D’ençà que la Plataforma Pardinyes per la Dignitat es va constituir, hem provat de construir ponts amb Plataforma en defensa de la Residència de Pardinyes, la Fundació Privada Barri de Pardinyes i Orvepard. Aquestes organitzacions, a diferència del nostre criteri, s’han manifestat contràries a la construcció d’un alberg per treballadors del camp i per persones sense sostre en un solar del barri apel·lant a un pacte amb un anterior equip de govern amb data del 2001.
Enteníem què, davant l’aparició de discursos excloents i demagògics, aquests ponts eren importants per tal de no fer créixer la tensió entre veïnes i veïns així com erradicar discursos que fomentessin la discriminació de les i dels usuaris d’aquests serveis. Aquesta estigmatització no faria més que afegir més precarietat a la situació d’aquestes persones, prou difícil per ella mateixa. És per això que els vam proposar dur a terme un manifest conjunt per assentar les bases d’un debat honest i un futur treball en comú.
Tanmateix i molt al nostre pesar, avui hem de donar per finalitzades les converses amb aquestes organitzacions atesa la seva insistència en excloure del document que hi figuri explícitament que “Pardinyes és un barri tan idoni com qualsevol altre per instal·lar un servei d’alberg per persones temporeres i/o sense sostre”. Al llarg de les negociacions amb aquestes organitzacions s’ha pretés canviar aquest punt per un més genèric “Qualsevol barri de la ciutat pot ser una bona ubicació per a un servei d'aquest tipus”.
Entenem que tan sols un factor pot explicar aquesta insistència en voler excloure del manifest la possibilitat explícita de que el barri de Pardinyes pugui acollir l’alberg: que el que mou a un part important d’aquests veïns i veïnes no sigui la demanda per la residència tal i com asseguren sinó els prejudicis vers els albergs. Uns equipaments, els albergs, que responen a necessitats d’emergència social i que pretenen cobrir necessitats bàsiques de persones de gran vulnerabilitat i que cal recordar que són inexistents a la ciutat i llargament demandats per diferents entitats socials.
En aquest sentit, el registre a l’ajuntament, per part de la Plataforma en defensa de la residència de Pardinyes, d’una moció en que es demana ja de forma oberta aturar el projecte d’alberg -sense entrar en valorar la possibilitat d’una altra ubicació dins o fora del barri- posa de manifest de forma encara més evident les motivacions últimes d’aquests col·lectius.
Creiem que és responsabilitat de les organitzacions cíviques el no alimentar discursos de confrontació entre equipaments així com combatre qualsevol discriminació vers qualsevol col·lectiu. No es pot acceptar la necessitat d’un servei i alhora negar-se a allotjar-lo en el teu barri sota qualsevol subterfugi. Això darrer és especialment greu quan l’únic motiu versemblant per negar-se a la seva implantació al barri són prejudicis sobre els seus usuaris. Aquests comentaris i opinions, que són clarament contraris a tota convivència, s’estan estenent pels nostres carrers i cal tallar-los d’arrel per tal de no alimentar cap sospita de connivència amb discursos excloents.
Anabel Ramos