. Això no treu que encara avui senti una gran estima per la seva persona i respecte per tot el que ha fet. Ha volgut volar molt alt i a vegades això té els seus perills. Força company!!