Aquest dijous a Palma, una desena d'ecologistes han desplegat una pancarta per exigir la no ampliació de l'aeroport en una conferència organitzada amb motiu de la Cimera pel Clima (COP25), durant la intervenció de la presidenta del Govern, Francina Armengol.

Manifest

Manifest

L’aeroport de Palma va superar el 2018 els 29 milions de passatgers. Segons el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2017-2021, instrument que determina les actuacions a realitzar sobre els aeroports gestionats per Aena en un termini de 5 anys, la capacitat de l’aeroport de Palma és de 34 milions de passatgers. Per tant, al ritme de creixement que portem les darreres temporades, en menys d’un lustre l’aeroport podria assolir el seu límit. De fet, ja fa 4 temporades que els controladors aeris de Son Sant Joan alerten que estan saturats en temporada alta, treballant al màxim de la capacitat durant la major part del dia.

Per tal de garantir el futur creixement del trànsit aeri, Aena vol executar fins a 4 projectes per tal d’ampliar la capacitat aèria de l’aeroport de Palma. Aquests serien: l’ampliació de la capacitat punta del sistema de tractament d’equipatges; l’ampliació i remodelació de la terminal; la modificació de la pista nord per agilitzar els enlairaments; el redisseny de les maniobres d’aproximació, enlairament i aterratge. Els tres primers projectes es recullen al DORA 2017-2021, mentre que el darrer el proposa ENAIRE, el gestor de l’espai aeri a l’Estat espanyol.

Ampliar la terminal

Durant els dos darrers hiverns s’han executat les obres per permetre que el Sistema Automàtic de Tractament d’Equipatges (SATE) augmentés la seva capacitat punta, el primer dels dos projectes referits a la terminal. Actualment, s’estan substituint 12 de les màquines antigues per 24 de noves, de major volum i capacitat, que permetran la gestió de més equipatges a la vegada.

A més, ja fa uns mesos que s’han iniciat els concursos de licitació de la resta d’obres per tal d’ampliar i redissenyar la terminal. Pel que podria ser que aquestes s’iniciïn durant els primers mesos de 2020, segons fonts del Govern balear. Dites obres consten de quatre actuacions:

1. Ampliar l’edifici processador per tal d’ampliar-ne la capacitat d’acollida de passatgers i d’aconseguir més espai per a l’activitat comercial (tendes, restaurants i duty free).

2. Ampliar els mòduls A i D per a construir-hi fins a 9 noves passarel·les d’embarcament (fingers) que possibilitaran 19 noves portes d’embarcament. Això suposarà un augment dels fingers del 36% i del 22% de les portes d’embarcament.

3. Construir una nova plataforma de remots perquè hi puguin estacionar-hi fins a 12 avions i puguin ser embarcats mitjançant busos llançadora.

4. Ampliar els aparcaments en 1.712 places, que suposaria un augment del 26% respecte les actuals.

Amb aquestes obres s’augmenta la capacitat de rebre avions (21 noves posicions entre la plataforma de remots i els fingers), s’amplia l’espai de l’edifici processador i dels mòduls A i D i s’incrementa el número de places d’aparcament. Els percentatges d’increment demostren clarament que es pretén augmentar la capacitat d’acollida de la terminal, desmentint la versió oficial d’Aena que assegura que les actuacions són per reduir retards i millorar el servei.

Agilitzar les sortides d’avions

Aquesta actuació està sobre la taula des del 2004, emmarcat dins el projecte «Ampliación del aeropuerto de Palma de Mallorca», que es tramità poc després d’aprovar-se el Pla Director de l’Aeroport de Palma (PDAP, 2001), que té per funció planificar la màxima expansió de l’aeroport.

L’actuació que ha rescatat Aena 15 anys després suposa que a la pista nord (la que s’empra principalment pels enlairaments) s’hi afegiran uns carrers de sortida ràpida que faran possible l’avançament d’avions per tal de possibilitar l’alliberament de la pista amb més celeritat. Segons el que es recull al PDAP, aquestes modificacions podrien fer augmentar en un 12% la capacitat d’enlairament de Son Sant Joan.

Agilitzar les maniobres aèries

Per últim, ENAIRE vol implementar un nou sistema de navegació aèria basat en satèl·lit. Aquest permetrà que les rutes sobre l’espai aeri mallorquí siguin més directes (els avions faran menys voltera) i que les maniobres d’aterratge i enlairament siguin contínues (ara els avions agafen/perden altura de manera discontínua; en aplicar les modificacions aquestes maniobres seran progressives).

Segons la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), la implantació d’aquest nou sistema de navegació suposarà el creixement d’un 4,47% del trànsit aeri.

Les emissions de l’aviació, en alça contínua

Segons l’inventari d’emissions contaminants atmosfèrics del Govern de les Illes Balears, l’aviació va emetre durant l’any 2017 fins a 12’7 milions de tones de CO2 equivalent. Això suposa que el transit aeri és el quart sector en quant a la responsabilitat balear respecte del canvi climàtic.

Cal assenyalar que les emissions de l’aviació s’han triplicat des que es tenen dades (1990) i que el percentatge de responsabilitat del trànsit aeri ha anat escalant fins a representar el 15% del total, 5 vegades superior a la mitja europea (3%). Si Aena acaba executant aquestes obres, permetrà que les emissions provinents de l’aviació segueixin a l’alça durant molts anys. I no sols de l’aviació: un augment de les arribades de turistes –i per tant, de la pressió humana– a les Balears suposaria l’increment de les emissions de gairebé tota la resta de sectors (transport terrestre, producció energètica, tractament de residus...).

Demanam accions contundents davant l’Emergència Climàtica

Per tot això, exigim al Govern de les Illes Balears –que recentment ha aprovat la Declaració d’Emergència Climàtica– que s’oposin a les intencions d’Aena, que exigeixin al proper Govern central que s’aturin les licitacions iniciades pel gestor aeroportuari i que obri un debat públic sobre les conseqüències que suposaria un continu increment de les arribades de turistes.