Vacances...
30/08/2019 Guillem Vendrell

Com han confirmat altres companys, la política o els polítics o les formacions que tendeixen a ser consultades, continuen de vacances.  Cap butlletí, cap notícia nova, només algunes coses al Facebook.

Si esperem fer política per Facebook, poc marxistes serem. Utilitzar-ho sí, però amb totes les altres eines a nostre abast.

No n’estic gens bé informat, més que per les sensacions del contacte amb la gent de carrer. Els dilluns a la plaça de la Vila als actes pels presoners polítics, els companys parlen de temes municipals, els dos o tres que hi són, qui ha entrat com a regidor i qui l’escolta.

Llegeixo un post que diu una cosa interessant, intento aprofundir i es confirma, els polítics estan de vacances.

Potser, com que estic malament i amb aquestes caldes no puc ser a tot arreu, sopars, balls de festes majors, barres de bars, o aportar algun recurs particular, és que no m’arriben actualitzacions d’estat i només genèriques convocatòries a reunions per parlar d’altres qüestions que no són prioritàries.

Es torna a posar de manifest la política amb majúscules, la de la independència, la de la subversió de valors, però no es fa on visc jo. Perdoneu, però ni ànims per a proposar trotskament al buit sabent que cauran al buit.

Més o menys em sento ubicat amb els escrits d’en Partal, amb qui coincideixo sovint. Però no veig comunicats del Grup Drassanes per la República, o d’un partit estratègic.

A la tele només PDCat i ERC, de vegades les CUP, però en aquest impàs per tal de permetre amb tota tranquil·litat que formin govern a Madrid, els polítics catalans continuen de vacances. I tant de vacances que un Guàrdia Civil andalús amb costum de fer forats profunds a les platges se'n va a un punt de la platja de Barcelona, cava i hi troba un artefacte explosiu com per a confirmar que estem en perill.

Necessitem que vinguin més Guàrdies Civils cavadors, CNP submarinistes de clavegueres, o aviadors acrobàtics per a trobar perills sota els carrers o a l’aire i que els hi facin caure al mar.

Mentre Barcelona pot mantenir, malgrat les caigudes, el bon funcionament del mercat d’estupefaents, malgrat la policia, potser sí necessitem agents que vinguin amb la branca de localitzar cocaïna o heroïna i que com la coneixen millor, que vinguin de Madrid o d’Andalusia a per nosaltres.

Només ens queda omplir a vessar els carrers de les ciutats per a demostrar que les derives dels polítics no ens fan canviar d’objectiu prioritari.

En ho mereixem.