Palmesanes i palmesans, confrares i confraresses

A Ciutat no es parla d’altra cosa. Les places, mig buides... i Llorenç Bisbal, plena de gom a gom! Ningú sap d’on sortim, ni què feim la resta de l’any. El que sembla clar és que ho passam bé.  Per primera vegada hi ha un sentiment popular de festa. Un sentiment que fa que la gent de la Part Forana baixi (pugi?) a Palma a les festes. Un sentiment que fa que, per primera vegada, la gent estigui pendent del temps que farà el dia de la Revela (fins i tot amb preocupació).

El passat 19 de gener les confraries ompliren restaurants, bars, locals socials i cases particulars. Mentre uns dinaven de paelles veganes, d’altres s’atipaven de frit. Menjar indi, argentí, pilotes… Tot acompanyat del so de xeremies, guitarres, acordions, violins, xarangues o sirenes del megàfon dels xinos. Que no s’aturi la música.

Si uns instauraven una ofrena floral, els altres improvisaven pregons. Uns tiraven txupinassos i d’altres amollaven coloms. Gloses, vehicles estrafolaris, estendards il·luminats amb llums de Nadal... Les ones de catorze metres de na Glòria no han pogut aturar la gent amb ganes de festa. Tot ho heu aconseguit les confraresses i els confrares. Primer de tot, el nostre agraïment, per tant, a La Salut, L’Abundància, La Galàctica, els Caliu, els Tot lo dia, els Ous amb Caragols, les Pink Lady i les més de 35 confraries que sortíreu al carrer. Coincidir i compartir ens fa més grans. Sou increïbles.

També és moment de donar les gràcies a l’Ajuntament. Aquesta festa no hauria estat possible sense l’ajut municipal: Participació, Cultura, Mobilitat, Turisme... Diferents departaments han posat tots els seus recursos materials i humans al nostre abast per poder aconseguir-ho. Ben igual que els músics, tècnics, DJ i comerciants que s'implicaren al 100 % en la trobada de confraries. Gràcies.

Una vegada obert (again!) el debat sobre el model de festes patronals, tenim clar que les confraries no som antisistema ni alternatives a res. A les festes patronals qui vulgui ha de poder anar a torrar i al concert de Los 40. “Cadascú és cadasqual”, deia la padrina Joanaina. Nosaltres a l’Obreria  proposam una nova manera de fer festa. De fer poble a Ciutat. Dinar, ballar, musiqueta... Tot lo dia!

Finalment, en referència al debat sobre el canvi de data de les festes del patró, des de l’Obreria no tan sols defensam les festes el mes de gener, sinó que també demanarem que el dia 19 sigui declarat festiu a Palma (a més del 20). Així les confraries podrem començar ben prest el nostre trull. A més, consideram que un canvi de data desvirtuaria la funció fonamental de les festes germanes de San Antoni: ser l’aperitiu de les millors festes de Mallorca, les de Palma

Visca Sant Sebastià. Visquen les confraries. Visca Palma en festes!

Obreria de Sant Sebastià