Al cap de quatre anys, la història es repeteix i veïnes de la Vall Fosca passen l’hivern sota l’amenaça de de talls de llum de la companyia perquè el conflicte amb la facturació del preu de la llum segueix obert.

A Endesa li torna a caducar el dret a reclamar la devolució a hisenda, per això ha començat a coaccionar a les beneficiàries del Contracte de 1927, que paguen els seu consum en base al què hi ha establert en aquest Contracte i no el que els reclama de forma irregular l’empresa a través del preu de l’IVA.

Algunes veïnes ja han iniciat la via del contenciós administratiu contra ENDESA i l’Agència Tributària per defensar un conveni col·lectiu que prové de quan es van cedir els terrenys comunals per a construir-hi la primera central hidroelèctrica de l’estat espanyol que portaria la llum a Barcelona, a principis de s.XX.

Alhora, la CUP segueix posant de manifest que hi ha moltes centrals hidroelèctriques que es continuen explotant amb les seves concessions exhaurides, tant a la conca de l’Ebre (gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) com a les conques internes (Agència Catalana de l’Aigua) i amb la connivència del govern.

Unes infraestructures productores d’energia més que amortitzades i que cal que passin a gestió pública perquè la llei marca que a partir del 75 anys d’explotació han de revertir a control públic. 

Per tot això els anticapitalistes demanen la nacionalització del sector energètic i la municipalització d’aquestes infraestructures que generen electricitat amb l’aigua de totes.