La carrera absurda per veure quin partit "neteja" més kilòmetres de torrents té unes conseqüències desastroses pel patrimoni natural de Mallorca. Els darrers mesos la Conselleria de Medi Ambient ha arrasat part del Torrent de na Llebrona i del Rieró de na Borges al seu pas per Sa Vall de Manacor. Aquest és sols un exemple de les polítiques de neteja de torrents agressives que encara s'apliquen i que van començar la passada legislatura amb Gabriel Company. De fet dins 2018 s'haurien "netejat" o "condicionat" prop de 100 km de torrents sovint amb maquinària pesant, el que té greus conseqüències ecològiques si es fa a zones sensibles. La creença de "els torrents estan bruts" té conseqüències sobre la diversitat i el patrimoni natural preciós i divers. També denunciam que aquestes actuacions estan fent malbé estructures d'enginyeria hídrica tradicional, com parets seques, síquies i albellons.
La realitat, és que els torrents i el seu entorn han estat maltractats durant dècades, i aquestes actuacions són una agressió més. Els torrents que duen sediments i vegetació, com han fet durant milers d'anys no estan bruts i l'administració té tècnics qualificats que ho saben. De fet hi ha documents tècnics del mateix Govern (l) que desaconsellen aquestes actuacions, fins al punt que són identificades pels experts com una amenaça. El problema dels torrents i de moltes zones inundables és que s'hi ha urbanitzat a damunt, menyspreant les conseqüències que això podria tenir per a la seguretat humana. El problema dels torrents i moltes zones humides, és que han estat usats com a abocadors durant dècades, han estat encimentats a molts de trams, i s'hi han posat reixetes, murs i barreres humanes de tota casta. Aquestes actuacions a trams sensibles, sobretot si afecten a boscos de ribera, són una política del passat que cal abandonar.
Uns hàbitats de gran valor i bellesa i que compleixen una funció important.
La vegetació dels llits i voreres dels torrents redueix, precisament, la força de l'aigua i ajuda a augmentar la infiltració als aqüífers. També fixen sediments amb les seves arrels, disminuint l'escorrentia. Els torrents no són clavegueres, transporten aigua i sediment i són santuaris de
biodiversitat. Tampoc són simples conductes d'aigua i tenen, juntament amb la seva vegetació associada, una funció ecològica fonamental. A més, són corredors ecològics per a la fauna, eleven la qualitat del paisatge i tenen alta producció primària. Aquestes actuacions de "neteja" són massa agressives, excaven i compacten les lleres o llits amb maquinària pesada, eliminant hàbitats d'interès comunitari, espècies vegetals protegides i deixant indefensa la terra davant les torrentades de la tardor.
Així com no es tala un bosc per evitar incendis, una gestió sostenible de les riberes hauria de tenir com a objectiu reduir qualsevol element que pertorbi la funcionalitat del règim hídric, ordenant i respectant els valors naturals i els diferents elements que el configuren, en cap cas eliminant completament la vegetació (1). En el cas que ens ocupa, s'han tomat i ferit arbres propis de ribera com els polls (Popu/us nigra), alguns d'ells de prop de 25 metres d'alçada i les ferides els deixen exposats a diversos fongs, aquests els hi poden produir podridures i altres malalties que els poden arribar a matar.
Aquest tipus de neteges agressives tampoc eviten cap torrentada. El 2018 de fet, es van "netejar" a fons els torrents al voltant de Sant Llorenç, un torrent ja havia estat eixamplat i encimentat després de la torrentada de 1989. Aquesta nova actuació, i totes les anteriors, no evitaren el desastre.
És per això que demanam a la Conselleria de Medi Ambient que aturi les neteges amb maquinària a les zones més sensibles dels torrents i torni a fer una gestió sostenible i amb criteris ecològics dels torrents, tal com recomanen els seus propis experts. Demanam també, una gestió urbanística coherent amb les àrees de crescuda dels llits dels torrents i de les zones inundables cartografiades per la pròpia administració.