Fa una setmana, 32 treballadors es van quedar aïllats a la zona del Trabucador (Delta de l’Ebre), a causa del trencament, novament, de la barra sorrenca que s’està regenerant per tercera vegada des de el temporal Glòria, que va tenir lloc el passat mes de gener. Aquesta barra, d’uns 6 km de llarg, comunica el delta amb la Punta de la Banya.
Dels tres trencaments que han tingut lloc en el que portem d’any: el primer fou el 22 de gener a causa del temporal Glòria; el segon pels petits temporals del 1 i 2 de març i el tercer el 8 de maig. Però aquesta situació no és nova i són reincidents els episodis en què la barra queda parcialment destruïda per temporals.
Des d’Ecologistes en Acció s’ha denunciat en diverses ocasions la manca d’una solució integral definitiva per als problemes que es produeixen a la Barra, derivats principalment de la manca de nous sediments; així com s’han denunciat les mesures insuficients que es plantegen, com les que es pretenen realitzar pròximament mitjançant el trasllat de 120.000 metres cúbics de sorra, provinents de l’interior de la badia dels Alfacs i de la platja dels Eucaliptus.
El passat 17 de març de 2020 havien de començar les reparacions de la Barra per part de Govern espanyol, paralitzades per la situació del COVID-19. L’empresa Infosa, propietària de les salines de la Trinitat d’aquesta zona, està duent a terme aquesta regeneració. Aquesta actuació ha estat denunciada davant del Jutjat d’Amposta per part de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia.
La rapidesa amb la qual s’ha actuat des de l’administració en l’atorgament dels permisos per reparar la Barra del Trabucador, comporta que molt possiblement no s’hagi respectat el marc jurídic establert per la legislació per a l’elaboració d’aquests projectes, on l’avaluació d’impacte ambiental i l’avaluació ambiental estratègica no han estat executades per part de promotor del projecte o, almenys, no es troben a disposició d’informació pública, acció que incompliria amb l’obligació jurídica d’informació pública i la funció de l’administració com a garant de la protecció de l’entorn. En aquests moments estem estudiant la presentació d’una demanda.
Aquesta rapidesa en la reconstrucció de la Barra també respon a qüestions d’interessos privats, on l’administració anteposa els interessos productius d’Infosa per accedir a les Salines de la Trinitat (empresa productora de sal) als interessos mediambientals, deixant en entredit una altra vegada la posició de l’administració a raó de la seva funció de part interessada en la protecció de l’entorn.
A això s’afegeix que estaven extraient sorra d’un lloc sense autorització, la platja dels Eucaliptus, per la qual cosa els hi van paralitzar les actuacions, i que la zona en qüestió forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i de la xarxa Natura 2000 ES000020 Delta de l’Ebre, per la qual cosa aquesta actuació, afecta una zona protegida.
La Barra pateix reiteradament de trencaments, de manera que el problema és més profund que els successos d’aquests últims mesos. A més de la transformació de l’istme per deriva litoral (onatge i corrents del mar Mediterrani que remouen sediment), el delta és un embornal de sediments procedents de l’Ebre. Aquests sediments han disminuït progressivament amb el pas el temps, a causa de la retenció d’aquests per les preses i els embassaments, que han retingut bona part dels sediments que havien de nodrir el delta, i en conseqüència, també a la Barra.
Des d’Ecologistes en Acció ens sumàvem el passat mes de gener, al debat obert per part del Col·legi d’Oficial de Geòlegs (ICOG) de «deconstruir el litoral», sorgit per les destrosses a conseqüència del temporal Glòria a tota la Mediterrània. Els problemes d’erosió a la Mediterrània a causa de la falta d’aportació de sediments, es pateixen des de fa dècades, i és sobre el que s’ha d’incidir, tractant que es regenerin de manera natural els espais amb falta de sorra, tractant també de evitar l’execució d’obres dures, que s’ha vist que no són una solució efectiva a mig ni a llarg termini. La barra del Trabucador, el Delta de l’Ebre i el litoral mediterrani en conjunt, continuaran sent vulnerables davant temporals cada cop més intensos, augmentant la seva perillositat si no es permet que rebin l’aportació de sediments que són retinguts des de fa dècades.
L’hidrogeòleg Antoni Canício, afirmava el passat mes de març, que l’aportació d’aquests sediments solucionaria el 70 % dels problemes actuals de la regressió de delta de l’Ebre. Actualment, s’està desenvolupant un projecte pilot per analitzar la viabilitat d’aquesta aportació. Els primers resultats indiquen que serien necessàries entre 1 i 3 milions de tones anuals de sorra al delta per pal·liar les amenaces d’erosió.
Davant aquest problema, trobem un altre dilema: no es disposa de suficients informes sobre la qualitat dels sediments retinguts. Això suposa que no se sàpiga amb seguretat la concentració d’elements tòxics i matèria orgànica. D’optar-se per aquesta solució, cal que es facilitin informes actualitzats sobre la qualitat d’aquests sediments.
L’Agència Catalana de l’Aigua publicava el 3 de febrer del 2020 els resultats analítics sobre els components tòxics actuals en aigües de l’embassament de Flix, contaminat durant anys per l’activitat industrial de l’empresa Ercros, concloent que els paràmetres analitzats es troben per sota dels valors de referència establerts legalment com a nivells òptims de causar toxicitat. Cal recordar que aquesta afirmació no vol dir que no hi hagi components tòxics, sinó que la seva concentració és baixa, sent necessària una estabilització de l’aigua que es troba actualment aïllada de la resta de l’aigua de l’embassament (procés que s’està duent a terme), abans de ser retornada al curs natural del riu.
Finalment, encara que no tota la comunitat científica aposti per que la mesura d’aportar els sediments sigui del tot efectiva, des d’Ecologistes en Acció de Catalunya optem per la mateixa i denunciem la situació de vulnerabilitat de la barra del Trabucador i del delta en el seu conjunt, considerant necessari un nou model de gestió efectiu que no danyi un entorn que, si segueix així, a finals de segle haurà estat modificat per actuacions que no hauran permès restablir la seva dinàmica natural.