La CUP ha demanat públicament la dimissió del fiscal en cap de Lleida, Juan Francisco Boné Pina, per arxivar la investigació penal sobre les irregularitats en les concessions de quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca. Els anticapitalistes van presentar la denuncia fa un any a la Fiscalia anticorrupció per presumptes delictes de falsedat documental, frau en registre públic, prevaricació de funcionari públic i malversasicó de fons públics per la gestió de la CHE i ara assenyalen que el fiscal en cap de Lleida és fill de Francisco Boné Sangüesa, qui hauria autoritzat una concessió irregular en una d’aquestes centrals.

L’abril de l’any passat la CUP va interposar una denúncia a la Fiscalia anticorrupció per la presumpta comissió d’irregularitats en la concessió de pròrrogues i indemnitzacions no degudes, a través d’acords i inscripcions fraudulentes en Registre Públic d’Aigües, per part de responsables de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (i amb coneixement de l’Agència Catalana de l’Aigua), a favor dels aprofitaments hidràulics del municipi de la Torre de Capdella, conformada pels salts hidroelèctrics de Capdella, auxiliar de Capdella, Molinos i la Plana, propietat d’ENDESA GENERACION, CAIXALISING-G3T, G3T, Hidrodata SA i BENJAC SA, respectivament.

Recentment aquesta denúncia va ser arxivada pel fiscal en cap de Lleida, Juan Francisco Boné Pina, fill de l’alt funcionari de la CHE, Francisco Boné Sangüesa, qui hauria autoritzat la transferència de la concessió de la central hidroelèctrica de Molinos dos anys abans del seu venciment, allargant 75 anys més la concessió de forma irregular, inscrivint-la per primer cop al Registre d’Aigües, establint la data de reversió al 2061 i contradient el que estableix el Reglament de Domini Públic Hidràulic que 3 anys del venciment d’una concessió s’ha d’iniciar l’expedient de reversió, tal i com publica La Directa avui. 

Ara fa un any, la CUP va sol·licitar la reversió de les quatre centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca a l’ACA i va denunciar presumptes delictes de falsedat documental, frau en registre públic, prevaricació de funcionari públic i malversasicó de fons públics per la gestió de la CHE.  La fiscalia general de Catalunya va transferir la investigació a Lleida  i es va nomenar d’instructora la fiscal de la Seu d’Urgell, qui va dictar unes diligències i arxivar el cas sense complir amb les mateixes. Davant d’això, la CUP va demanar la reobertura de la investigació. Es va prendre declaració i en l’atestat policial va sortir el nom de Francisco Manuel Boné Sangüesa com a un dels presumptes implicats i aquest cop va ser el fiscal general de Lleida, el seu fill, qui en va ordenar l’arxivament. 

Per sanitat, salut democràtica i transparència d’un ministeri públic que ha de vetllar perquè s'investiguin els possibles delictes, el fiscal en cap de Lleida no hauria d’haver format part d’una investigació, si no que s’hauria d’haver inhibit per la implicació d’un familiar directe. Per aquest motiu, la CUP en demana la dimissió immediata voluntària.