Llibertats
El documental "Poble Rebel" en obert

Demà, ACATS - Desobediència Cultural, productora audiovisual lliure de mordasses, allibera el documental POBLE REBEL.

14/05/2020 Comunicació

Des de mitjans dels anys setanta fins a dia d’avui, Catalunya ha vist brollar tot tipus de moviments socials. POBLE REBEL és un escàner de la Catalunya desobedient i combativa dels últims quaranta-cinc anys, que viu i perviu malgrat la repressió.

"Fem córrer la nostra història!", un lema d'allò més oportú pel nul interès que ha despertat aquest documental crític i autogestionat dins l'opac, conservador i amiguista món de la cultura catalana. A banda dels moviments socials, POBLE REBEL ha captat més atenció a l'exterior que dins el propi territori. Bona quantitat de distribuïdores, festivals o productores han conclòs que es toquen temes "massa" polítics i la indústria no vol aquest contingut o bé que és massa militant i això no ven.

Hi ha una Catalunya, dissident i combativa, que perviu i resisteix sota la capa del relat oficial. Una Catalunya on —des dels temps de la fal·làcia de la Transició— la desobediència, la dissidència o l’autoorganització davant la misèria han estat i són palpables, com també la via repressiva per erradicar-les. POBLE REBEL es proposa, com a llargmetratge documental, explorar-les, amb un zoom que apunta i enfoca les quatre últimes dècades: arranquem el 1973 amb la detenció de Salvador Puig Antich i apareixem —centrant-nos, principalment, en el període que s’inicia a partir de la “crisi” de 2008— a les lluites de l’aquí i de l’ara, analitzant-ne el context polític, econòmic, social i cultural. Tot, per entendre com i perquè neixen, creixen i s’organitzen els moviments socials.

Tot, per mostrar el principi fonamental d’acció- reacció en ambdues direccions: moviments socials vs. sistema i sistema vs. moviments socials, establint nexes entre passat i present en aquesta Catalunya no submisa que crea alternatives, que resisteix. Un poble rebel que batega, obstinat, sota la capa del relat oficial.

Al llarg de 95 minuts, diversos col·lectius, testimonis i personatges condueixen el documental: Joana Garcia Grenzner (periodista i activista feminista), Anna Gabriel (exdiputada de la CUP al Parlament de Catalunya), Iñaki García (activista llibertari), Robert Sabater (alcalde de Viladamat), Anna Celma (periodista de La Directa), Juanito Piquete (músic), Núria Güell (artista), Pep Musté i Carles Benítez (exmembres de Terra Lliure), Ferran Aguiló (activista llibertari), Jesús Rodríguez (periodista de La Directa), Josep Garganté (conductor d’autobusos i exregidor de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona), Pape Diop i Lamine Bathily (membres del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes), Núria Pòrtulas (activista llibertària), Josep Pàmies (pagès i fundador de Dolça Revolució), Quim Gimeno (activista imputat pel Cas Pandora II), Enric Duran (activista), Edu (activista imputat per fitxers policials), els imputats per Aturem el Parlament i Gerardo Ariza (activista LGTBI). També hi tenen veu col·lectius com ara la PAHC Bages, el No a la Mat Girona, No al Pla Caufec-Porta Barcelona o la Xarxa Anti-Repressió de Familiars de Detingudes.

Hi ha una lluita, la d'en Pedro Álvarez, embrió de moltes d'altres, que no hi està inclosa, ja que ACATS en va voler dedicar-li un documental sencer: NOSOTROS NO OLVIDAMOS. Aquest altre llargmetratge documental, narra la lluita contra la impunitat i els abusos de poder de la Plataforma i la família Álvarez acompanyant, durant 14 mesos, l'incansable compte enrere per evitar la prescripció del cas, encara sense jutjar, de l’assassinat de Pedro Álvarez ara fa 27 anys. Properament serà presentat.