El judici polític contra els líders independentistes al Tribunal Suprem espanyol de Madrid, està demostrant que l'estat espanyol és un dels més corruptes d'Europa, els periodistes que eixen a les televisions espanyoles, públiques o privades, semblen, ovelles militaritzades, al servei de les mentides de l'estat; igual com els catedràtics de dret i els juristes espanyol consultats, afirmen, sense tenir cap prova i sense respectar la presumpció d'innocència dels encausats, deixen de banda els delictes de "rebel·lió" i "sedició", però solen afirmar, precipitadament, que són "evidents", els delictes de "desobediència" i de "malversació", quan, escoltant les persones acusades desmunten, una a una, amb excel·lència, les mentides, les acusacions falses i inventades, perquè no hi ha cap delicte ni de malversació (com deien també Rajoy i Montoro) ni cap desobediència davant d'un Tribunal Constitucional al servei de la corrupció del PP-PSOE. El que hi ha és el compliment de les seues obligacions polítiques, els compromisos electorals amb els electors on s'havien compromés que es celebraria un referèndum, si podia ser pactat amb l'estat al que li van demanar al Govern de l'estat del PP, més de vint vegades que es permetera celebrar el referèndum; ara, les persones acusades davant el Tribunal Suprem espanyol, són amenaçades per penes altíssimes de presó, i no poden discutir massa l'autoritat del Tribunal Constitucional espanyol, però la resta de mortals estam obligats a impugnar un tribunal obsolet i falsari, per mínim deure ètic i polític, a denunciar a aquest Tribunal Constitucional de sentenciar gairebé sempre o sempre contra la Generalitat de Catalunya, des de la sentència del 2010, vulneradora de drets fonamentals en carregar-se la reforma de l'Estatut del 2006, aprovada per referèndum fins a l'actualitat, el TC espanyol ha esdevingut una degeneració absoluta de Tribunal Constitucional. Aquest tribunals desnaturalitzat, deslegitimat, desacreditat, de part, sense cap autoritat moral ni legitimitat democràtica, al servei de la corrupció de l'estat, de les seues màfies i clavegueres, com la FAES, s'ha revelat com una autèntica calamitat. La majoria de la població de Catalunya no haguera consentit ni permés, de cap manera, que els dirigents independentistes hagueren desconvocat un referèndum impulsat inicialment per les institucions catalanes, a través del parlament, però acollit per la societat civil de Catalunya per dur-lo a terme des de la mobilització social, la participació política, l'autoorganització popular i l'autogestió de Catalunya per a expressar i materialitzar el dret a decidir.

Tot i que, des del Tribunal Suprem espanyol de Madrid, argumentaren que no admetien els observadors internacionals, perquè ho podrien veure per TV, hem de dir que tot això és mentida; el retransmeten a Catalunya, amb imatges fixes "atorgades" per canals espanyols, però a la resta de l'estat, el retransmeten a estones, només per la TV 24 hores, que massa sovint, contínuament, tallen la imatge, quan estan declarant els acusats, potser perquè no puguen seguir el ridícul clamorós que estan mostrant jutges, fiscalia i advocacia de l'estat, que es mostren com uns incompetents i uns perfectes inútils, esmentant dossiers que no troben, afirmant dades i dates errònies, suggerint un relat de violència inexistent, sense admetre una traducció simultània que no vulnere els drets fonamentals a poder fer servir la pròpia llengua materna que és la llengua oficial de Catalunya i dels Països Catalans, que l'estat espanyol, constitucionalment, proclama que promourà, defensarà i garantirà el seu ús sense cap discriminació i, en canvi, ja veiem com la denfen desterrant-la de l'espai públic i admetent-la com a tradició consecutiva com si els catalanoparlants fórem "polacos" o xinesos, inclús el jutge no permet que Josep Rull ni els advocats argumenten adequadament la vulneració de drets que suposa la traducció consecutiva en vulnerar drets fonamentals i remetre-ho a un afer d'"emocionalitat" que atorguen sense cap garantia, munten un relat que és una mentida general que repeteixen, a la manera de Goebbels, per veure si es torna veritat, però, al judici cada vegada veiem més clar allò que denunciava Machado, una Espanya que en compte de pensar i reflexionar, embesteixen els fiscals i l'advocació de l'estat, junt als partits espanyolistes, com un bou, sobretot contra Catalunya i contra uns Països Catalans que voldrien exterminar, des de Vox fins a bona part del PSOE, Podemos o inclús Compromís, passant per tots els del PP o Ciudadanos, uns partits espanyols que tracten d'impedir l'exercici del dret a decidir i de donar suport a la monarquia, com podem comprovar amb la posició de gent com Coscubiela, Rabell, Oltra, etcètera que s'oposen al dret a l'autodeterminació i busquen l'aplaudiment de l'extrema dreta, en els atacs contra l'independentisme, sobretot si del que es tracta és d'agredir a Catalunya i als Països Catalans per menysprear-los des del supremacisme estatal espanyol. Un servei a Espanya i a la burgesia espanyola i "catalana" de l'IBEX-35 que viuen de l'espoliació i del'opressió dels Països Catalans, per això els qui abandonen la reivindicació del dret a l'autodeterminació són recompensats, posem per cas, els càrrecs i prebendes a Joan Herrera, Coscubiela, Rabell... mentre s'acusa els independentistes amb penes de presó molt altes, per banda d'un partit feixista, que sembla que està secundat per la fiscalia, l'advocacia de l'estat, i "per darrere" de tots els partits espanyols, que es defineixen des d'un anticatalanisme predemocràtic.

Perquè no són "petites les errades" del Tribunal Suprem espanyol, com reconèixen alguns juristes i periodistes espanhyols, al servei de l'estat, són molt grans, les errades i molt greus, és una persistència sistemàtica, que si els condemnen a alguna cosa, com pensem molta gent que ja tenen la sentència escrita, el Tribunal Europeu de Drets Humans, els tombarà qualsevol sentència per petita que siga, perquè no han deixat entrar als Observadors Internacionals, no ho retransmeten a tot l'estat, de manera clara, completa i transparent, es fan acusacions de relats inventats, d'una violència que només van exercir, de forma brutal, els cossos d'ocupació enviats des d'Espanya al crit "A por ellos"; no s'han admés testimonis claus, com el del monarca, el del Síndic de Greuges, Noam Chomsky, la sociòloga Sasset i diversos relators de la ONU, etcètera que podrien explicar que el dret a l'autodeterminació és un dret i mai un delicte, uns fiscals que acusen i donen per vàlids fotocòpies escrites en català sense tenir ni punyetera idea en català, fiscals i advocacia de l'estat que no saben ni llegir en la seua pròpia llengua, que no tenen cap idea del funcionament del parlament de Catalunya, ni de les funcions del Govern; uns jutges, fiscals i advocats molt poc seriosos, molt poc rigorosos, que semblen uns titelles d'un Govern triler de l'estat obsessionat a violar tots els drets fonamentals de Catalunya i dels Països Catalans. Un estat espanyo que es desmorona, com un terrós de sucre, i esdevé una vergonya davant de l'opinió pública democràtica d'Europa. Un judici farsa que és un atac als principis democràtics de legitimitat, de sobirania i de voluntat de decidir lliurement el futur de Catalunya amb determinació. És una vergonya que l'estat i els feixistes hagen aconseguit fer seure davant el Tribunal Suprem i acusar a demòcrates i independentistes per haver fet un referèndum a Catalunya