Fa poc, el València Club de Futbol va complir els cent anys de vida esportiva. Va ser rebut en el lloc adequat pel Consell de la ciutat i tots i totes ens en vam alegrar. La nostra felicitació al club i a l'afició! I ara també els felicitem pel títol aconseguit el dia 25 de maig.

Un altre centenari, el de la Declaració Valencianista, també s´ha celebrat. Més humilment, això sí. El 14 de novembre de 2018, dia de l'efemèrides, un grup de sobiranistes valencians vam presentar una sol·licitud a l´Ajuntament de València, tot esperant un reconeixement per part dels màxims representants del cap i casal a eixa primera gran expressió política del valencianisme. A dia de hui encara estem esperant-ne la resposta.

Tenim la seguretat que l'escrit que acompanyava la proposta podia ser compartit per l'equip de govern municipal. No és, per tant, una qüestió de contingut, sinó més aviat de persones i de maneres d'estar organitzades la raó per la qual no s'ha tingut en compte. Ara que tant es parla de diversitat, veiem com una volta més es queda en una paraula buida, només per a l'aparador.

Tots els moviments tenen les seues avantguardes, sense elles les bones causes no poden estar completes. En certa manera, les puntes de llança s'haurien de mimar. En l'ADN dels humans està la innovació permanent. Si falla, el futur està en perill.

Les persones que ostenten la representació municipal també són els nostres, i més els de València, que històricament ha deixat sentir la seua influència més enllà de les creus del terme.

La nostra petició -simplement la dedicació d´una via pública- costaria ben poc de satisfer. Ni tan sols demanem una subvenció per a la celebració. Hem fet actes, tant a la capital com pels pobles, i els hem pagat de la nostra sofrida butxaca patriòtica.

El nostre record per a aquells sobiranistes valencians de fa un segle, dels quals ens considerem dignes hereus. Ells van marcar uns horitzons clars i nosaltres seguirem lluitant per aconseguir-los.