Cada dia que passa se li veuen millor les orelles al llop en una simbiosi perfecta entre professionals de la medicina, professionals de l'educació i professionals de la repressió. Uns per a prescriure, uns altres per a convèncer i altres per a sotmetre als no convençuts, i no tan sols a Espanya, sinó en els altres països on cal accelerar les reestructuracions industrials, financeres, culturals, educatives, sanitàries i de relacions laborals, ja que per a això la Unió Europea ha disposat d'un repartiment de préstecs a llarg termini sense precedents, per a implantar la proposta Next Generation  EU , començat a elaborar durant la “crisi” de 2008 i present en el programa presentat per la presidenta del Consell Europeu en 2019.

No estem en un punt de  sortida a causa d'una declarada pandèmia, com ens volen fer creure costi el que costi. Estem en un punt d'arribada d'un model de patró tecnològic, que s'ha tornat obsolet, per a pal·liar la tendència decreixent de la taxa de guany del capital.

En condicions de la normal anormalitat que és  el sistema de producció capitalista, malgrat haver cooptat  fa ja anys les estructures de les organitzacions polítiques i sindicals obreres, no hauria estat fàcil, o com a mínim hi hauria hagut una certa resistència als milers, centenars de milers, milions, de treballadors assalariats o autònoms,  als  quals els han retallat al voltant d'un trenta per cent dels seus ingressos, i als altres centenars de milers  simplement els han acomiadat. Tot amb l’excusa  de la pandèmia.

Estem davant una reorganització del sistema productiu i social, existeixen suficients dades que apunten a aquesta reorganització, però convé també centrar l'atenció en les premisses que han anat determinant aquesta “necessitat del capital”,  les quals convé entendre.

La Llei de Moore apareguda en 1965 i posteriorment corregida el 1975, establia els paràmetres de l'increment exponencial del nombre de transistors per polzada quadrada, aquest límit està arribant a la seva fi i ja estan en marxa altres opcions al silici, perquè encara que per art de la nanotecnologia hi ha alguns transistors de la grandària d'un virus, les temperatures que aconsegueixen fan inviable el seu funcionament perquè l'energia necessària per al seu refredament és superior a l'energia que passa per ells.

Un informe de International Technology Roadmap for Semiconductors (ITRS), que inclou a Intel i Samsung, diu que els transistors podrien arribar a un punt en el qual no podrien reduir-se més el 2021. El procés de fabricació o litografia de transistors, es mesura en nanòmetres, un nanòmetre són 10^-7 centímetres = 0,0000001 centímetres, i aquesta  és la grandària dels transistors. Així doncs, la fabricació d'un transistor de 10 nm. significa que cada transistor mesura 10 x 10^-7 cm, o 0,0000010 cm. Les empreses al·leguen que, per a llavors, ja no serà econòmicament viable fer-los més petits, acabant finalment amb la Llei de Moore. (https://www.profesionalreview.com/2018/04/01/que-es-la-ley-de-moore-y-para-que-sirve/)

La Llei de Moore, estableix la capacitat d'increment tècnic de productivitat de la base electrònica, que fa que qualsevol artefacte que intervingui en la vida econòmica operi amb majors capacitats, i si l'extrapolem a l'explotació en el treball ens porta a la següent consideració:

L'explotació aplicada mitjançant tècniques convencionals (presència física en el lloc de treball, increment dels ritmes, hores extraordinàries, quarts i cinquens torns, contractes porqueria, temporals, discontinus, de formació, subcontractes, diversitat d'escales salarials, per a un mateix treball, immigració,…) ja no és suficient per a augmentar l'extracció de plusvàlua i els increments que deriven de les millores tècniques complementàries dels mètodes convencionals han arribat a la seva saturació o límit, atès el model actual.

És la fi d'un cicle iniciat a finals  del segle XIX i intensificat amb la microelectrònica, i que, com qualsevol dels cicles anteriors, s'acaba amb un enorme sofriment per al proletariat i també ara per a les anomenades classes mitjanes.

Les mesures que s'aveïnen basades en l'anomenada “Intel·ligència artificial”, està previst que trenquin les dinàmiques anteriors mitjançant una gradual eliminació de la contractació col·lectiva, per a imposar la contractació individual lligada al treball en línia de persones allunyades unes d'altres, en un nou concepte de cadena de producció. Venut mitjançant la glorificació del “tele-treball”.

Així mateix tot tipus d'operacions bancàries, jurídiques, o de relació amb l'administració i els serveis públics està previst  que aconsegueixin uns alts percentatges d'utilització  d’internet, fins i tot potser que sigui l'única via possible.

La situació actual de “estat de pandèmia” albira clarament que el futur de l'ensenyament, especialment el universitari, com també l'assistència mèdica, es realitzarà cada vegada més, per no dir únicament, mitjançant relacions on-line. L'exemple de les consultes mèdiques virtuals a la Xina, il·lustra aquestes afirmacions (https://www.nobbot.com/general/ping-an-good-doctor-china-clinicas-un-minuto/)

El comerç en línia i les proves que ja s'estan realitzant sobre el repartiment a domicili mitjançant drons, acabarà amb el petit comerç i amb una bona part dels transportistes autònoms. (curiosament, les proves pilot del repartiment a través de drons s'estan realitzant a Burundi, sota el mantell protector de l'Organització Mundial de la Salut, amb l'altisonant apel·latiu de “emergència sanitària”, en el repartiment de vacunes, altres medecines i qui sap què més).

A Espanya, la modificació de l'article 13 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors per la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de Mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va modificar l'ordenació del tradicional treball a domicili, amb el propòsit entre altres, de donar acolliment al treball a distància basat en l'ús intensiu de les noves tecnologies, i ja llavors el 2012, específicament donar cabuda al tele-treball. Arran d'això es va propiciar de manera cínica, una campanya propagandística de les centrals sindicals majoritàries estretament lligades al PSOE, contra el govern del PP, amb la mirada posada en les pròximes eleccions generals. Però resulta que aquestes mateixes centrals sindicals que formen part de la CES (Confederació Europea de Sindicats, ja el 2002 i posteriorment ratificat el 2009 van aprovar per consens de les organitzacions sindicals i empresarials europees el tema del tele-treball, les seves línies mestres i principis bàsics, entre els quals “… tenint en compte les peculiaritats del tele-treball, poden ser necessaris acords específics complementaris individuals o col·lectius” (http://www.ces.es/documents/10180/5231798/dic022020.pdf).

Una sentència del Tribunal Suprem d'11 d'abril de 2005 va establir que el treball a distància no pot imposar-se per la via de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, per la qual cosa es necessita un acord entre empresa i treballadors. No obstant això, el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, diu que l'empresa pot adoptar les mesures oportunes en relació amb el tele-treball "si això és tècnica i raonablement possible  si l'esforç d'adaptació necessari resulta proporcionat", a més recull que aquest tipus de treball ha de ser prioritari abans de cessar el treballador o reduir la seva activitat.

En el primer Avantprojecte de la Llei del Tele-treball, Inicialment, es regulava un dret del treballador a revertir el tele-treball, la norma finalment no entrarà a definir-lo i fa remissió a possibles negociacions en conveni col·lectiu. Això implica que la decisió de tornar al treball presencial no dependrà només del treballador. (https://www-grupo2000.es/asi-es-la-reforma-para -legislar-el-teletrabajo-que-prepara-el-gobierno/)

En síntesi, un primer pas per a la ruptura del marc tradicional de les relacions laborals i la negociació col·lectiva, que simplement va aplicar a l’Estat espanyol un acord de la Unió Europea elaborat deu anys abans,  encara que fonts interessades el cataloguessin com una reforma del PP, i no és res d'estrany  que l'actual govern es negui a modificar aquestes reformes laborals perquè estan encaminades a confluir, al costat d'altres mesures jurídiques, educatives, sanitàries, tecnològiques i repressives, en el gran canvi proposat per la Next Generation EU.

La Llei de Moore aplicada a la repressió, es mantindrà amb tota la seva cruesa física en la perifèria del sistema capitalista,  i amb algunes modificacions en les querelles inter imperialistes, sobre la base de la carrera armamentística, que al seu torn és un dels negocis més rendibles al costat de la química-farmacèutica, la biotecnologia i el tràfic de drogues i humans utilitzats per a mantenir altes les taxes d'explotació.

Si alguna cosa ens ensenya aquesta declaració pandèmica, és la multiplicació de la repressió mitjançant un pacte cívico-militar, per a descobrir i delatar als transgressors de la “llei”, com hem pogut comprovar durant l'estat d'excepció, i els arrestos domiciliaris, o com recentment en la Universitat Autònoma de Barcelona una “dirigent estudiantil” denunciant a un professor per anar sense morrió (https://www.lavanguardia.com/vida/20200917/483525208842/uab-docente-negacionsta-expediente.html).

Però també en aquest aspecte hi ha limitacions, perquè entre policies i saigs no abasten a tota la població, i això és a causa d'una paralització de la Llei de Moore,  i per a imposar el gran canvi que s'aveïna es requereix la instal·lació de milers de cambres per a identificar qualsevol persona en qualsevol lloc, com ja s'està realitzant a la Xina. Càmeres que en el desenvolupament de l'òptica, està arribant a un punt d'inflexió,  després de les reduccions exponencials de les lents i les seves capacitats visuals mitjançant les tècniques convencionals. Per això, un equip d'enginyers elèctrics i informàtics de la Universitat d'Utah als EUA, han creat una càmera sense òptica,  en la qual,  qualsevol finestra amb un cristall normal transparent, pot convertir-se en la seva lent. Les aplicacions són diverses,  la primera d'elles les càmeres de seguretat, que en el futur podrien ser les pròpies finestres, o qualsevol cristall d'aparador per on transitem, amb la qual cosa és de preveure que fins i tot les actuals cambres que inunden els carrers no seran necessàries. (https://www.tekcrispy.com/2018/08/21/tecnologia-ventana-camara-seguridad/)

 

 A l'esborrany de la nova Llei de Tele-treball que s'està debatent actualment, les empreses, quant a la vigilància dels treballadors surten guanyant clarament, ja que s'estableix que l'empresa pot adoptar "les mesures que cregui més oportunes de vigilància i control per a verificar" que el treballador a distància compleix amb les seves obligacions i deures”.. (https://elcierredigital.com/empresa-y-economia/464030327/claves-discutidas-proyecto-ley-teletrabajo.html)

Dins de l'àmbit repressiu no podem deixar de costat, el sistema sanitari i educatiu,  els quals han donat  proves de ser els perfectes aliats de la milícia, i en total sintonia amb ella. Iván Illich no va dubtar a denunciar la medicina que emmalalteix més que cura, l'escola que deforma més que educa. Va estudiar la lògica de les institucions de la societat capitalista industrial i les condicions de la seva supervivència, tant en la seva dimensió col·lectiva com en el nivell individual. Per a Illich, la funció d'aquestes institucions és legitimar el control dels homes, la seva esclavització als imperatius de la diferència entre una massa sempre creixent de pobres i una elit cada vegada més rica. En la ”Convivencialidad” va plantejar que “...passat un cert llindar, la societat es converteix en una escola, un hospital o una presó. És llavors quan comença el gran tancament”. (https://www.academia.edu/37537256/la_convivencialidad_de_ivan_illich)

La qüestió central és saber si l'escola té com a fita el desenvolupament del poder dels individus de totes edats per a la seva pròpia formació (escolar o extra-escolar), o l'augment de la dependència de cadascú, en relació amb el saber útil als interessos de la classe dominant. (EcoRev: «Figures de l’écologie politique», número 21, otoño-invierno 2005)

Tots dos sistemes, després de molts anys regits per la Llei de Moore quant al grau exponencial de submissió a interessos espuris, també estan arribant, mitjançant els mètodes tradicionals a un alentiment de les tasques que el capital els té encomanats, malgrat la corrupció i manipulació tant dels continguts curriculars com de les patologies inventades. Conseqüència d'això és  el intent de transformació radical de totes dues especialitats, a l'empara de la denominada Intel·ligència Artificial la qual, a base d'algoritmes, preveu que es pugui iniciar una nova etapa de patologització i adoctrinament que superi la paralització de la Llei de Moore.

A nivell d'organitzacions de la classe obrera, fa anys ja, que la paralització de la seva capacitat de resposta i d'intervenció és una constant, així com de la resta d'organitzacions cíviques. El factor que més ha influït en això ha estat la dependència financera a costa dels pressupostos estatals, autonòmics o municipals, a despit de les contribucions dels seus integrants. Si queda un indici d'ètica proletària, caldrà anar pensant com s'abandonen també, a causa de la seva paralització i inoperància, els models existents i anar a la cerca de nous reptes organitzatius, programàtics, culturals i d'acció, d’acord amb la necessitat d'enfrontar aquesta gran transformació del paradigma industrial-cultural-repressiu, que ens estan imposant sota el mantell d'una suposada pandèmia.