El problema principal de la Humanitat és la manca d'amor, la manca d'estimació o el desamor.

Per comprendre l'espiritualitat, cal saber estimar. Està molt bé saber que som ànimes que anem de cos en cos. Està molt bé saber que, quan morim, tenim l'opció d'anar cap a la llum, trobar-nos amb els éssers estimats que ens han precedit en la mort i que també han anat cap a la llum, i seguir el cicle de les reencarnacions successives. Però, tot i així, si no sabem estimar, considerem l'espiritualitat com un instrument al nostre servei, quan ha de ser un camí per saber estimar.

El poder humà no estima. Molts capitalistes tampoc. Molts científics, de seguit, pensen en els rèdits econòmics de les seves descobertes, i no en l'estimació que haurien de demostrar envers la resta de la Humanitat.

No estimem els altres pobles de la Terra, si no és per no quedar malament com a racistes o xenòfobs? No estimem la Natura, sinó és per no infringir alguna llei de respecte als animals?

L'estat sap estimar quan ens diu a qui hem d'estimar i com? El feminisme sap estimar quan ens diu com hem d'estimar? Després d’uns 12.000 anys des de que va començar a aparèixer el patriarcat, no és veritat que el feminisme i el masclisme són dues constatacions d'una realitat consistent en una gran manca d'estimació entre les persones? Perquè surten de l'armari algunes persones? És legítima tota orientació sexual que respecti la voluntat mútua de les parts i és exercida sense violència. Però, és que no saben estimar i cerquen altres maneres de fer-ho perquè han fracassat de fer-ho de la manera més natural, encara que sigui potencialment reproductiva? Per a fracassar de nou?

No és veritat que la majoria voldríem néixer d'una mare i d'un pare feliços que s'estimen? No és veritat que el gran atemptat contra l'amor és no voler que els homes i les dones s'estimin?

Un gran mal de desamor: ser dona, pensar a casar-se. Després l’estimació se’n va. Posteriorment provoca que li pegui el marit. A continuació, separació o divorci i cobrar la pensió de l'exmarit. Per suposat, no totes les parelles se separen així, però són casos que es donen. Un gran incentiu per a la solitud i el desamor. Els homes no volen repetir l'experiència i les persones madures acaben vivint soles, tant homes com dones, com aquelles persones velles que es troben a casa seva després de mesos d'haver-se mort, morts per suïcidi o per desatenció. La teoria sueca del desamor.

Les parelles que perden l’estimació. Alguns d’aquests homes entren dins l’alcoholització i la narcotització. L’addició i la síndrome d’abstinència provoquen que maltractin les seves dones i algunes d’aquestes acaben assassinades, abans que els homes es llevin la vida. Molts casos de violència contra les dones tenen vincles amb els narcòtics. Les addiccions artificials venen de i generen un gran mal de desamor.

Quan denunciem el muntatge de malalties curables que oficialment no es volen curar, el principal problema no són les incorreccions científiques que hi contenen, ni tampoc la corrupció dins la ciència i la medicina, sinó les barreres que es posen amb aquests muntatges basats en la por a aquestes malalties, a practicar una estimació veritable entre els éssers humans! Allò que sembla una astúcia beneficiosa, per a què no es reprodueixin els éssers humans i despoblar el Món, és una gran aberració espiritual, perquè també és un gran atemptat contra l'estimació humana!

Residències de gent gran, on les persones es tracten de manera infraanimal, amb sobredosi de sedants, perquè no es consideren persones a estimar i tenir cura, sinó simples recursos materials per ésser explotats mentre tinguem pensions. Així poden acabar moltes persones del Primer Món.

Quan hi ha milions de persones que moren de fam cada dia, cada any, mentre sobren aliments per alimentar tota la Humanitat uns quants cops, no evidenciem una gran manca d'estimació envers els famolencs?

Quan parlem del perill nuclear, no ens adonem que hi és per una manca d'amor entre els éssers humans? Quan hi ha guerra, diuen que cal odiar l'enemic: japonès, soviètic, talibà, etc.

Quines grans sèries són Star Wars, Joc de Trons, etc.! On són els valors de l'estimació en aquestes creacions? Calen de nou obres cinematogràfiques i literàries que ofereixin bons exemples d’estimació envers els altres.

No estimem els pobles dels països que tenen petroli... Cal que estiguin en guerra, civil o envaïts, o sigui esclaus dels capitalistes petroliers que ens volen convèncer, fins i tot, que són empresaris socialment responsables, mentre que omplim els dipòsits de benzina amb sang de persones innocents?

Religions aferrades als seus rituals mentre que ignoren l'amor cap a qui no és de la pròpia comunitat, i fins i tot els seus propis membres. Religions com a sistemes de poder, dominació i no d'estimació. Excepcions notables dins el catolicisme, que cal esmentar: Mossèn Josep Dalmau, la Doctora Teresa Forcades, Pare Manel, Sor Lucía Caram, la Comunitat de San Carlos Borromeo del barri d’Entrevías de Madrid. Hi ha qui diu que has d'estimar Déu o el Profeta abans que les persones i la Natura... I com acaben alguns religiosos als quals pretenen fer cèlibes?

Quan parlem del perill de l'excés de contaminació, no és per manca d'estimació per la Natura? Igual que el maltracte i els incendis als boscos, les matances d'animals en festes, el tractar els arbres i les plantes com mers objectes decoratius fàcilment reemplaçables i sense sentiments?

Hi ha qui diu que el sexe fa feliç, mentre que l'amor fa infeliç, però l'amor i l’estimació ens aboca a un sentiment que és allò que s'assembla més a l'alegria més intensa. De vegades quan es fa una bona obra desinteressadament fins i tot de manera anònima, de vegades quan l’estimació és corresposta.

Només apreciem les persones, els animals o els vegetals que ens poden oferir alguna cosa a canvi? Cal estimar a l'altre no pel que ens dona, sinó pel que és?

De vegades imaginem que emissaris de la Humanitat de la Terra solquen l’espai a la recerca de nous mons habitables per a poder exportar els nostres excedents de població. Cal repartir els ous en diferents cistells. Noble objectiu. Però ens podríem trobar amb altres éssers intel·ligents, és clar. El problema és: si ens trobem amb éssers més intel·ligents, quins exemples d’estimació podem oferir a casa nostra perquè aquests forasters puguin confiar en nosaltres?

Brauli Tamarit.

Diumenge, 15 de setembre del 2019.