El passat 18 de febrer, el president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), Antoni Alorda, firmava una resolució que qüestiona com s’han fet les coses a l’ajuntament de Felanitx per aconseguir exonerar l’índex d’intensitat turística als nuclis antics de Portocolom i Felanitx. Una exoneració per augmentar els índex i poder obrir així nous hotels a aquests indrets.

La resolució, en la pràctica, representa una aturada dels tràmits que s’han fet des de l’ajuntament que inclouen una modificació puntual del PGOU de 1969, quan no hi ha hagut manera que cap ajuntament de cap color polític hagi estat capaç d’actualitzar el planejament urbà del municipi a la normativa actual. Una aturada provocada per com s’han fet les coses: amb presses i sense fer els pertinents estudis.

Així, la resolució, que formula l’informe ambiental estratègic sobre el cas dels anomenats hotels d’interior en el seu text fa notar que en la documentació ambiental presentada per l’ajuntament no avalua suficientment els efectes previsibles de l’exoneració. En unes altres paraules, que allò que va presentar l’ajuntament no estudia el que la llei d’avaluació demana. El text de la resolució, en l’apartat 3r remarca que «La modificació puntual suposaria la transformació d’habitatges en allotjaments turístics», en un moment en què l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema, «i, per tant, una afecció sobre el consum de recursos ambientals bàsics (abastiment d’aigua), consum energètic i afecció sobre el canvi climàtic, aigües residuals generades i la capacitat per la seva depuració, disponibilitat d’aparcaments i solucions de mobilitat i afectació sobre la disponibilitat d’habitatge». A l’apartat cinquè de la resolució s’afirma que es preveu que el pla de l’ajuntament tengui efectes significatius sobre el medi ambient i ens recorda la vulnerabilitat dels aqüífers de Portocolom.

A conseqüència d’aquesta resolució, l’ajuntament s’haurà de replantejar si vol seguir amb aquests plans que ja van ser criticats en el seu dia per Salvem Portocolom. Des de la Plataforma vàrem denunciar que almanco 15 habitatges dels nuclis històrics de Portocolom es podrien convertir en hotels, que la localitat ja compta amb més de 2000 places turístiques legals i que unides a les dels allotjaments de lloguer turístic poden arribar a 3.500 o 4.000 places (xifres que inclouen establiments il·legals que es poden trobar a pàgines com airb’n’b), quan s’estan reformant els hotels Estoril i el Corso que aportaran més places i quan hi ha promocions urbanístiques en marxa a la ronda i a cala Marçal. També s’ha de recordar que es va convocar una sonada concentració al carrer i que es van presentar més de 2.000 al·legacions en contra d’aquesta mesura.

La resolució de la CMAIB li dóna una oportunitat a l’ajuntament per fer un replantejament en les seves polítiques d’urbanisme respecte a Portocolom. La Salvem Portocolom demana que s’aturi definitivament la idea d’autoritzar hotels d’interior o «allotjaments de turisme interior» com els qualifica el text de l’organisme ambiental i independentment d’això es comenci a fer un replantejament que representi un canvi de direcció. Resoldre qüestions com solucions als problemes de mobilitat i a la dependència del cotxe, disponibilitat d’habitatges per la ciutadania, valorar el límit de places turístiques que el nostre poble pot assumir, vessaments d’aigües residuals i etc. i conèixer on són els límits de disposició d’aigua potable, d’energia elèctrica o de depuració d’aigües són temes majors a plantejar-se abans de pretendre nous augments de població i de fer projectes municipals mal fets que fins ara només han servit per tudar els 11.000 euros públics que va costar el insuficient informe ambiental.