-Fatxa -Tu més  -No, tu més. I així, podríem estar fins a l'eternitat.

Quina pena que es banalitzi així el feixisme. Estem en un punt en què des de l'independentisme, majoritàriament, es considera feixista tota aquella persona que no creu en la independència com nosaltres.

Per l'altra costat, està passant exactament el mateix, "tota la gent que vol la independència de Catalunya, són uns feixistes". Quina pena, de feixisme, n'hi ha a totes dues bandes, tinguem-ho clar.

Una de les característiques del feixisme, és voler imposar les idees pròpies als altres a la força, i aquest no hauria de ser el nostre cas.


No totes les persones que creuen amb l'unionisme són feixistes, n'hi ha moltes que fins i tot creuen en el dret a decidir, o en la seua versió del comunisme o del socialisme... i això, no és feixisme, senzillament és una altra manera de pensar i de creure en una entesa en la qual nosaltres ja no hi creiem, pels motius que siguin. Però no és feixisme.
 Quan els independentistes que perdem els nervis, insultem, faltem el respecte, imposem... estem utilitzant mètodes feixistes, i això a part que és caure en una baixesa terrible, no és cap argument i no fa cap bé a la nostra causa.
 S'ha dit molts cops que l'actitud del govern central, sobre tot l'antic, era una fàbrica d'independentistes, però ara, moltes de les actuacions i actituds, per part de la gent independentista, no són res més que això mateix però a la inversa, una fàbrica d'unionistes, pot ser que vulguem tornar el favor a Mr Rajoy?
La gent indecisa, ens fa falta, i els hem de convèncer,'per fer això cal emprar la psicologia i pedagogia, i les manques de respecte, sens dubte no són el millor camí per fer amics ni simpatitzants.

Crec que volem amics i no enemics, d'aquestos ja en tenim prou.
 Ens cal rumiar molt abans de fer segons quines actuacions, una de les tasques més importants que hauríem d'estar fent ara, en lloc d'anar plantant creus a reu dol territori, gastant temps, energia i diners, són les bases sobre els drets socials que volem tenir, això, pot ser que si que fes decantar algun indecís que altre, o esperem que ho facin els polítics de PdCat?, el partit "independentista" que va ser l'últim a sumar-se a la causa i que al mateix temps és el més de dretes, o ens hem de creure que s'ha mogut un sol centímetre de les seues principals conviccions?, si, aquelles del "clan Pujol", "joc ras i a robar lo que es pugui" no crec que sigui això allò que volem la majoria d'independentistes, almenys jo no. Els enfrontaments, han de ser-hi, desgraciadament són inevitables, però cal que siguin des de l'argumentació coherent i sensible, i sempre, sempre amb lo cap clar i fred i amb tant de respecte com sigui possible.