Terraferida ha demanat al Govern que desclassifiqui bona part de les 490 hectàrees edificables que queden dins els municipis de la Serra de Tramuntana declarats Paisatge Cultural per la UNESCO. Aquestes 475 hectàrees de sòl vacant permeten la construcció de 14.371 habitatges i podrien encabir un mínim de 36.000 nous habitants, segons reconeix la Conselleria de Territori del Govern de les Illes a un estudi sobre el sòl vacant de Mallorca (1).

A tot aquest creixement s'hi sumaria a més el creixement dins el sòl urbà consolidat (plantes que permeten més alçades, per exemple) i el creixement dins sòl rústic en forma de xalets ai11ats i les places turístiques a establiments hotelers. Els 19 municipis (*) de la Serra inclosos dins la zona UNESCO (veure mapa), concentren el 22,6% del sòl vacant de l'illa de Mallorca, xifrat en un total de 2.098 hectàrees.

L'enorme pressió immobiliària que viu Mallorca és especialment intensa a la Serra de Tramuntana, on s'estan edificant desenes de promocions urbanístiques, com hem vist darrerament a Deià (Petit Deià), Puigpunyent, Fornalutx, Cala Llamp (Andratx) etc. Moltes persones veuen amb frustració com s'obrin nous carrers i s'aixequen promocions de luxe arreu dels pobles de la Serra, convertida en un gran mercat d'habitatge destinat gairebé exclusivament a milionaris estrangers.

Escorca(**), Deià i Puigpunyent són els tres municipis que tenen més superficie edificable per habitant, i els qui tenen un potencial de creixement més gran, del 195%, 142% i 73% respectivament. Aquestes xifres són desproporcionades i de no corregir-se aboquen aquests municipis a una desfiguració urbanística, social i ambiental a base de grans promocions.

Vuit anys després de la declaració de Paisatge Cultural per part de la UNESCO, veiem com les administracions no han volgut rebaixar el creixement previst als planejaments. Recordem que l'informe previ a la declaració de la UNESCO ja advertia que "Las presiones urbanísticas siguen siendo una amenaza para el bien propuesto " (informe ICOMOS, 35).

Onze anys sense cap mesura de protecció per frenar noves urbanitzacions. La passada legislatura va acabar sense que el Govern ni el Consell protegissin ni un metre quadrat susceptible de ser urbanitzat. Les administracions es van limitar a tramitar milers de noves places residencials i turístiques sense qüestionar el seu impacte sobre la societat, el paisatge, els recursos naturals ni la capacitat de les infraestructures. Aquest «pacte no escrit» per «sortir de la crisi» urbanitzant més i duent encara més turistes a les Illes es sustenta sobre un impossible: créixer il·limitadament. Aquesta és una tendència que dura més d'una dècada, de fet cal remuntar-se onze anys (11) per trobar la darrera mesura de protecció del territori dictada a Mallorca per frenar algun tipus de desenvolupament urbanístic, la Llei 4/2008 elaborada pel segon Pacte de Progrés amb Gabriel Vicens com a Conseller. De llavors les rebaixes en la protecció, amnisties urbanístiques i les lleis a la carta, han estat la tònica habitual.