La sectorial d'Educació de la Intersindical-CSC constatem, davant l’inici de curs 2019/20, que la normalitat del Departament d’Educació és fer funcionar els centres per sota de les condicions necessàries per atendre correctament l'alumnat.

Un curs més s’han tancat classes de P3 en comptes de mantenir-les obertes amb menys alumnes per aula i millorar la qualitat de l’educació. Per contra, es generen bolets en altres centres. El conseller afirma que l’important no són les ràtios, sinó quants alumnes hi ha per cada docent, un càlcul enganyós per tapar el tancament de línies, la massificació de centres i per desgastar la imatge dels docents catalans. D'altra banda, el Departament afirma que en aquest curs hi ha més docents, però els centres encara ens transmeten la preocupació perquè els en falten a dia d'avui. I no només això, sinó que els docents nomenats el dia 5 no han entrat a treballar fins al dia 9 per tal d'estalviar-se uns dies de sou, una pràctica de precarietat laboral del Departament que ja és habitual. També s’estalvien els sous de moltes hores de vetlladors que les escoles reclamen per atendre els alumnes amb més necessitats.

Una bona part de la plantilla ha estat triada a dit per les direccions, a través d’entrevistes personals prèvia entrega de currículum i amb criteris subjectius. L’educació pública funciona cada cop més seguint el model de l’empresa privada, per això no ens cansarem d'exigir que cal derogar el decret de plantilles.

Molts centres iniciaran el curs amb la molèstia del soroll i la incomoditat d’unes instal·lacions per acabar, a més de la gran quantitat de centres que fa més d’una dècada que treballen en barracons i que segueixen a l’espera d’una planificació per tenir unes instal·lacions dignes. En les visites que estem realitzant als centres educatius aquests primers dies fins i tot en trobem que estan esperant barracons necessaris però que no els arribaran fins a la primera quinzena d’octubre. Com pot ser, doncs, que la versió oficial del Departament sigui que el 12 de setembre totes les obres de «necessitat d’escolarització» estaran acabades?

Centres educatius amb un espai totalment insuficient, equips docents que es veuen obligats a dedicar els dies previs a l’inici de curs a moblar l’escola i a fer les tasques de consergeria i d’administració perquè no els arriba el personal necessari. A més, segueixen desapareixent aules d’acollida malgrat que es fa evident la seva utilitat i necessitat amb la realitat social del país.

Aquesta tardor començarà una campanya de la Plataforma per la Llengua per potenciar l’ús del català als centres després del demolidor estudi que l’entitat va presentar fa poc. Nosaltres en serem part activa, però ho serà el Departament? Té interès el Departament a garantir una immersió lingüística real? Si volem fer del català la llengua de cohesió de Catalunya, s’han d’emprendre accions que ho facin possible en tots els àmbits i espais de l’educació: a les aules, als passadissos, als patis, a les extraescolars... Ens fa la sensació que només hi ha preocupació per fer bandera del plurilingüisme. Nosaltres estem a favor de l’aprenentatge de llengües estrangeres, però ens preocupa greument la inactivitat a l’hora d’afavorir i assegurar l’ús de la llengua catalana als centres educatius. L’educació ha d’exercir de peça clau per fomentar l’ús habitual del català més enllà de l’ús acadèmic.

Per acabar, reivindiquica un cop més la necessitat d’un estat propi per poder dissenyar un model educatiu català que garanteixi els drets i les llibertats de docents i alumnat, per evitar les ingerències i acusacions de l’estat espanyol i per poder destinar el pressupost realment necessari al nostre sistema educatiu. Segurament també serà la via per canviar radicalment l’injust i poc transparent model d’oposicions que ofega i frustra tants aspirants cada any com hem pogut comprovar aquest estiu i com segur que tornarem a veure-ho l’estiu que ve.