Transcorregut un mes des de la suspensió de l’activitat acadèmica presencial a les universitats catalanes a causa de l’epidèmia de COVID-19 és moment de fer balanç de les accions realitzades en el sistema català d’universitats i recerca.

La decisió de suspendre l’activitat acadèmica es va prendre probablement una setmana tard, però un cop presa, la reacció de la comunitat universitària ha estat molt positiva. La majoria del Personal Docent i Investigador ha continuat l’activitat docent per teleconferència, adaptant en pocs dies el currículum de les assignatures a formes d’ensenyament no presencial amb un gran esforç. La resposta de l’alumnat ha estat també excel·lent. Tant l'estudiantat com el professorat han assumit que l’excepció no ha de significar la pèrdua del quadrimestre acadèmic. Tot i que es demostra impossible suplir la qualitat de la docència presencial per la virtual i queden temes irresolubles com les pràctiques.

És evident que la bretxa digital pot afectar part de l’estudiantat i professorat, no tot l’alumnat (ni professorat) disposa dels mateixos mitjans tècnics per continuar l’ensenyament en forma no presencial. No es pot permetre que cap alumna o alumne perdi un quadrimestre acadèmic per manca d’un ordinador o tablet adient per seguir l’ensenyament no presencial o per manca d’un accés a internet de qualitat, i menys encara que el professorat no pugui atendre les seves obligacions pel mateix motiu. El cost suplementari d'aquest maquinari, programari i cost de connexió l'estan assumint ara mateix les Universitats. La Intersindical-CSC considera que és obligació de la Generalitat dotar d’una partida les Universitats per proporcionar els mitjans tècnics necessaris a aquells que no en disposin, tal com s’està fent en altres països.

Quant al funcionament propi de les universitats, el Personal d’Administració i Serveis realitza també majoritàriament les seves funcions per teletreball, i l’activitat administrativa es desenvolupa amb tota la normalitat que és possible, ateses les circumstàncies. Cal valorar l’esforç de conciliació que està realitzant tant el personal d’administració com el professorat amb menors, gent gran o malalts al seu càrrec.

Tanmateix, el repte a què s’enfronta la universitat catalana és extraordinari. Tot i que el professorat està ja realitzant avaluacions parcials de la tasca de l’alumnat, cal que els consells de govern de les universitats catalanes estableixin mecanismes d’avaluació final que garanteixin els drets a una avaluació en condicions de l’estudiantat.

El repte pot ser encara més gran si la situació sanitària no permet realitzar les proves d’accés a la universitat en les dates previstes (7, 8 i 9 de juliol). La Intersindical-CSC considera que és imprescindible que el Govern de la Generalitat estudiï  i garanteixi un procediment just per avaluar l’alumnat que ha d’ingressar a les universitats catalanes el proper curs acadèmic en aquesta hipòtesi, ja que no es pot acceptar que el futur acadèmic dels nostres joves sigui condicionat per un factor com el COVID-19.

Cal també que el sistema universitari català programi el curs 20-21. S’han de dur a terme processos de contractació del professorat necessari per impartir la docència (el professorat associat amb contractació temporal anual representa vora el 50% del total), això implica adaptar els processos de selecció a les actuals circumstàncies, i plantejar eines apropiades a un entorn semipresencial per si hi ha un rebrot de la COVID-19.

Queda encara un repte de gran transcendència, la recuperació de l’activitat de recerca i transferència de tecnologia. Actualment està molt afectada pel confinament que ha forçat la suspensió de qualsevol activitat experimental (excepte aquelles relacionades amb la recerca sobre el COVID-19 en les universitats i els centres de recerca del país). La I-CSC considera imprescindible recuperar i ampliar tots els programes de recerca en un moment on ja sabem que la situació econòmica difícilment podrà tornar a la normalitat, i allargar les beques del personal en formació. La recerca i la transferència de tecnologia són essencials també per la recuperació de la competitivitat empresarial, i en conseqüència el benestar de la ciutadania.

L’evolució d’aquesta epidèmia és imprevisible, tant la societat com el sistema universitari i de recerca s'enfronten a moltes incerteses. Universitats i centres de recerca hauran de prendre decisions adients a la magnitud dels canvis que es produiran. Tanmateix, sembla evident que les universitats poden convertir aquesta crisi en una oportunitat per millorar les estratègies d’ensenyament semi-presencial.

Finalment, el sindicat rebutja la resposta recentralitzadora, autoritària i militarista del Gobierno de España a aquesta crisi, i reivindiquem la recuperació de les competències de la Generalitat de Catalunya que ha demostrat capacitat més que sobrada per tenir cura de la vida i la seguretat de la ciutadania de Catalunya. I en l'àmbit universitari, reivindiquem el paper de les organitzacions sindicals en la gestió d’aquesta crisi. Els consells de direcció d’algunes de les universitats han constituït comitès de crisi sense incloure cap representant sindical. Considerem que aquest fet és un menysteniment de la tasca dels representants sindicals, i en particular dels delegats de prevenció i riscos laborals. Davant d’una situació de crisi que afecta la salut dels treballadors del sistema universitari és fonamental garantir els drets i les obligacions de tots els treballadors.