La primera novel·la del segarrenc Josep Anton Vilalta, conegut independentista i col·laborador de Llibertat.cat, s'ha obert camí més enllà dels grans canals comercials.
Des de la presentació el febrer passat d'aquesta novel·la, qualificada de desenfadada i de "novel·la barroca per la presència d’aspectes escatològics com la mort i el sexe", ja ha comptat amb diverses presentacions arreu el territori. Amb samfaina o sense està ambientada a la Vall del Llobregós i que arrenca l'any 1950, i l'ha publicada Volaina Edicions.
L'autor, tal i com s'ha recollit en notícies sobre les presentacions de la novel·la, valorà positivament la fixació de "la data a començament de cadascun dels 39 capítols i l'ordre no lineal que segueixen que conforma una estructura complexa, emprant flashback, seguint una estructura fílmica."
L'argument
1950. Coincidint amb la visita del bisbe a una masia del sud del Solsonès, un seguit d’errors i confusions dona el tret de sortida a una persecució a mort pels boscos de la comarca. El mosso de la casa no sap on fugir ni és conscient dels secrets que tragina. Només està segur de que l’amo l’empaita escopeta en mà ben decidit a pelar-lo.
El seu perseguidor no és l’únic que té set de venjança. En un petit poble a ponent de la Vall del Llobregós velles rancúnies veïnals, revifades per una guerra recent, han posat un pagès al punt de mira d’un cacic local. Amb tanta ànsia per matar escampada pel país per força ha de córrer la sang.
Qui matarà qui i per què? El lector haurà de descobrir-ho sol, seguint la successió de fets i els records dels que se’n van sortir com bonament van poder, sense l’ajuda de cap investigador, que els picolos que surten a la història altra feina tenen.
Assassinats, negocis bruts i secrets inconfessables que s’arrosseguen fins als nostres dies per les pàgines d’una novel·la senglar —una mica bèstia, una mica negra i bastant porca— que furga en la misèria i clava els ullals en la hipocresia d’una època en que la pau era una mentida més.
Una novel·la d’escriptura perfecta i ritme implacable que mostra amb agudesa i sense embuts les misèries de l’ordre establert.