Les persones LGTBI i les dones de classe treballadora som les que hem patit, i seguim patint les conseqüències més dures del sistema capitalista-patriarcal: salaris més baixos, discriminacions i assetjament laboral per motius de gènere, origen i diversitat sexual i de gènere, assetjament sexual als nostres llocs de treball, escletxa salarial, un menor reconeixement de la feina, sostre de vidre i precarietat laboral, jornades parcials no desitjades, temporalitat, manca de conciliació amb el treball (re)productiu, de cures i afectes, etc. A més, totes aquestes condicions que patim durant la vida laboral impliquen cotitzacions més baixes i, per tant, suposen pitjors prestacions quan estem aturades, jubilades, o fora del mercat laboral per altres motius.

Aquest primer de maig, seguirem reivindicant que els nostres treballs es valorin socialment, i es remunerin econòmicament. I ho necessitem reivindicar amb urgència, perquè nosaltres engrossim les llistes de l'atur, perquè moltes de les feines que realitzem no tenen garanties o no estan regulades. Volem ser al centre de les reivindicacions i de l’acció política. Volem també, una política feta per nosaltres i per a nosaltres. Ho volem totes les que treballem amb un 78% dels contractes a temps parcial, les que cobrem el 25% menys del salari per la mateixa feina; les que treballem als sectors laborals més precaris, les que ocupem majors taxes de temporalitat laboral; les que patim assetjament sexual o per raó de sexe, les treballadores de la llar, les de l’economia submergida i les que estem excloses del mercat laboral reconegut i valorat socialment.

El proper dimecres, 1 de maig, serem en peu de guerra perquè les treballadores estem cansades de no tenir temps per a nosaltres, d’estar sempre cuidant, fins i tot a costa de la nostra pròpia salut; d’haver-nos de responsabilitzar de les tasques domèstiques, de cura i d’afectes pràcticament en solitari. Ens esgota haver-nos d’encarregar d’educar els infants, cuidar la gent gran o malalta, del sosteniment emocional de les parelles o les famílies. Tot això, sense que ni els homes ni els Estats assumeixin la coresponsabilitat d’aquests treballs. Volem reivindicar que som nosaltres qui atenem tot allò que el sistema descuida; és a dir, la vida de les persones.

Per tot això, les feministes sortirem al carrer per evidenciar que allò personal és polític i per exigir allò que com a treballadores ens pertoca:
- Per la derogació de la reforma laboral de 2012.
- Per l’eliminació de l’escletxa salarial d’avui i la de demà (pensions i prestació d’atur).
- Per donar visibilitat i reconeixement a tots els treballs invisibilitzats i que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre. Exigim la col·lectivització i la corresponsabilitat en les cures. Reivindiquem uns serveis de cures (centres de dia, residències, escoles bressol, etc.) totalment públics, accessibles i de qualitat! Perquè les seves treballadores tinguin unes condicions dignes, perquè puguin cobrir les necessitats col·lectives dignament i no siguin un pou de precarietat i l’excusa per exigir la nostra doble explotació a la llar.
- Per la ratificació del Conveni 189 de la OIT que permeti a les treballadores de la llar accedir a prestacions d’atur, a la cotització per salaris reals i iguals condicions per al càlcul de les seves pensions. No podem consentir que quan exercim de treballadores de la llar haguem de patir un règim laboral semi-esclau que ens jerarquitza per la nostra procedència, no podem consentir que com a treballadores de la llar no puguem accedir a la prestació d’atur; hem de gaudir dels mateixos drets laborals i protecció social que qualsevol treballadora.
- Per acabar amb la segregació laboral de les persones trans.
- Per combatre l’assetjament a la feina , ja que l’àmbit laboral és un àmbit més reproductor de violències masclistes, LGTBIfòbia, racisme, capacitisme, etc.
- Perquè ens reafirmem absolutament contra l’extrema dreta que fomenta l’odi cap a les companyes migrades i contra les persones LGTBI.
Les dones som diverses i estem a tot arreu -encara que el feixisme no vulgui acceptar-ho-. Reivindiquem que som paies, som gitanes, som dones amb diversitat funcional, som les migrades i les racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som, també, les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

En definitiva, el que volem és viure unes vides dignes que no són possibles en un sistema capitalista i patriarcal que prioritza el benefici i l’acumulació al benestar sobre la vida de les persones.

És per això que aquest Primer de maig, les feministes de classe treballadora tornarem a sortir al carrer per reivindicar que nosaltres també som classe obrera i que som doblement precàries, doblement treballadores, doblement en risc d’exclusió i de pobresa.
Aquest 1 de maig cal posar al centre de la denúncia i de l’acció política la lluita contra el capitalisme cisheteropatriarcal i racista. Ens manifestarem contra la ideologia misògina, racista, colonial, LGTBIfòbica i liberal que va en contra de qualsevol possibilitat de generar unes vides que mereixin la pena ser viscudes. Perquè nosaltres creiem fermament que cap moviment té una capacitat tant transformadora com el feminisme i que és una eina revolucionària que si impregna les nostres lluites i reivindicacions farà trontollar els fonaments d’aquest sistema patriarcal-capitalista que ens explota i ens oprimeix.
Ens trobem Dimecres 1 de Maig a les 11:00h. del matí a la Plaça de Catalunya!