Avui ens ha deixat l'Eva Serra. Nascuda el 1942, va començar la seva militància al FNC, al barri de Sant Andreu de Barcelona i en l'àmbit universitari. L'any 1969, juntament amb altres militants, va fer néixer un nou partit, llavor de l'independentisme actual, el PSAN, que ja es definia explícitament com a independentista, que lligava aquesta lluita amb el socialisme i reclamava els Països Catalans com a nació.

Després, amb el nou règim, va viure un període en què l'independentisme seria minoritzat i perseguit pels nous jerarques de l'Estat post-franquista. En aquesta convulsa època l'Eva va encapçalar el PSAN-Provisional (1974), i l'IPC (1979) i va ser l'ànima dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes catalans (CSPC). En aquella situació tan adversa l'Eva va mantenir una actitud de fermesa exemplar, juntament amb tota la seva família. Va ser detinguda i torturada en tres ocasions: 1977, 1980 i 1981. La darrera de les detencions acusada de rebel-lió, pel fet de ser una de les portadores d'una pancarta a la manifestació contra la LOAPA a Barcelona, el 14 de març de 1982, on s'hi llegia el lema "Independència".

Durant tota la seva vida, l'Eva va combinar la militància amb una gran passió per la història. No ho va entendre com dues esferes independents de la seva vida, ans al contrari. La seva aportació historiogràfica es va enfocar a entendre les arrels de l'opressió nacional dels Països catalans, i sobretot a posar en valor la lluita de les classes populars catalanes, mostrant les llavors de futur que contenien les reivindicacions de remences, segadors, vigatans o maulets, És, alhora, una obra rigorosa i reconeguda per totes les persones estudioses de l'Edat Moderna.

Haver militat al costat de l'Eva Serra i altres companys que, com ella, van aixecar un moviment des de la resistència, i han mantingut la lluita en els moments més difícils, ha estat un honor per a totes i tots nosaltres. El seu exemple ens encoratjarà sempre. Visca la Terra!