L'Anuari de la Música 2019 dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer visible el seu paper i el canvi es produeix a l'hora de conquerir més espais.

Entre els reptes hi ha el treballar plans d'igualtat arreu, visibilitzar i valorar l'autoria i la professionalitat femenines, i la lluita conjunta contra l'etnocentrisme, el classisme i l'androcentrisme.

La formació musical de grau mitjà, superior i professional és el primer gran escull a salvar per a una presència de dones més normalitzada i paritària en el món laboral.

La presència femenina a la indústria musical catalana és del 33% amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria

El paper de les dones és minoritari en tots els àmbits excepte a les escoles de formació elemental (54%) i grau mig (57%),
però es perd la paritat als estudis superiors i professionals (38%).

La presència de grups i veus femenines als festivals catalans representa sols el 23%, tot i que s'ha doblat els darrers 3 anys

Dones i grups mixtos han passat del 26% (2016) al 38% (2018)

Els festivals han estat els primers a prendre nota de l'onada feminista Key Change 50:50 i certàmens com Bioritme, Guitar BCN i Primavera Sound han treballat per a l'equiparació d'artistes als seus cartells

Davant la caiguda del 4% d'inversió pública en la música a Catalunya, la indústria s'ha reestabilitzat després de la crisi però amb un sector depenent de la capacitat de l'empresa privada
 
La tendència és inversa a les Balears (+49%) i País Valencià (+71%) on, després d'anys de restriccions, s'ha apostat per la cultura i la projecció exterior amb un destacat augment de suport a la música.

L'any 2018 ha suposat l'any de la creació de la categoria d'Espais de Música Viva a Barcelona amb voluntat d'articulació social i el naixement de la Plataforma Estatal per la Música)
 
La necessitat de discriminació positiva cap al català hauria de ser lliçó obligatòria davant l'evidència del seu estancament que no arriba al 25% de mitjana als principals festivals catalans
 
La presència d'artistes emergents als principals festivals es manté en un 34% d'un any a un altre cosa que fa necessàries la creació de plataformes de difusió de nous grups i artistes
 
Tot i que el públic de la música en directe creix del 40 al 46%, el consum de grans festivals i certàmens decau (de 40 a 36%) i el públic prefereix concerts de proximitat de cartells més exclusius
 
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic (-18%) i bolos (-12%), tot i experimentar una facturació positiva (+1,2%)
 
Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys i als Països Catalans sumen un 5% més d'espectadors (amb més de 3 milions d'assistents), mentre a Catalunya pugen un 2%
 
Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic (+9%) i augment
de concerts (+3%), millorant la mitjana d'assistents, amb ajust de l'oferta a la demanda
 
Llum verda a l'ampliació del projecte Cases de la Música al territori, amb un model mixte públic-privat, gràcies a un augment del pressupost (+17%) per a la potenciació de la música emergent
 
Augment destacat del públic dels circuits (14%) i dels auditoris (15%), al mateix ritme que els concerts itinerants (+9%) i dels bolos, sobretot internacionals, als grans equipaments (+8%)
 
Impacte econòmic històric del MMVV amb 4,7 milions d'euros, un increment del 28%, segons estudi de l'UOC del 2017, tot i que les dades de 2018 apunten un recés del 22% en la contractació
 
La indústria discogràfica registra un radical canvi de rumb cap al mercat digital, que ja representa el 75% de les vendes, i repunta un 17% el volum de negoci gràcies sobretot a l'streaming (+30%)
 
Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana ha caigut el 2018 un 2,4% a causa del recés de la venda física i la pèrdua d'ingressos per distribució a botigues
 
El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat un any més pel Disc de la Marató, Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía
 
Els discos dels artistes en català més venuts: Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets, amb més de 10.000 còpies
 
La llista de discos en català més descarregats per streaming està encapçalada per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà

Una de les dades negatives és la nova reducció d'un 9% en la producció de discos en català (1.023 edicions el 2018), que se suma a un decreixement també del 8% de l'any anterior
 
Creixen les edicions de discos en català de músiques urbanes (+23%), infantils (+7%) i de clàssica (+6%) i, per contra, cau la producció de jazz (-20%), folk (-14%), cançó i pop-rock (-7%).
 
Per estils l'auge de públic a festivals de pop-rock s'ha moderat (del 14 al 2%), però sobretot augmenten els espectadors de certàmens de públic familiar (+14%), cançó d'autor (+5%) i jazz (+2%), mentre que perden assistents les cites de folk (-14%), clàssica (-7%) i orquestres i conjunts a les festes majors (-5%).