USTEC·STEs (IAC) ha manifestat que "si bé l’escola pública catalana ja és avesada a la precarietat de la infraestructura informàtica del Departament, enguany i a final de curs, en ple procés de les avaluacions finals, el caos generat per les insuficiències del programa Esfer@ ha estat de dimensions còsmiques.
"En aquest mes, caracteritzat per la sobrecàrrega burocràtica i administrativa, el col·lapse ha estat generalitzat, a costa del temps, l’energia i la paciència dels docents, els administratius de centres i les direccions dels centres educatius públics. A tot això s’afegeix el fet que a la secundària, el professorat ha hagut d’avaluar, sense formació, ni orientacions mínimes, i en contra de la seva opinió, per competències, la qual cosa ha afegit una sobrecàrrega de discutible utilitat per al sistema, i de difícil comprensió per a les famílies", puntualitza el sindicat
Ara bé, explica que "Cal explicitar davant la comunitat educativa que els processos d’avaluació comporten una feina extra per al professorat que comporta tasques de correcció, debat als cicles i departaments, entrevistes amb famílies i alumnes, i el martiri d’haver d’entrar les qualificacions en inestables sistemes d’intranet, sovint en dies festius i horaris intempestius, amb dedicacions que van molt més enllà dels límits horaris legals per a qualsevol treballador. Aquesta tasca, no sempre visible, i mai reconeguda, es complica quan els programes informàtics no funcionen, fet que genera un estrès extra per a un professorat exhaust a final de curs".
En aquest context, puntualirza que que "el col·lapse del programa informàtic Esfer@, imposat fa alguns anys, era evident que acabaria passant. Si tradicionalment la capacitats informàtiques del Departament d’Educació es caracteritzaven per la inestabilitat i la ineficiència –sobretot quan es subcontractaven a empreses externes-, la realitat és que dedicar només 5 persones a la gestió del programa per a 1,1 milions d’alumnes, 80.000 docents i 2.800 centres públics acaba generant una catàstrofe previsible".
Entenen que el fracàs d’aquest sistema no és tècnic, sinó polític. Avesats a un ensenyament low cost, amb una desinversió endèmica que fa que no hi hagi ni la meitat dels diners que correspondria d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals i la LEC, i que no ha estat capaç de revertir les retallades en cap dels seus àmbits, tampoc en els tecnològics, que això passi, a costa del treball, l’energia i la salut dels docents i en perjudici de l’alumnat i les seves famílies, resulta, malauradament, lògic.
És per tot això que reiterem la petició de dimissió del Conseller Bargalló, fins ara incapaç de revertir la precarietat econòmica i de mitjans de l’ensenyament públic. Tot i haver prou diners, Bargalló, es resisteix a invertir-los en educació, la qual cosa resulta urgent i necessària.