D’ençà del 14 de febrer, em corcava la incertesa de si es tornaria a repetir la història de les metàfores de les papereres.

Potser va estar bé al seu moment com a capacitat histriònica. Ara, arribats a una edat adulta, cal que la conseqüència sigui clarament transmesa al conjunt de la població i no que només ho vegin clar els del bàndol enemic.

Una altra vegada i no per repetir-ho sinó per concretar, el vot independentista ha superat les excuses dels porucs i oportunistes. El vot ha clarificat que el procés actual continua fins que nosaltres mateixos el fem superar-se o morir. Pel contrari ho perdrem una altra generació més.

La ciutadania tant pel vot com pel seu convenciment i els posicionaments de les seves entitats ho han clavat, passant per l’ANC, ÒMNIUM, els Consells Locals i la resta d’entitats que l’organització popular s’ha anat donant fora del marc estricte del ventall de partits estrictament i coalicions que molts creuen que són formacions (amb unitat orgànica objectius, estratègies i objectius programàtics unificats i  direcció centralitzada), una veu realista que diu que els vots donats tenen una funció i posen de manifest que el poble no ha rebut ni ho ha de fer, assumir el sentit de la culpa d’alguns ex dirigents engarjolats.

Estarà bé que des del Parlament de Catalunya es prenguin mesures que assenyalin amb claredat que el govern de la Generalitat no es soci de l’imperialisme espanyol, que els Consellers d’Interior o responsables de les forces repressives sobre les que hi tenen comandament, no siguin tous i porucs dels seus subordinats, que després no surtin com a homes forts a fer d’homes de palla per a justificar o eludir les responsabilitats fent descàrrec dels criminals buida ulls a dreta i esquerra i el sector que pretén fer política contra el poble, armats pel propi govern d’èpoques pretèrites que encara és una llosa sobre les espatlles del poble català (pujolisme) que creen i faciliten la creació d’aldarulls  amb periodistes esperant a l’indret precís, amb els seus propis agents de paisà.

Si els senyors consellers no ho veuen, és taxatiu: no són els nostres representants.

Critiquem a uns i als altres, tot el que facin o no facin que no sigui a favor del poble català, és objectivament en contra de Catalunya i passen a engrossir les files dels interessos de l’imperialisme espanyol.

Per a començar, és una passa endavant.

Estiguem a l’aguait, siguem vigilants gelosos, no deixem passar la més mínima mostra de debilitat i manca de fermesa en complir el mandat assumit públicament.

Que ningú mai més per paternalisme, per protegir-nos, ens traeixi o s’excusi no tenint sortida pròpia perquè els tenen a les fosques i aïllats al Parlament. Perquè sereu responsables de aïllar-vos del poble i objectivament còmplices.

Haver tingut una alternativa, encara amb desconfiança petit burgesa en les masses; si haguéssiu estat el que dieu que sou, haguéssiu pogut comprovar el real estat d’ànim de les masses entre les que no vos mogueu.

Això no ens ho feu dues vegades, no.