El Vendrell es troba en un moment d’impàs, en un clarobscur on aquells que fa 40 anys que governen han perdut força, però segueixen fent mans i mànigues per mantenir-se ben aferrats a la butaca. És el moment de proposar un nou model de municipi, una nova manera d’entendre la política, allunyada de dinàmiques clientelars, d’interessos que res tenen a veure amb les necessitats dels treballadors i de les treballadores. Cal un canvi, però hem d’allunyar-nos d’aquest concepte buit que utilitzen tots els partits d’oposició quan s’acosten les eleccions. Hem de concretar, i per fer-ho ens cal una anàlisi rigorosa de la situació del Vendrell i establir prioritats. És imprescindible la planificació, molta planificació, per treballar en una lògica que vagi més enllà dels quatre anys de la legislatura i per marcar-nos uns objectius consensuats entre tots els vendrellencs i vendrellenques. Cal també fer-nos preguntes: els serveis privatitzats, com el de la neteja o el de l’aigua, estan oferint una prestació adequada? Quin model econòmic volem pel nostre municipi? Val la pena apostar pel Logis Penedès quan tenim la meitat dels polígons industrials buits? S’està fent prou per lluitar contra la segregació de determinats barris i centres escolars? Com fem que la cultura popular sigui més diversa, participativa i inclusiva?

Des del meu punt de vista, si volem materialitzar aquesta voluntat de canvi, és necessària la unió de totes aquelles persones disposades a treballar per a fer del Vendrell un lloc millor on viure. Però, de la mateixa manera, també és necessària que aquesta unitat sigui sòlida, no només una posada a escena de cara a les eleccions municipals d’aquest any. Cal construir un projecte polític comú a partir de dos elements centrals.

El primer d’aquests elements és un programa polític que embranqui el projecte comú. Un programa que, si vol encarar i donar resposta als problemes de fons del municipi, s’ha de plantejar des d’una òptica d’esquerres. Algunes organitzacions, com l’ANC, estan treballant per una candidatura unitària amb persones de dretes i d’esquerres, amb un discurs centrat en la qüestió nacional i en el rebuig a la dreta espanyolista. Aquesta proposta pot oferir una bonica fotografia de cara a les municipals, però molt difícilment serà capaç d’abordar amb profunditat les problemàtiques del municipi i plantejar una proposta que vagi més enllà d’uns pocs punts superficials de consens.

Cal garantir que aquesta unitat es construeixi al voltant d’uns plantejaments mínims compartits. No estem plantejant fer les coses una mica millor ni seguir amb la política dels pegats i del ‘anar tirant’. Estem plantejant trencar amb les relacions de poder existents, estem parlant d’unir-nos per a mobilitzar els centenars de pisos buits en mans de grans propietaris –fonamentalment entitats financeres-, combatre de manera decidida i efectiva la segregació al municipi i als centres educatius, apostar per un model inclusiu en el lleure i en l'educació, apostar per un debat comarcal sobre la situació del teixit productiu del Baix Penedès i començar a treballar per a una economia forta, justa i sostenible.

Estem parlant també de fer neteja a l’Ajuntament, obrir finestres i fer córrer l’aire per saber si els comptes quadren i si les coses s’han fet bé al llarg de les darreres dècades, i exigir responsabilitats en cas que no hagi estat així. Parlem també de revisar el funcionament dels serveis públic, especialment aquells que estan externalitzats, i plantejar-ne la municipalització si és necessari, definir quin model urbanístic volem i no tornar a caure en la trampa d’apostar-ho tot al mercat immobiliari i la depredació del territori.
Cal un Ajuntament compromès amb la democràcia i amb el dret a l’autodeterminació del poble català. Que reivindiqui allò que es va conquerir l’1 i el 3 d’octubre del 2017 i que no s’amagui sota arguments legalistes quan es tracta de defensar la democràcia davant la violència i la repressió de l’estat espanyol.

Tenim programes polítics molt potents i treballats. Hem demostrat que tenim idees i la capacitat de plantejar solucions reals. És el moment de contrastar aquests programes, tornar-los a debatre i posar-los en comú. És el moment de parlar i treballar per a generar una proposta de futur conjunta.

El segon element que crec important destacar, és la necessitat de construir un projecte que vagi més enllà de la institució. És impossible fer tot això que plantegem només des de les institucions, cal treballar de manera conjunta amb els moviments socials, amb el teixit associatiu i amb el conjunt de la ciutadania. El nostre no ha de ser un projecte electoral, ha de ser un moviment polític i social ampli, amb mig peu a les institucions i el peu i mig restant al carrer, doncs és d’allí on han nascut sempre tots els canvis importants.

La construcció d’un moviment ampli és l’única oportunitat que ara per ara tenim per a transformar el municipi. Una unitat que podrem assolir si demostrem maduresa política i voluntat sincera de col·laboració. Una unitat que nosaltres no trencarem ni per llistes electorals ni per quotes de poder. Tenim l’oportunitat d’iniciar, entre totes i tots, un canvi real, que garanteixi una vida digna, la defensa efectiva de la democràcia i la justícia social. Fem-ho!