Té el govern espanyol un pla global per a l'eliminació de la bretxa de gčnere en les pensions?

Ens fem aquesta pregunta i creiem que no, o almenys, no ho ha exposat. Comprovem que en totes les compareixences del ministre Escrivá no existeix cap mesura que vagi en aquesta línia. Tot el contrari, després de cada anunci, s'aprofundeix la bretxa i es precaritzen encara més les condicions actuals i futures de les pensionistes.

La bretxa té a veure amb diferències salarials, amb els treballs realitzats tradicionalment per dones, amb la infravaloració del que fem per ser dones i amb les dificultats per a accedir a tota mena de treball. Per a parlar de l'eliminació de la bretxa de gènere cal entendre què és, s’han de valorar les seves causes i fer profunds canvis estructurals, econòmics i socials.

L'única mesura des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions és un nou complement vinculat a la maternitat i paternitat, producte més de la necessitat de canviar una legislació, que el Tribunal Europeu va declarar desigual per a homes i dones, que d'abordar l'eliminació de la bretxa de gènere a les pensions.

En aquest complement, com en l'anterior del PP, el pagament per fill o filla s'efectua per l'aportació a la demografia del país i no pel veritable interès de reduir la bretxa de gènere, encara que aquest últim tingui aquest nom. No afecta les dones pensionistes que es van jubilar abans de l'1 de gener del 2016 ni a totes aquelles, que fent-ho entre aquesta data i el 3 de febrer del 2021, tenien només un fill. És a dir, són mesures discriminatòries entre les mateixes dones pensionistes, a més de deixar fora a totes les que sense ser mares tenen pensions de menor quantia. Per exemple, no compensa els salaris més precaritzats per estar treballant en sectors feminitzats, no compensa les cures que s'han desenvolupat a les famílies i que ha implicat abandonament del terreny laboral, no compensa l'oposició existent per la promoció professional i tants altres casos. És un complement que ens tracta a totes per igual, sense contemplar la diversitat i la gran bretxa que també existeix entre nosaltres mateixes, complementant amb la mateixa quantia i afavorint a les que més cobren.

Cada dona segurament pot veure's perjudicada o beneficiada, però el que tractem d'analitzar és si realment aquesta mesura redueix l'actual bretxa de gènere. Pensem que no, perquè el que provoca la bretxa són altres causes a més del que perdem quan tenim fills, com ja hem plantejat. Però fins i tot veient la part de les discriminacions quan som mares, entenem que aquestes solucions s'han d'aplicar en el moment en què comencem a ser-ho, amb serveis públics que ens permetin la criança sense tenir conseqüències en les nostres vides laborals, amb mesures que impedeixin tota mena de discriminacions, perquè si no, poc o res canviarà.

Les mesures que diversos ministeris han pres, algunes en tràmit encara, dirigides
a les actuals dones treballadores, com el Pla Corresponsables per a atendre fills de mares treballadores (xarxa pública de cuidadores i cuidadors professionals per a atendre a menors de 14 anys mentre les seves mares o pares treballen) o el control de les empreses perquè declarin els salaris i corregeixin les causes quan existeixin diferències, ens semblen insuficients, perquè ens deixen fora, a les actuals pensionistes, de qualsevol millora. Sense dir-ho, ens estan plantejant que davant l'actual bretxa no prendran cap mesura.

No es parla d’incrementar les pensions mínimes, ni d'augmentar el percentatge en les de viduïtat fins al 100% de la pensió de la persona morta, ni es tracta d'elevar les pensions no contributives. Ens volen mantenir en la pobresa i la precarietat a la majoria fins que anem desapareixent. I som les actuals pensionistes les que passem per les majors dificultats per a aconseguir un treball, les que vivim èpoques en què se'ns prohibia una feina o només permetien les relacionades amb les cures, feminitzant moltes d'elles, per tant, es considerava sense valor el que fèiem i vam haver de lluitar tan col·lectiva com individualment per a obrir-nos camí. I, fins i tot reconeixent la història i les causes, no hi ha ni una sola proposta per a compensar les desigualtats que vàrem patir i que són a l'origen de la bretxa de gènere en les pensions.

Saludem les mesures encaminades a les actuals treballadores i futures pensionistes, però volem justícia i reparació per a totes nosaltres. Justícia perquè ja és hora que se'ns respecti i es valori totes les nostres aportacions socials, culturals i econòmiques i reparació perquè s'han d'aprovar ja solucions que ens millorin la vida a totes.

Des de COESPE, tenim moltes propostes, però n’hi ha una que destaquem per la seva urgència. No poden existir pensions per sota del Salari Mínim Interprofessional. És de justícia que les pensions contributives i no contributives surtin de les quanties que porten a la pobresa i marginació de milers de pensionistes.

Les pensions són un dret i consegüentment han de ser dignes, amb quanties que permetin viure amb les necessitats cobertes.

Pensions mínimes equivalents al 60% del salari mitjà. Per l'eliminació de la bretxa de gènere en les pensions. Mesures concretes JA.

Governi qui governi, les pensions es defensen!

3 de maig de 2021