Una situació d’ocupació

Els esdeveniments que s'han anat succeint a partir de l'1 d'octubre amb els seus moments de culminació de poder popular, el dia 3, seguits de dubtes i claudicacions, de repressió i assalt armat a les nostres institucions, del desplegament del 155 (com a ús abusiu de la constitució i de la legislació penal), de presó, d’exili de dirigents socials i representants polítics elegits pel poble, la persecució de centenars de ciutadans etc., ens va portar a la conclusió, renovada una vegada més, que Catalunya és una nació ocupada.

En l'ocupació, cada institució espanyola (tant si és el rei com si és el  govern espanyol i cadascun dels seus departaments i funcionaris, juntament a uns mitjans d'informació domesticats), juguen amb més o menys encert el seu paper repressor buscant ofegar la democràcia i impedir l'exercici de l'autodeterminació i la construcció de Republicà catalana.

En l'exercici de la seva activitat repressora l’estat espanyol compta amb la col·laboració d'una cinquena columna formada pels poders oligàrquics que operen a Catalunya, que actuen en defensa dels seus privilegis, i de comparses polítics que sota el mantell de l'espanyolisme serveixen els seus interessos de classe.

L'ocupació policial i armada del nostre territori sota el comandament d'un virrei, el fet que les nostres institucions, per autonòmiques que siguin, hagin estat utilitzades contra Catalunya i els catalans, ens convoca a la lluita i la resistència enfront de l'estat que ens oprimeix.

Programa i acció 

Crec que, tal com vam assenyalar, "l'assoliment dels nostres objectius exigeix una  estreta coordinació del conjunt del moviment cívic, de l'acció política parlamentària, i de l'activitat exterior d'internacionalització del conflicte. Ningú pot ser prevalent perquè tots són necessaris”. Aquest convenciment  em va portar a proposar la creació del que vam denominar com Consell d'Acció Republicana (*) que fos capaç d'articular "polítiques actives coordinades en tots els fronts, omplint de lluita tots els àmbits possibles".

 En dates més recents vàrem proposar que el  “Consell  d’Acció Republicana... amb una forta representació territorial, de l’associacionisme cívic, professional, sindical i polític de l’interior i l’exterior que pugui plantejar polítiques d’ampli espectre consensuades pel conjunt”  havia de dotar-se d’un programa mínim que li donés coherència . En aquest sentit vegeu l’article firmat per mi mateix: 

“Programa mínim per un Consell d’Acció Republicana”           

En aquesta línia el Consell d'Acció Republicana hauria de ser un espai de representació, de coordinació, d’elaboració i de decisió per a l'execució de les polítiques republicanes que s'acordin. Cal deixar de ser reactius i desenvolupar una acció republicana d'ampli espectre. Tota la societat catalana ha de viure immersa en formes de pensar i fer republicanes.

Cal recosir les nostres Institucions malbaratades pel 155 però, sobretot, d'obrir-les a la participació de la ciutadania. No es tracta només que el Parlament presenti al·legacions davant el Tribunal Constitucional per veure de recuperar lleis socials recorregudes pel govern del PP. Cal exigir al govern de l’estat que retiri els recursos i, en el cas que no ho fes, cal involucrar el conjunt dels afectats i constituir un front social contra tota injustícia i pels drets socials. Cal que cada departament, cada ajuntament, cada institució, cada entitat s'obri als ciutadans i posi per davant, en la seva actuació , els principis i maneres de fer republicans.

Si volem aconseguir la llibertat i la independència plenes, si volem que la República catalana sigui efectiva hem d'orientar tota la nostra activitat tant si és individual com col·lectiva o política cap a aquest fi, deixant de banda interessos a curt termini. Per a això no només es tracta d'aprofitar les oportunitats sinó de generar-ne conjuntament  i transformar-les sistemàticament en propostes i acció republicanes que ens permetin avançar en l'exercici de la sobirania popular i en el desenvolupament i consolidació d'estructures d'estat.

Fites pròximes

L'onze de setembre haurem de renovar la nostra força com a poble assistint de manera massiva a la concentració que es convoqui i manifestant davant el món la nostra voluntat irreductible de constituir-nos en Estat independent en forma de República tal com vam acordar l'1 d'octubre. Caldrà reclamar, amb tota l'energia, l'amnistia dels presos i exiliats polítics i la de tots aquells que són objecte de repressió pel fet de lluitar per la llibertat del nostre poble. Al mateix temps la concentració haurà de servir de toc d'atenció a tots aquells que actuen oblidant que l'objectiu central és la consecució de la República catalana.

La Diada serà convocada per la societat civil i s’adreçarà al poble de Catalunya que, un cop més respondrà a la crida. Però ens enfrontem a altres reptes que exigiran un acord de país i que requeriran àmbits de coordinació i acord com el Consell d'Acció Republicana que proposem. Ens referim al judici que l'estat espanyol prepara contra el nostre Govern legítim, avui a la presó o a l'exili i les eleccions municipals i europees.

El Consell d'Acció Republicana hauria de definir la seva política d'aliances. És evident que les forces del 155: PSC, PP i Ciutadans n’han de restar excloses. La vinculació del PSC amb la monarquia espanyola i el seu abandó dels postulats socialistes dificulta els pactes puntuals i més encara qualsevol acord estratègic. Per contra, és possible que en el àmbit dels Comuns es puguin teixir aliances socials i polítiques de caràcter republicà.

Catalunya ha de plantar cara al prevaricador Tribunal Suprem espanyol que, abusant de la llei i del dret, pretén tornar als temps més foscos de la dictadura franquista. Hem de defensar les nostres institucions i les persones que les encarnen amb tota la nostra energia. La Vaga Nacional és la resposta a aquest abús. No es tracta només d'una vaga de país a càrrec de la ciutadania sinó d'una vaga general en la qual treballadors i el conjunt de la ciutadania paralitzen pel temps que sigui necessari tota l'activitat del Principat. 

El Consell d’Acció Republicana

La constitució del Consell d'Acció Republicana, en el qual es trobin representats entitats i personalitats representatives dels  diferents territoris, la societat civil, els col·legis professionals, organitzacions econòmiques i sindicals, institucions, partits polítics, etc.,  podria ser l'àmbit adequat per a la convocatòria i desenvolupament de l'acció, de masses i contundent, a la qual caldrà donar el relleu internacional que mereix en la voluntat d’incidir-hi en la correlació de forces tant en l’àmbit de l'estat espanyol com a nivell internacional. Només amb la lluita aconseguirem revertir la repressió.

Reptes electorals

El Consell d'Acció Republicana pot ser l'àmbit necessari per afrontar dos nous i importants reptes: les eleccions municipals i les europees. No ens sobra temps ja que seran convocades per a la fi del proper mes de maig.

Les eleccions europees tindran un paper simbòlic important. Els 54 representants que corresponen a l'estat espanyol es trien en circumscripció única. Si el Consell acordés acudir amb una candidatura única el resultat podria aspirar a superar el 50% dels vots cosa que tindria una notable repercussió en l’àmbit del Parlament Europeu.

Una qüestió extremament important són les eleccions municipals. Dels 947 municipis catalans 786 ajuntaments formen part de l'AMI, però no es pot oblidar que, dels deu municipis més poblats de Catalunya, ara, només dos, estan governats per candidatures republicanes.

Aquests dies hem viscut un fet traumàtic. La moció de censura impulsada Badalona pel PSC promocionada pel xenòfob Albiol contra el govern d'unitat popular de Dolors Sabater. El resultat final és un cop al republicanisme a les acaballes del 155.

Sobirania és estructures d'estat, ciutadania i domini del territori. L’administració més propera al ciutadà i al territori és la municipal. Perdre un municipi com Badalona, o no aconseguir el govern municipal en la desena d'ajuntaments que sumen el 42% de la ciutadania i entre els que es troba la capital de Catalunya, és un gravíssim contratemps per als que lluitem per la República catalana.

El Consell d'Acció Republicana hauria d'examinar en clau municipal cadascuna de les ciutats de més de 50.000 habitants. Hem d’assolir majories absolutes en base a programes redactats en clau social, democràtica i participativa, és a dir programes republicans per a cada municipi, uns programes que podria ser convenient que es fessin vinculats als debats constituents (o debats republicans) que ja s’han començat a desenvolupar arreu del territori.

Per a això és necessari determinar la idoneïtat i l'amplitud de l'espectre de cada candidatura. En els casos que sigui necessari les primàries poden ser útils, però el fonamental és limitar l'esperit partidista i buscar en l'acord la millor candidatura perquè pugui gestionar de manera democràtica i participativa un programa republicà que compti amb la implicació dels ciutadans de cada municipi.

Centrar-nos en l'objectiu essencial, la República catalana, diferenciar els diferents àmbits d'acció política i articular una encertada xarxa d'aliances hauria de ser un objectiu central del Consell d'Acció Republicana.

(*) Poble Lliure, a la seva  Assemblea Nacional de 12 de juny proppassat proposà la formació d'un "Congres Nacional del Poble Català".