Una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami s'ha iniciat fa uns dies amb d'èxit per fer possible el documental "ALTSASU (Gau Hura)" dirigit per Marc Parramon i Amets Arzallus. 

Durant la matinada del 15 d’octubre del 2016, és produeix una baralla en un bar d’Altsasu (Navarra); un tinent de la Guàrdia Civil fora de servei és traslladat en ambulància cap a l’hospital. Els metges confirmen que té un turmell trencat. La nit acaba amb dos detinguts que són deixats en llibertat dos dies després.

La Policia Foral de Navarra s’encarrega de la investigació, tot i això, la mateixa Guàrdia Civil es fa càrrec del cas. La notícia salta a la primera pàgina dels diaris de tirada nacional i Altsasu comença a aparèixer en tots els mitjans de comunicació com un municipi hostil dividit en dos bàndols, on una part de la població hi té sotmesa a l’altra.

En una espectacular operació mediàtica, es deté a vuit joves que són empresonats a 400 quilòmetres de les seves cases. Ingressen a presó provisional sota un dur règim reservat a acusats de terrorisme, que inclou l’aïllament total durant 22 hores al dia i la intervenció de totes les seves comunicacions. El fiscal demana un total de 375 anys de presó per un delicte de terrorisme. Seran jutjats per un tribunal d’excepció; l’Audiència Nacional.

Els fets ocorreguts sacsegen de dalt a baix la vida dels vuit joves i la de les seves famílies, que han d’aprendre a viure sota la pressió i l’amenaça d’una pena de presó per tota la vida.

El viatge s'inicia l'any 2016 quan el nom d'Altsasu comença a aparèixer en els mitjans de comunicació arran d'una baralla entre joves del poble i dos policies fora de servei. Com a periodistes i documentalistes, vam decidir que ens havíem d'apropar a Altsasu per tal d'entendre allò que estava passant. Volíem conèixer la història de primera mà, en un procés que, sense saber-ho, s'allargaria tres anys.

A poc a poc ens van adonar que el cas d'Altsasu reflectia les dificultats amb què es troba una societat per cicatritzar dècades de violència. No es tractava només d'un conflicte entre veïns. És evident que el cas d'Altsasu no neix de l'obstinació de dos Guàrdies Civils, o de l'obsessió d'un fiscal, darrere de tot, hi havia fils més llargs; fils lligats a una vella guerra i les seves inèrcies i a maquinàries d'Estat dissenyades per a situacions excepcionals.

Però més enllà del conflicte basc, el judici d'Altsasu té moltes coses que ens afecten a tots com a éssers humans: la utilització extensiva del concepte de terrorisme, l'autoritarisme governamental creixent, la relació entre policia i poder judicial... Des d'Altsasu fins a Minneapolis, passant per Estambul, hi ha una causa que envolta el món sencer; la indefensió del ciutadà davant els cossos armats.

"Com podríem entendre si no, que una "baralla de bar" es converteixi en acusació per terrorisme i que el fiscal demani 375 anys de presó per als acusats?".