En primer lloc considerem que el judici, o més aviat simulacre de judici, és clarament injust ja que s'hi encausen persones pel fet d'haver dut a terme actes pacífics i la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació legal i legítim. La justícia espanyola és a més evidentment parcial, tal com es va denunciar en l'acte #Nohayjusticia enfront del Tribunal Suprem el passat 15 de desembre, i s'ha posat al capdavant de la causa de mantenir la unitat d'Espanya per damunt de tot i d'actuar com un braç més de l'aparell repressor de l'Estat. Només així es pot entendre l'aplicació desproporcionada de la presó preventiva i les inculpacions (falses) per sedició i rebel·lió. Els jutges han buscat delictes on no n'hi ha, i tant la fiscalia belga com la justícia alemanya ja ho varen evidenciar amb les resolucions negatives sobre les diverses euroordres d'extradició del jutge Llarena alhora que demostraven, com ho ha fet el documental 20-S produït per Mediapro, l'ús de procediments estrictament pacífics del procés català.
En segon lloc veiem una clara provocació per part del govern de Pedro Sánchez la celebració del consell de ministres a Barcelona, que ha triat una data de significat molt especial (just un any després que els partits independentistes guanyassen les eleccions convocades a partir del cop a la democràcia exercit pel govern de Rajoy amb el 155). Donat el general i lògic refús que ha generat la reunió en la societat catalana, l'Estat prepara un immens desplegament repressiu, similar al de l'1-O, per fer front a les protestes convocades per a aquest dia per les organitzacions sobiranistes, que demanen la llibertat dels presos i el dret a decidir.
És evident que l'Estat espanyol no té res a oferir al poble de Catalunya per a la resolució democràtica del conflicte i tornen a menystenir la demanda majoritària (més d'un 80% segons recent enquestes) d'un referèndum d'autodeterminació i l'èxit que va suposar l'1-O, amb una participació de més de 2 milions de persones i l'aclaparadora victòria del sí, i les vagues i grans mobilitzacions posteriors. A aquesta majoria social del poble de Catalunya i als seus legítims representants, l'Estat només els ofereix seguir el camí de l'acceptació mansa de la Constitució i la unitat d'Espanya per damunt de tot, inclosos els propis interessos, o patir més repressió en cas de continuar amb les demandes actuals. És a dir, cap alternativa veritablement democràtica.
En aquest moment, el govern Sánchez compta amb el silenci còmplice d'una bona part de l'esquerra estatal, que es mostra incapaç d'oposar-se d'una manera clara tant a la provocació irresponsable del consell de ministres a Barcelona i l'anunciat desplegament repressiu que l'acompanyarà com al judici que s'escenifica al Tribunal Suprem, així com de posar en primera línia del debat la gravetat que suposa que en un suposat estat de dret i democràtic com l'espanyol, hi haja presos polítics en vaga de fam i persones exiliades.
Al País Valencià també resulten especialment doloroses les declaracions d'algunes de les nostres representants polítiques. No s'adonen, o no volen adonar-se (potser per interessos electoralistes), que tant el govern socialista com l'esquerra que li dona suport, adoptant unes posicions tan pusil·lànimes de simple propaganda partidista, estan validant l'extrema dreta autoritària i espanyolista i reforçant els seus plantejaments antidemocràtics. Sembla que no volen veure que la deriva autoritària de l'Estat està tenint conseqüències negatives per al conjunt l'esquerra, els moviments socials i les activistes, i que encara en tindrà més. Ja parlen en alguns sectors del PSOE d'il·legalitzar partits i associacions independentistes aplicant la llei de partits, la qual cosa afectaria directament qualsevol posició de dissidència en qualsevol lloc de l'estat.
El que hi ha en joc, doncs, és la mateixa democràcia i els drets socials, amb el dret a decidir situat al centre del debat. Mentre que lobbys empresarials com el farmaceùtic, l'agroindustrial o el de l'energia, i les entitats financeres han augmentat el seu poder de posar governs als seus peus, el poder de decidir de la gent està perdent valor. Mentre es canvia l'article 135 de la constitució espanyola en un dia per afavorir els grans bancs, el dret a decidir dels pobles només és mereixedor de la repressió i de l'article 155. Els primers disposen de tota la sobirania i el poder per impedir l'exercici del poder i la sobirania democràtics dels segons. Els primers aposten pel control econòmic i social, la gent per guanyar més democràcia al servei de l'empoderament i de l'autogovern col·lectius. Les elits espanyoles són part d'aquesta oligarquia que mai no ha volgut descentralitzar res, que el que vol sempre és centralitzar més per controlar fèrriament la fiscalitat i privatitzar en benefici propi. El dret a decidir té un fonament material, social i no només polític. D'això es tracta el dia 21 tant a Catalunya com al País Valencià i a la resta de pobles de l'estat.
Pels drets socials, per la llibertat dels presos i preses polítics, per la democràcia, pel dret a decidir.
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.