A partir de les declaracions de M. Rajoy davant del Tribunal Suprem espanyol, vaig a tractar de posar-me en el seu cap per un instant, sense tornar-me boig, a veure si entenc la seua posició política i jurídica, en la causa general oberta contra Catalunya. Perquè no entenc res de res, com va dir M. Rajoy quan deia que no hi havia hagut ni referèndum, ni diàleg, ni relator, ni mediació, ni "nada de nada". Efectivament, M. Rajoy va demostrar que és el buit polític, existencial i ontològic absolut, un zero a l'esquerra en democràcia, perquè l'essència de la democràcia és posar-se en la pell de l'altre, dialogar i acordar, però és és incapaç i del tot incompetent en aquest afer polític i en altres, com aturar la corrupció al seu propi partit o fer minvar les enormes desigualtats socials que ha causat la crisi econòmica en benefici del capital, com ens relata admirablement, la mirada sàvia i experta de Josep Fontana al llibret "La crisi com a triomf del capitalisme. Anàlisi del passat i perspectives marxistes", presentació del suecà i historiador Antoni Furió ,editat per 3i4. Llegiu-lo, si us plau, per entendre la situació mundial.

Davant del TS, M. Rajoy va declarar com a testimoni, obligar a dir la veritat sota jurament, i va dir que no hi havia hagut cap referèndum a Catalunya, en decaure la Junta Electoral de Catalunya per al referèndum perquè la Junta Electoral Central de l'Estat de Madrid els havia comminat a una multa altíssima, diària, llavors si no hi ha hagut cap referèndum, em sembla que enfatitzava, "ni paperetes, ni urnes, ni votacions, ni res de res", per què es feia aquell judici on ell participava tan "alegrement" i de manera "prepotent", fatxenda i facciosa? Per què si no hi ha referèndum (que potser "il·legal", però tampoc és delicte que no siga fet amb el consentiment i el vist-i-plau de l'estat perquè es va despenalitzar el 2005,) perquè segons M. Rajoy no s'ha celebrat, reiterant les declaracions que va fer el mateix dia 1 d'octubre de 2017, per què i de què estan acusades les persones encausades com a caps de turc de més de dos milions tres-centes mil persones que van votar?

Recordem que, les persones independentistes segrestades per l'estat i jutjades a Madrid, estan acusades, falsament, d'altíssimes i absurdes penes de presó, que alguns han estat quasi dos anys en presó preventiva i encara ho estan, vulnerant tots els seus drets fonamentals i els dels seus familiars, amics, coneguts, saludats i votants... Per què diantres estant, ara mateix, sent jutjades si no hi ha "tema"? No ho entenc. No entenc perquè el president de la sala del TS davant aquest desgavell no acusa a M. Rajoy d'haver enviat milers de policies i militars, aplicant una lògica de guerra, com va declarar l'historiador Xavier Domènec, a apallissar brutalment la pacífica gent catalana que volia votar, si no hi havia cap referèndum, ni paperetes, ni urnes ni res de res... Ell, com a ex-president del Govern espanyol pel PP, la seua vice-presidenta, el seu ministre de l'interior i el director del dispositiu militar haurien de ser jutjats i condemnats per aquesta lògica de guerra, per les despeses, les ferides i els maltractaments que ocasionaren l'1-Octubre, per la violència, la malversació (més de 65 milions de despeses pels piuets (piolins)!) i l'incompliment de l'ordre judicial de mantenir la convivència ciutadana; en compte d'acusar als que volien introduir una papereta a les urnes, pacíficament, democràticament i cívicament com a expressió de la llibertat del poble català a votar i expressar-se.

M. Rajoy va mentir, dient que ell atenia a tot el món, però preguntat si personalment havia parlat, mediat, negociat amb el lehendakari basc, Urkullu, va llençar pilotes fora, tractava d'evitar respondre, era "renuent", tant M. Rajoy, com Soraya i Zoido i al remat, ajudat pel president de la sala del TS va dir, M. Rajoy de passada, que també havia parlat amb Urkullu; en canvi el lehendakari va declarar que havien estat reunits durant vàries hores a la Moncloa, que havia fet de mediador, contradient les declaracions de M. Rajoy, que per fals testimoni hauria de ser encausat per mentir i falsejar la realitat per conveniència electoral i politiquera cap al seu propi partit, que recentment ha fet una campanya contra el diàleg, el relator, el mediador i fer qualsevol reunió perquè als catalànics ni una gota d'aigua, com correspon a la seua enorme "consistència democràtica" de respecte al diàleg com a forma de resolució dels conflictes polítics, per a no tornar l'adversari polític en enemic a liquidar. Com han fet en servir el terror, la violència i "la raó" d'estat, per a imposar-se per la força bruta en contra de les lleis internacionals que reconeixen el dret a l'autodeterminació com a instrument de diàleg, negociació, acord i resolució pacífica de conflictes polítics.

M. Rajoy va mentir descaradament, quan amb tota la "paxorra", indolència i desídia (geni i figura fins a la sepultura!), coma voraç lector només de premsa esportiva madrilenya, va dir que declarava el mateix que havia declarat un testimoni abans que ell, no recorde si fou la seua vice-presidenta; el president del TS de la sala l'hauria d'haver advertit que això no podia ser, que estava trencant i transgredint les regles "normals" i habituals dels jutjats i declarant que s'havia posat en contacte amb un testimoni anterior, això l'invalidava com a testimoni veraç... Tanmateix, quan l'advocat Pina, es va mostrar estupefacte pel que havia dit M. Rajoy i li va preguntar com podia ser això que havia dit, l'ínclit va respondre ufanós i vantant-se, amb supèrbia, que "ell llegia periòdics", referint-se a periòdics de paper, em va semblar, la qual cosa feia ridícula i absurda la seua resposta perquè els periòdic solen publicar-se a l'endemà, el president de la sala, Marchena, en veure en una situació problemàtica a l'expresident M. Rajoy li va aclarir i va tractar d'ajudar-lo perquè cercara una resposta més idònia, llavors M. Rajoy va dir que se n'havia assabentat per diaris digitals... Tot plegat, demostrava que s'havien posat d'acord prèviament, ell, la seua vice-presidenta i el seu ministre Zoido per a treure's les puces de sobre i passar-li la pilota a un tal Diego Pérez de los Cobos, director de l'operació brutal contra la gent l'1-O de 2017, militar que va assaltar amb Tejero el Congrés el 23-F de 1981, en un colp d'estat real i no inventat, germà del que fou president del Tribunal Constitucional, un altre Pérez de los Cobos, militants del PP, que va iniciar aquest conflicte entre Espanya i Catalunya en retallar i suspendre articles decisius, el 2010, de la reforma de l'Estatut de Catalunya feta el 2006 aprovada als parlament català i espanyol i refredada en referèndum que el senyor M. Rajoy es va carregar portant al "seu" Tribunal Constitucional, controlat pel PP-PSOE, quatre milions de signatures al crit petitori de "contra Catalunya y los catalanes"... "De aquellos polvos, estos fangos". Al judici, tant M. Rajoy, com SS i Zoido, digueren que no sabien res de res, que ho ignoraven tot, que no havien llegit cap informe d'intel·ligència, que no havien manat res, que no havien enviat les tropes militars i policials per a repartir llenya i causar l'espant i el terror, que no sabien si s'havia aprovat al Diari Oficial de la Generalitat Catalana la declaració política sobre la independència.. que M. Rajoy ni els altres no temien res per la seguretat a Catalunya, però, es gastaren mñes de 65 milions d'euros, enviaren milers d'agents uniformats i atonyinaren a gent pacífica que duia a les mans l'arma de destrucció massiva d'una papereta de vot amb la intenció de ficar-la dins d'una urna de plàstic... Tot plegat absurd, vergonyós, escandalós, ridícul, coent, kafkià, digne d'"El Procés" de K... A sobre declaren que només coneixien els fets a través dels seus mitjans de comunicació i de les seues TV espanyoles, que han manipulat i adoctrinat a la majoria de la gent en la catalanofòbia i la demofòbia, amb falsedats, mentides i mitges veritats; un escàndol de magnitud mundial. Malgrat les respostes evasives i falses dels membres de l'exGovern de M. Rajoy, el president del TS mai els va advertir que podien estar faltant a la veritat i en canvi, perquè se'ls pressuposa una honestedat que encara està per demostrat, com tenim proves de tot el contrari, en canvi, davant les declaracions de catalana gent, tant des de fiscalia, un tal Jaime Navarro, com el president de la sala, consideren, sospiten que pot estar faltant a la veritat i no dient-ho tot i els amenacen de incriminar-los per fals testimoni... Una prova més de prejudicis i sospites contra la catalana gent.

Per últim, ¿s'imagina algú que el president del Real Madrid, un tal Pérez, estaria dos anys a la presó preventiva sense ser jutjat com ha estat Sandro Rosell, expresident del Barça, potser perquè si és català ha de ser sospitós de delictes greus? Si l'actual president de la sala del TS fora un jutge independent i lliure, després de les declaracions dels acusats en el procés contra el procés independentista, els deixaria en llibertat immediata i anul·laria la causa, com ha fet la jutge del cas Rosell, perquè no hi ha res de res, no hi ha tema, ni una engruna de violència, ni malversació ni desobediència, obeïren al poble de Catalunya que volia votar en un acte democràtic que no està penalitzat al codi penal, s'havia aprovat per majoria al parlament i la societat civil de Catalunya va acollir la responsabilitat de garantir la votació... Les acusacions de la causa contra Catalunya només són fum d'un estat corrupte a la deriva.