La violència: ideologia, propaganda i legitimitat, encarant el 21 D

Carles Castellanos i Llorenç, històric militant independentista, membre de l'ANC, militant de Poble Lliure, i professor de la UAB

18/12/2018 Carles Castellanos

La violència (real o inventada) s’ha convertit en el cavall de batalla de la propaganda del règim monàrquic espanyol, un règim que no ha parat d’exercir les més variades formes de coacció, política, jurídica, mediàtica i social, amb l’ús de les armes i la seva amenaça, i dins la seva llei i també fora de la seva mateixa llei. Si la violència és l’exercici de la força i la coacció per a imposar a algú (o a tot un col·lectiu) la voluntat del dominador, l’estat espanyol podria ocupar un lloc ben destacat en una classificació dels horrors.

Tenint clars aquests antecedents, que ajuden a veure les dades objectives sobre aquesta qüestió, és important poder analitzar quin és l’ús que es fa del concepte de violència en una confrontació com la que tenim, com a moviment independentista català, amb l’estat espanyol.

Com he comentat diverses vegades, cal partir de l’enfocament militar-psicològic que l’enemic fa d’aquesta qüestió. Per a l’estat espanyol la utilització de la propaganda i l’acció entorn de la violència és un element més de la seva acció d’intimidació i guerra psicològica per mitjà de la qual pretén doblegar la resistència del poble català.

Aquesta tasca de propaganda actua a tres nivells:

Primer: Com a amenaça directa: per això els agents polítics de l’estat espanyol (aparell de l’estat, partits polítics, opinadors) no paren de dir que “hi haurà morts” tot afegint, amb el cinisme habitual, que si n’hi hagués, serien responsabilitat de l’independentisme.

Segon: Com a incitació a la rendició: per mitjà de la figura del “policia bo” (el que fa veure que és bo, és clar). En el nostre cas, aquesta funció corre a càrrec dels col·laboracionistes del PSC-PSOE i el seu entorn, per mitjà dels quals es presenta qualsevol reivindicació que se situï fora de la seva legalitat com una temeritat. Aquests col·laboracionistes tenen la funció de desmobilitzar el moviment independentista exhibint i recordant l’existència de tota mena d’amenaces que puguin infondre por o inseguretat.

Tercer: Com a imposició de l’estat espanyol com a únic agent legítim per a la pràctica de la violència: A través de la propaganda i de les més diverses formes de manipulació judicial, l’estat espanyol, ens vol imposar que ells, i només ells, tenen la potestat d’utilitzar la violència. I que la poden aplicar en la mesura, la forma i el moment, que els sembli convenient.

*****

Totes aquestes aplicacions político-militars de la violència són il·legítimes i evidentment abusives, i mostren una concepció despòtica del poder.

La tasca de qualsevol moviment popular d’arrel democràtica que es fonamenti en el reconeixement del dret individual i col·lectiu a l’expressió lliure de les propostes polítiques per a la societat, ha de combatre els usos que es fan d’aquestes formes d’aplicar i manipular la violència.  Hem de denunciar qualsevol forma d’abús, especialment en aquest àmbit

També cal criticar obertament les poscions d’aquells sectors del propi moviment que cedeixen a les amenaces del poder i d’aquesta manera contribueixen a facilitar l’objectiu de l’enemic que és crear les condicions psicològiques i socials perquè el poble arribés a desistir de les seves reivindicacions legítimes.

És important, doncs, tenir clar l’entorn ideològic i propagandístic de la qüestió abans d’abordar aspectes concrets, com ho farem tot seguit.

 

La violència i el 21 de desembre vinent

La mobilització del dia 21 del present mes ha nascut i ha crescut enmig d’un gran soroll mediàtic entorn de la paraula i del concepte de violència i partint de la premissa falsa que l’única violència il·legítima havia de ser la dels manifestants independentistes.

Això ha portat a desenvolupar dos tipus de discursos viciats i favorables als interessos de l’estat espanyol: el primer, és que la presència de violència en les mobilitzacions comportarà un increment de la repressió i de l’ocupació de les forces armades espanyoles. El segon, que per a evitar la violència convé que la gent no es mogui de casa.

En el primer cas, amb la multiplicació de les temences que auguren alguns des de dins del moviment independentista, haurien de saber que estan reforçant l’esquema argumental de l’estratègia repressiva de l’estat espanyol, que parteix de la suposició que el possible focus violent és principalment el moviment independentista. En el segon cas, representa seguir la tasca desmobilitzadora que s’han autoatribuït els col·laboracionistes del PSC-PSOE.

Cal tenir ben clar que, si el dia 21 hi ha violència, només serà responsabilitat de l’estat espanyol que haurà volgut reprimir la mobilització popular per mitjà de l’ús de mitjans violents. El que ha de fer el moviment independentista és no facilitar imatges que puguin afavorir la propaganda antiindependentista. És a dir, evitar la destrucció de béns públics, incendis de contenidors i altres possibles incidents que no tenen cap virtualitat positiva fora de l’expansió individual d’algú en particular; de tota manera, cal ser conscients que obtenir una imatge d’aquesta mena sempre serà possible per a l’enemic comptant com compta amb figurants sense uniforme i mitjans de comunicació habituats en la fabricació de mentides; però si el moviment, en el seu conjunt, té un criteri clar entorn d’aquesta qüestió, serà molt més difícil que la mentida penetri socialment.

Pel que fa a altres imatges que poden ser negatives, com la profusió d’encaputxats, cal tenir també clar que, en general, no beneficien el moviment independentista i poden ajudar a la infiltració d’agents no uniformats; cal trobar maneres més efectives i convenients d’evitar la detenció i la identificació, si en algun moment es veu necessari, per mitjà de formes d’ocultació de la identitat més fàcils i dúctils.

*****

La idea central, que ens ha de guiar, davant aquesta mobilització imminent, és la consciència del fet que ens trobem en una pugna de legitimitats. Nosaltres diem  al govern espanyol que no té cap mena de legitimitat per a venir, com qualsevol mamífer depredador, a marcar territori, perquè no ens representa ni compta amb el nostre reconeixement col·lectiu perquè manté i prolonga de manera il·legítima el marc repressiu que, com a estat ocupant, ha anat desplegant contra el poble català.

El dia 21 de desembre hem de dir ben fort i ben clar QUE NO:

QUE NO A L’OCUPANT I A L’OCUPACIÓ.

QUE NO SÓN BENVINGUTS.

I QUE LA SEVA VIOLÈNCIA NO ÉS LEGÍTIMA.

 

Carles Castellanos