Carta dirigida a les diferents Administracions, a totes, totes tenen molta feina per fer, treball que ningú fa.

Tinc 70 anys i un munt de xacres que no detallaré, els metges m'aconsellen exercici físic i que camini, que camini molt, suposo que com a molts milers de ciutadans. Surto de casa caminant o amb bicicleta, i observo davant de les entitats financeres coles de persones majors, dempeus, al carrer, faci fred o calor, plogui o faci sol. Han de fer gestions en aquestes entitats, els directius de les quals guanyen diners a patades (com vulgarment es diu), aquestes entitats, que limiten l'horari d'atenció al públic, sigui jove o vell, que redueixen les seves plantilles, i les seves oficines de manera dràstica amb els nostres diners, que cobren les comissions que volen, perquè ningú els controla, que pretenen que els majors facin les seves gestions pel mòbil, o des de l'ordinador, que actuen amb una prepotència com si ells mai vagin a ser majors, en fi, una veritable vergonya.

Segueixo el meu camí, a la meva edat els problemes de bufeta comencen a fer mossos, necessito orinar. M'acosto a un bar i demano un cafè, són les 9,30 hores (puc entrar al lavabo pregunto?), no de cap manera, a aquesta hora ja no es pot (mesures sanitàries del Covid- 19), camino 200 metres i torno a preguntar si seria possible entrar al lavabo, no senyor no es pot. Que hem de fer? Ens hem de morir i ja està, què li hem fet a aquesta societat, que ha deixat morir milers i milers dels seus majors, com a gossos en les avantsales dels tanatoris que anomenaven residències, i ens té tan poc respecte?

No queda gens de dignitat ni de valors? Els diners ho és tot? Els que governen, del partit que siguin, saben que han de governar per al poble? Aquesta pandèmia no anava a crear una societat millor?

Domiciano Sandoval Valbuena