El divendres 18 de gener, vam anar, com totes les setmanes que hem pogut, que han sigut moltes, junt a centenars i centenars, sovint milers, de gent de les comarques gironines i de més enllà (de la Catalunya del Nord i d'altres llocs), a la presó del Puig de les Basses per sopar, tocar música, cantar, ballar, llegir cartes de preses, tocar la campana de la llibertat d'Olot, per protestar per l'empresonament dels ostatges de l'estat i per a exigir la seva llibertat immediata. No ho hem aconseguit "per ara". Hem vist a Lluís Llach, a l'escriptor Joan-Lluís Lluís, a Pere Figueres (el Llach del Rosselló)... hem conegut i saludat a molta gent que lluita perquè Catalunya tinga un estat independent en forma de República per defensar la gent dels Països Catalans als organismes europeus i internacionals, de manera que no puguin aixafar la nostra llengua i cultura catalana, ni la nostra economia i agricultura ni les nostres taronges amb tractats amb Sud-àfrica, Marroc o Israel que van en contra dels interessos dels Països Catalans (País Valencià, Catalunya, les Illes i la Catalunya Nord).

El darrer dia, 18 de gener, tinguérem la grata sorpresa de poder escoltar i saludar a l'alcalde de Celrà i de Vergés, que feren un breu parlament, animant perquè la lluita pel nostre alliberament continue i explicant, per sobre, que foren detinguts de males maneres, arbitràriament i brutal, fa uns dies, sense cap ordre judicial, tot i que a posteriori i faltant a la veritat, el ministre de l'Interior Grande-Marlaska, esmenat pels tribunals europeus de drets humans en algunes les seves sentències perquè no va aturar tortures a detinguts, va declarar que 'sí' que hi havia algun "jutge que estava informat" de les detencions... Tot i que la Governadora Civil, perdó, la Delegada del Govern d'Espanya a Catalunya, Teresa Cunillera, encara no ha dit ni mu i quan digui alguna cosa segurament serà per justificar el que ha dit el seu ministre... Aquest és el "gest" perquè des de l'independentisme s'aproven els pressupostos del Govern de P. Sánchez? O l'escarni del ministre d'infraestructures, l'espanyolíssim José Luis Àbalos, acusant els catalans de "garrepes" i "àvars" i d'estar obligats a aprovar uns pressupostos que sempre s'incompleixen, que "millora" el diner que l'estat "atorga" (fan creure que "graciosament" i sense espoliació) a Catalunya? Âbalos de manera indigna i des dels prejudicis més grollers i barroers, com contant un acudit de Lepe deia: ["si los catalanes son auténticos 'catalanes', no tienen más que aprobar éste presupuesto que mejora el anterior...]. Només li mancava fer mentre insultava la catalana gent, fregar els dits polze i l'índex indicant que només busquen el diner, quan són els espanyols com ell i tots els alts funcionaris de Madrid, de la llotja del Bernabeu i de "províncias" que viuen de la política i de les subvencions de l'estat des de fa dècades que exploten i espolien els Països Catalans, amb impunitat i desvergonyiment absolut, amb la complicitat de la Casa Reial i els seus lladres convictes i confessos (Undargarin, Juan Carlos...). Al meu parer, per dignitat, sigui quina sigui la decisió que es prengui des de l'independentisme, pragmàticament i deliberadament, s'hauria d'acordar abans de prendre-la, PDcat, Crida, ERC i entitats civils afectades, Òmnium i ANC; i si hi ha "cossos autònoms" de l'estat, que boicotegen per sobre de les decisions polítiques, el Govern de Sánchez hauria de ser el primer interessat en denunciar-ho i perseguir-ho, si no, conscientment o inconscientment, esdevé ostatge de les clavegueres de l'estat i de la guerra bruta contra Catalunya, que fomenten, toleren, impulsen a deixen fer i li donen cobertura (a priori o a posteriori).

Des de l'estat i els seus mitjans de comunicació han ignorat les protestes davant de les presons, amb indiferència i desídia, han censurat, tergiversat, ridiculitzat, atacat o invissibilitzat les protestes davant les presons, perquè no se'ns tingués en compte; han tractat de fer que les accions de protesta pacífica, no violenta i democràtica foren en va, que no serveixi per a res, per a desanimar la gent a quedar-se a les seves cases i fer-les creure que no hi ha cap esperança per a nosaltres, els independentistes, els demòcrates, els sobiranistes, els que estem per la defensa dels drets humans, socials, ecologistes, col·lectius i per tant, pel dret a decidir el futur de Catalunya i dels Països Catalans des de la nostra pròpia terra i no des d'Extremadura, Andalusia, Castella o Madrid, com volen els espanyols negacionistes de la sobirania alimentària, social, cultural, agrícola i nacional dels Països Catalans. Però no ho han aconseguit, perquè la gent de les comarques de Tarragona, de Barcelona i de Girona (també de Lleida, de les Illes, la Catalunya Nord i el País Valencià), principalment, han continuat apropant-se a les tres presons de Catalunya (Mas d'Enric, Puig de les Basses i Lledoners) on hi ha tancat l'independentisme per tal d'acompanyar els ostatges de l'estat, per denunciar la enorme injustícia d'empresonar-los i segrestar-los il·legalment sense que hagen fet servir cap tipus de violència ni haver comès cap delicte, perquè votar o posar urnes perquè el qui vulgui votar voti, no pot ser considerat mai cap delicte a no ser en una democràcia demofòbica i anticatalanista o en una dictadura que vulneri els drets fonamentals dels que són ostatges de l'estat i dels seus votants, drets individuals, polítics, cívics, socials i col·lectius com a ciutadania catalana i subjecte polític sobirà.

Des de l'entramat de l'estat, volen que tots els nostres esforços per l'alliberament siguen inútils, 'en va', superflus, estèrils, que no fructifiquen i a aquest objectiu destinen tots els seus recursos i energies, des de l'augment de pressupost en despesa policial, militar i el "intel·ligència" estatal, fins a les subvencions per a la manipulació dels mas media, en guerres brutes per a dividir l'independentisme i en subvencions a companyies de 'seguretat', violències paramilitars i parapolicials de l'estat per agredir, impunement, i criminalitzar l'independentisme i els CDRs... No sabem que som llavor de futur i el repte de tenir un estat propi i no enemic és irreversible; quan més ens aterroritzen i ens reprimeixen, abans aconseguirem el nostre alliberament d'un estat terriblement anòmal que ens tracta criminalitzant l'independentisme, les urnes i violentant la participació electoral amb agressions pròpies de terrorisme d'estat.

L'estat espanyol tractarà amb els seus dictats, judicis, sentències, actuacions, decrets i resolucions que la ciutadania de Catalunya i dels Països Catalans perdi tota esperança en aconseguir la independència perquè voldran continuar amb el saqueig, l'espoliació i la dominació dels territoris catalànics (de Catalunya, País Valencià i les Illes) des de la seva concepció de l'Espanya eterna; l'entramat de l'estat pensa que aplicant el terror a Catalunya i als Països Catalans, poden aconseguir espoliar i també mantenir el que aconseguiren durant l'anomenada "transició" al País Valencià, desfer l'incipient caliu del moviment del valencianisme polític (també anomenat "catalanista") amb l'assassinat de Miquel Grau i anys més tard de Guillem Agulló i Salvador, amb amenaces, insults, agressions i bombes a les llibreries amb llibres en català i altres llengües i atemptats als nostres millors intel·lectuals i escriptors en català (Joan Fuster, Sanchis Guarner, Estellés, Pere Riutort...), amb punxades de rodes, trencament dels vidres dels cotxes que portaven la senyera quadri-barrada, l'enganxina PV o Parlem Català, les agressions de baixa i alta intensitat, de guerra bruta, organitzades per grups policials o 'paramilitars d'extrema dreta, amb vincles policials i militars foren constant... i han aconseguit fer "desistir" en bona part al 'catalanisme', una part s'ha reconvertit en mer "regionalisme", en renunciar a dir-li català al valencià, tret de l'estricta esfera universitària, renunciar, una gran majoria, a esmentar els Països Catalans o el PV, mot prohibit, tabuitzat, censurat, inclús per mitjans de comunicació "valencianistes" actualment... Al País Valencià, si dius o escrius "català", "PP.CC.", "País Valencià", "dret a l'autodeterminació", "sobirania", "independència", "dret a decidir", etcètera, no existeixes, no tens dret a existir, a no ser que acceptes arraconar-te en una certa "marginalitat" o testimonialisme; per desgràcia, s'ha aconseguit, en bona part, el que exigia el vicepresident del Govern de l'estat espanyol, durant la presidència de Suárez, Fernando Abril Martorell, que fou ex-governador civil durant la dictadura (company de Rodolfo Martín Villa, que la jutge argentina la sol·licitat infructuosament la seva extradició pels crims durant el tardofranquisme), quan venia a València, a la fi dels anys setanta, declarava que "calia extirpar el catalanisme" i hem de reconèixer que a molts llocs del País Valencià, atemorint i terroritzant, ho han aconseguit, tret de molt escasses i honroses excepcions. Per la força bruta del terror estatal, les seves guerres i les llurs clavegueres.

Després, a Euskal Herria, també ho han 'aconseguit' aplicant mètodes ben expeditius i violadors de drets fonamentals, amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme, muntaren un aparell de l'estat per organitzar el terrorisme d'estat on els cossos policials i militars tenien plena impunitat per detenir, agredir, empresonar, torturar o assassinar amb tot el suport de l'estat, els cossos policials, militars, tribunals d'excepció... I feren negocis amb la benda d'armes, amb la contactació de companyies de seguretat i de guarda-espatlles lligades a l'estat i als polítics del PP o del PSOE... Darrerament, quan l'organització "d'alliberament nacional basc", com proclamava el president del Govern espanyol, Aznar, va decidir abandonar la lluita armada, van acusar falsament, inventant-se delictes contra Otegi, Rafael Díez Usabiaga i altres dirigents polítics bascos de l'esquerra independentista, acusant-los "d'apologia del terrorisme" i empresonant-los perquè impulsaven la branca política, la reconstrucció de l'independentisme des de la no-violència, que a l'estat no li interessava perquè la lluita armada i la violència constituïa l'argamassa del nacionalisme estatal espanyol, que necessita de l'atac extern o "intern", la criminalització i la demonització de l'enemic per a cohesionar-se reactivament contra els altres a la manera imperialista (indígenes llatinoamericans, africans o asiàtics, jueus, moriscs, migrants, bascos, catalans, feministes...).

La detenció de l'alcalde de Vergés, Ignasi Sabater, per banda d'un grup d'encaputxats amb nocturnitat i maltractaments, lesionant-li un braç, agredint-lo, espantant-lo i posant-li les manilles ben collades, sense cap ordre judicial, de manera irregular i del tot al·legal, igual com la detenció de l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, del fotoperiodista Carles Palacio i tretze persones més, amb l'intent de detenció d'una jove estudiant a la Universitat de Girona que ha iniciat una caputxinada a la Universitat de Girona, mostren la impunitat policial i les maneres de detenir pròpies de les "democràcies" de molt baixa qualitat o de les dictadures, que hem vist durant la dictadura franquista, a l'Argentina i al Xile de les dictadures militars. Per què ho fan? Ho fan per espantar, potser són cossos 'autònoms' de l'estat per carregar-se les converses entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya, per atemorir la gent més major davant el judici contra l'independentisme i les previsibles protestes per les acusacions falses i condemnes prefabricades per aquests mateixos cossos policials i militars que boicotegen la democràcia a Catalunya i vulneren els drets humans de manera sistemàtica, emparant la impunitat del feixisme, com la brutal agressió policial a Jordi Borràs, a plena llum del dia, a barri històric de Barcelona, encara sense sancionar per banda un estat que protegeix el feixisme i persegueix l'independentisme i s'inventa delictes falsos per deslegitimar-lo, criminalitzar-lo i desacreditar-lo amb tots els aparells mediàtics de l'estat embrutant.

Els tribunals de "justícia" del Regne d'Espanya, amb el seu seguidisme de les consignes dictades pel monarca "A por ellos" del 3 d'octubre de 2017, les seves acusacions inventades i les seves instruccions delirants i plenes de prejudicis anticatalanistes, estan profundament incapacitats per emetre un judici just, equilibrat i equànime si del que es tracta és de sentenciar contra la catalana gent, democràtica i dissident; tots els alts funcionaris de l'estat, cossos policials, militars, tribunals, mas media i polítics de l'estat, impregnats d'un ultranacionalisme espanyol catalanofòbic, consideren que els independentistes o millor dit, en fer servir el seu propi llenguatge, els "separatistes", "colpistes", "secessionistes", "radicals"... són considerats culpables, "delinqüents", "terroristes", "criminals", "deslleials" i "traïdors" a la "seva" pàtria (la dels espanyols!) només pel fet de pensar, d'ésser-hi demòcrates i de per posar en qüestió la sagrada unitat d'Espanya amb discursos, mots, manifestacions i expressions que es diferencien un mil·límetre dels discursos estatals, policials, funcionarials i militars sobre la unitat d'Espanya i la seva enorme corrupció institucional d'un estat terriblement podrit... No els interessa saber, ni conèixer, ni reconèixer que la pàtria que ells volen defensar, és la concepció unitarista i uniformista d'Espanya castellana, guerrera i "conquistadora", que va des de Felip Vé, el Borbó fins a l'actualitat, passant per l'infaust, Ferran VIIé i tots els regnats borbònics plens de lladres, vàlids cínics, enganyadors, militarots i corruptes, dictadors i fariseus, d'una Cort dels Miracles que tan bé va retratar Valle Inclán a les seves obres de teatre i novel·les. A Madrid, quan comenci el judici, hi haurà una pressió insuportable de l'ultranacionalisme espanyol i tots els seus mitjans, amb la seva interpretació esbiaixada, retorçuda, envitricollada, parcial, perversa i delirant de la 'seva' pròpia Constitució (espanyola, de matriu castellana i anticatalana), de manera que l'hermenèutica i el sentit de les seves pròpies lleis i del 'seu' Codi Penal, serà sorprenent, inversemblant i contrari a tots els tractats internacionals, de drets humans i del "sentit comú", que quan es tracta dels tribunals espanyols (en contra dels dictamens, europeus ja establerts) és el menys comú dels sentits des d'una concepció autàrquica, tradicionalista, extravagant, superba i tronada.

Per tot plegat, junt a David Fernàndez, al diari Ara, quan analitza el 19 de gener "De dia uniformats, de nit incontrolats", que encapçala aquesta frase, "De qui ens ataca al carrer, se'n veuen les mans, però els qui ataquen de debò les oculten" (Bertolt Brecht) ens preguntem per què detenen els policies, amb obscurantisme i foscúria, com si foren delinqüents d'una dictadura, o li trenquen el nas a un periodista que denuncia les seves malifetes al crit de "Viva Franco" a plena llum del dia sense que l'aparten de les seves funcions? Potser perquè com assenyalava Joan Fuster, si fa no fa, el treball policial, militar i de la justícia d'estat, d'adès i d'ara (llegiu "Vigilar y Castigar" de Michel Foucault), més important, per desgràcia, "d'ofici", és mentir, enganyar, reprimir, excloure, torturar, estigmatitzar i assassinar els dissidents; potser és pels arguments que esgrimeix David Fernàndez al seu article a l'Ara, criticant el sadisme i la crueltat policial i estatal, dels que treballen, nit i dia, a les ordres dels que es consideren els seus "putos amos", com deia Pep Guardiola; escriu David Fernàndez: "També n’hi ha de descontrolats del tot: el comissari Villarejo enxampant fins al BBVA. I també n’hi ha de desbocats, que la barra lliure de la impunitat de l'"A por ellos" és llarga i dona per a molt. Nit i 23 d’octubre del 2017: set agents del CNP denunciats per destrosses a un bar i agressió a un cambrer al Born –"¡Somos la puta ley aquí! [...] Barcelona es España"–, se’n recorden? Desembre del 2017 a la Barceloneta: un guàrdia civil fora de servei arrencant una estelada, reduït pels Mossos i denunciat per haver agredit un ciutadà. A vegades, fins i tot, no cal anar sense l’uniforme per perdre tot control. El pots dur posat: "Le metía la porra para adentro como si no hubiera mañana. Si uno no se ha ido con la costilla rota poco le ha faltado". No, no és un 'hooligan' un 12 d’octubre. És un guàrdia civil, en comunicació interna, el primer dia d’octubre del 2017. Encisadors, n’hi ha un fotimer macabre d’exemples enregistrats l’1-O, repertori de mots proferits per uniformats no només desbocats verbalment: "No hables con escoria", "Te voy a romper las gafas, que valen un dinero", "Sal de ahí, gordo", "Por los sanfermines dirá que es violación". #findelacita"; l'article sencer, el teniu ací

https://www.ara.cat/opinio/david-fernandez-dia-uniformats-nit-incontrolats_0_2163983742.html.

Ara ja sabem, en part, per què la policia nacional espanyola, el 20 de setembre, (mentre entraven, envaïen i s'apoderaven de la conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, com si fos de la seva propietat, amb l'excusa de escorcollar-la judicialment per tractar d'evitar les urnes a l'estil joseantoniano i falangista de primar els colps i les pistoles contra les urnes), pretenien assaltar la seu de la CUP, sense cap ordre judicial, perquè els militants de la CUP es rebel·laren contra la impunitat policial i poder gravar escenes de presumpta "violència", provocant "l'agressivitat" o l'auto-defensa, com feren alguns, molt pocs, quan els anti-avalots dispararen pilotes contra la gent impunement, mentre es retiraven amb les seves furgonetes i armes, il·legítimament i il·legalment, per poder trucar les imatges del vídeo que presenten al judici del Tribunal Suprem de Madrid i poder acusar falsament de "violència" a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que ordenaven que no caigueren en provocacions i maltingueren la calma i el pacifisme, quan són ells, l'estat i els seus cossos, els que l'exerceixen sistemàticament, tenen impunitat i la seva paraula davant d'un juí, per als jutges val moltíssim més que la nostra, que no val res, inclús quan hi ha les imatges, els testimonis, els fets i les proves que indiquen, fefaentment, el contrari del que afirmen mentiderament i falsament els policies massa sovint... però els jutges se'ls creuen sempre a "ells" a ulls clucs, no necessiten comprovar si diuen la "veritat", i si els fets no concorden amb els relats policials, sempre o quasi sempre opten per donar-los el principi d'autoritat, (quan més absurd siga més els creuen, com enunciava un surrealista principi "paleo-cristià"), la raó d'ordre i la raó d'estat per sobre de tot, perquè "ells" són "l'autoritat" i "nosaltres" delinqüents sense cap presumpció d'innocència, si no de "culpabilitat" total. Fem el que fem. Aquesta és la meva amarga experiència, amb la meva pròpia carn. Enmig de tecnicismes juridicistes i obscurs paranys i preguntes farisees i bizantines de grups feixistes (com el partit polític de Vox) i la fiscalia de l'estat, un partit feixista i oportunista on els seus màxims líders han viscut de la corrupció i de les subvencions estatals espoliades als Països Catalans, un partit polític feixista que pretén fer campanya electoral i política a costa del judici a pacifistes i democràtes i que si l'estat espanyol tinguera una mínima dignitat i protecció dels drets humans i les mínimes garanties judicials, els faria fora del judici, aquesta genteta misògina, patriarcal, masclista, antidemocràta, antifeminista, d'ideologia sanguinària, criminal i assassina, en línia amb la banda d'assassins i criminals que fou el règim dictatorial franquista i "Fuerza Nueva", abans i després quan assassinaren als advocats d'Atocha de Comissions Obreres i a molta altra gent antifeixista; tractaran en el judici de fer-los caure amb alguna "contradició", fet i fet, els observaran als nostres dirigents independentistes com els nazis observaven als jueus abans de posar-los dins la càmera de gas. De fet la instrucció del jutge Llarena, amb acusacions falses, perverses i delirants, tracta els ostatges de l'estat, al meu parer, com a infrahumans des del supremacisme estatal del nacionalisme espanyol d'arrel castellana i anticatalana. A Burgos, on va nèixer el jutge instructor, com em contava una amiga nascuda a Burgos que viu a Catalunya i és independentista, molt sovint, es passegen tropes paramilitars uniformades vestits de feixistes, disposats a combatre contra Catalunya i contra els Països Catalans, com si foren cadell nazis de l'època de Hitler, Franco i Mussolini, amb banderes espanyoles, carlistes i falangistes esgrimides contra la catalana gent per a exterminar-nos. Els "catalans" com enemics a aniquilar, jovent castellà o espanyol "format" en una formació de l'esperit nacional feixista i criminal, que només cerca l'holocaust de Catalunya i dels Països Catalans; la seva dominació sobre nosaltres els catalànics.

De fet, com podeu veure al vídeo "Tornallom", juliol del 2002, si ho busqueu al Google, m'apallissaren, el detingueren brutalment i em portaren primer a l'Hospital Clínic de València i després a la comissaria de "Ferran el Catòlic", durant moltes hores, m'acusaren falsament d'haver-los agredit en unes accions pacífiques i no violentes contra la destrucció de terres d'Horta, sèquies i cases, dins d'unes jornades de la Universitat d'Estiu de l'Horta, a La Punta, em feren lesions als cervicals, esquena, costelles, que em duraren més de tres anys per recobrar-me mínimament i no del tot, em jutjaren i em condemnaren a 60 euros de multa "per falta de respecte a "l'autoritat competent" en nom de sa majestat el rei"; lògicament, volia recórrer a Tribunal Suprem de Madrid i la meva advocada m'ho va desaconsellar en dir-me que, a pesar de les fotos i dels vídeos que demostraven que no havia fet res i m'havien agredit brutalment, els jutges d'aquest tribunal eren "més feixistes" encara que els del TSJ del País Valencià o als tribunals ordinaris, li vaig dir que recorreria al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg i em va dir que tardaria molts anys, que em costaria molts diners i que mentrestant m'afectaria psicològicament perquè em remouria el trauma de la pallissa, les ferides, les lesions i les entranyes dels budells, que era millor pagar i deixar-ho córrer; amb enorme pesar, tristesa, impotència i còlera, vaig col·leccionar cèntim a cèntim, 60 euros en una coixinera i vaig anar a la ciutat de la "justícia"a pagar i allà em van dir que havia d'anar a un banc... Com no tenia diner per recórrer als tribunals europeus vaig pagar en contra de la meva voluntat.

Els nostres dirigents socials i independentistes que no esperen, davant del TS de Madrid, cap respecte, cap reconeixement, cap objectivitat, cap esperança, tot i que han d'anar com si pogueren convèncer a aquest tribunal de la seva innocència, amb dignitat i enteresa, esperant recórrer als tribunals internacionals d'Estrasburg i de La Haia o la ONU per obtenir la justícia que l'estat espanyol que ens tracta aplicant la doctrina de Carl Schmitt (amic-enemic) no els reconeixera mai... Perquè els tribunals europeus i internacionals els donin la raó d'una injustícia terrorífica... Ens apallissen i ens espolien, ens maltracten a plena llum del dia i a la obscuritat de la nit (Què volen aquesta gent que vénen de matinada?, Maria del Mar Bonet) i , tracten d'aniquilar-nos, d'anul·lar la nostra llengua, cultura, economia, societat, seguretat... [encara està per saber-se del tot les possibles connexions entre l'atemptat de la Rambla a Barcelona i els serveis d'intel·ligència policial i militar de l'estat espanyol a pocs dies del referèndum, quan membres dels cossos policials i militars mesos enrere van visitar l'organitzador de la massacre terrorista a la presó de Castelló, un home que treballava per a Centre Nacional d'Intel·ligència de l'estat espanyol ...] Qui vol formar part d'un estat així, on apallissen, detenen i agredeixen amb impunitat? Qui vol pertànyer a un estat on als parlaments autonòmics, posem per cas, a Extremadura, Andalusia, etcètera, els seus components formats en una "opinió pública" profundament manipulada i mal educada en l'anticatalanisme, on els discursos i resolucions del PP, Ciudadanos i PSOE són iguals o semblants? Qui vol formar part d'un estat que abans de ser jutjat ja ets condemnat sense tenir en compte els fets perquè es basen només en prejudicis ultranacionalistes espanyols absolutament catalanofòbics?

En síntesi, si no quadren, al judici del TSJ espanyol de Madrid (capital d'un forat fosc d'extracció sense límit, on els seus alts funcionaris capitalistes només cerquen la destrucció d'ecosistemes i el diner a sang i foc), els fets amb els delictes que hi ha al seu codi penal, d'un relat farsa i inventat, com al conte d'"Alicia al País de les Meravelles", "ells" dictaran el significat de les paraules, dels fets i de les seves lleis, se les l'inventaran del tot per atorgar-li el significat "esperitista" que els passi pel seu cap, pervertint la realitat, retorcent el braç dels acusats i les seves paraules (com li feren a l'alcalde de Vergés), perquè el sentit dels mots el dicten els que manen i "ells" creuen que són els propietaris dels mots, de les coses, de la gent, de les terres, arbres, vides i cases, com cantava Ovidi Montllor a "La cançó de les balances" "Això era un rei que tenia,/ un castell a la muntanya,/ tot el que es veia era seu,/ terres, pous, arbres i cases,/ i al matí des de la torre/ cada dia les comptava/ La gent no estimava el rei,/ i ell tampoc els estimava,/ perquè de compte sabia/ però amor no li'n quedava,/ cada cosa tenia un preu,/ la terra, els homes, les cases... Dret de cuixa i cuixot: "A por ellos reial i estatal".

De dia uniformats, de nit incontrolats (David Fernàndez)
Hi ha uniformats de dia que de nit es descontrolen, sí. L'últim any i mig ha estat prolífic
www.ara.cat

Post Scriptum:

Per cert, ho sento, però dissentesc de Raül Romeva, quan afirma que és més important la "diversitat política" del independentisme que la "unitat electoral" perquè no es incompatible una cosa i l'altra; ell mateix va encapçalar la llista de "Junts per Catalunya" on es combinaven les dues qüestions amb un objectiu comú, junts o separats, la unitat estratègica, al meu parer, és imprescindible per aconseguir l'èxit en l'objectiu de l'alliberament de Catalunya sota la bota d'un estat autoritari; i l'estat ho sap i per això tracta de dividir, barallar i enfrontar l'independentisme. La divisió causa feblesa a tot arreu, com ens advertia Antonio Gramsci quan explicava la necessitat d'una estratègia per aconseguir l'hegemonia social, política i electoral davant el feixisme que només es pot fer des del combat constant, sense treva. Remembrem sempre que és una ideologia criminal.