En plena crisi pel coronavirus, Greenpeace (veure l'informe) ha denunciat les diferents iniciatives, aprofitant l'empara de la reactivació econòmica, promouen la destrucció ambiental i suposen un greu retrocés en els avenços aconseguits, a més d'un exercici de manca de transparència i un atemptat a la participació pública.
Pel que fa a Catalunya, a finals d'abril des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s'anunciava la "Llei Òmnibus Covid 19" per afrontar la pandèmia. La proposta busca, de nou , la simplificació administrativa en tramitacions urbanístiques i ambientals que, segons paraules de la Conselleria, "a vegades s'allarguen de manera absurda". S'habilitarà per a aquest procés fins i tot el mes d'agost, no habilitat normalment, per poder fer les gestions urbanístiques i avançar el màxim d'expedients. Al principi, s'ha destacat que no es simplificaran els continguts dels processos d'avaluació ambiental. La Llei Òmnibus és una fórmula ja utilitzada durant el govern d'Artur Mas el 2011, amb el suport de el Partit Popular, sota l'argument que " l'objectiu és que l'activitat agrària, industrial, turística, comercial i, en definitiva, tots els sectors que fan bullir l'olla, tinguin menys traves per part de l'Administració ".
Aquest procés no està clar i aprovat, i l'agilització dels tràmits podria xocar amb el Conveni Europeu d'Aarhus, referent als terminis necessaris per a accedir a la informació i participació ciutadana en la presa de decisions i l'accés a la justícia en matèria de medi ambient, com ja ha denunciat la Federació d'Ecologistes de Catalunya. L'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) estima que, amb una venda anual de 25.000 habitatges, es generarien més de 60.000 llocs de treball. A més, la Llei Òmnibus pretén rebaixar durant la pandèmia les mesures fiscals per enfrontar l'emergència climàtica. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet remarca la importància dels impostos ambientals, però admet que la situació actual ha forçat a l'ens públic a definir-los.
A les Illes, el Govern de l'pacte d'esquerres anunciava a mitjan maig, l'esborrany de decret llei que pretén eliminar totes les traves burocràtiques per impulsar la modernització dels establiments turístics i potenciar la construcció . Així, totes les sol·licituds presentades abans de finals de 2021 "quedaran excepcionalment excloses el compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que impedissin la seva execució". A l'igual que a la Regió de Múrcia o la Comunitat de Madrid, i amb l'objectiu de "potenciar el sector de la construcció", els projectes només necessitaran un informe per obtenir la llicència municipal, o bé "presentar una declaració responsable" en sòl urbà. Juntament amb l'agilització de tràmits,els hotels podran incrementar la superfície edificada en un 15% i totes les obres en zones turístiques "estaran exemptes de les limitacions temporals estivals vigents en qualsevol normativa autonòmica, insular o municipal", per exemple, no es paralitzaran obres per evitar sorolls als veïns .
Aquesta rebaixa en la protecció del territori, urbanisme a la carta als hotels i més ciment, és preocupant en una comunitat autònoma saturada en moltes àrees per un model turístic obsolet i saturat. A l'illa de Mallorca, per exemple, hi ha mig milió de llits buits i, encara que aquest canvi de norma no afecta nous llits, sí que permet ampliar la superfície de zones comunes amb un suport immediat de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) i de l'agrupació de cadenes hoteleres. Aquesta reforma és especialment preocupant ja que, segons l'ONG ecologista Terraferida, Balears compta amb la densitat de places turístiques més elevada de l'planeta: 600.000 legals i més de 100.000 il·legals.