Ja fa 49 anys de la revolta d'Stonewall, nit on les lesbianes, gais, bisexuals i trans ens vam rebel-lar contra les batudes de la policia en els bars d'ambient. També fa 41 anys de la primera manifestació LGBTI als Països Catalans, Malgrat que hi ha hagut diversos avenços gràcies a la lluita LGBTI, encara queda molta feina per fer i hem de lluitar per eliminar la patologització, la discriminació i els discursos de l'odi, encara molt presents a la nostra societat.

Fent una breu anàlisi dels últims anys, podem veure que hi ha hagut un avenç a nivell legislatiu a la majoria dels Països Catalans. A Catalunya es va aprovar la llei 11/2014 i a les Illes s'ha aprovat la 8/2016, ambdues en contra de l'LGBTI-fòbia i per garantir els drets de les persones LGBTL AI País Valencià s'ha aprovat la llei 8/2017 pel reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere i s'esta treballant en una llei contra l'LGBT-fòbia. Malgrat que totes aquestes lleis han estat aprovades, cap d'elles està desplegada en la seva totalitat. Per tant, cal fer una forta critica a la falta de voluntat política per tal de fer-les efectives. En l'àmbit institucional podem celebrar que fa pocs dies l'OMS ha tret les persones trans de la llista de desordres mentals. Malgrat això, les ha convertit en persones amb "incongruència de gènere". Així doncs, podem dir que tot i que es un pas qualitatiu important, les persones trans segueixen patologitzades únicament per ser qui són.

Segons l'informe sobre l'estat de l'LGBTI-fòbia del1017 de l'Observatori Contra l'Homofòbia, les agressions van augmentar un 32% respecte l'any anterior. Es importantíssim que el moviment d'alliberament sexual i de gènere mantinguem el nostre caràcter intrínsecament revolucionari i continuem alliberant-nos combatent l'LGBTI-fòbia. Aquesta és present a les nostres feines, perquè en un context de precarietat no podem assumir les possibles conseqüències d'expressar-nos tal i com som. Ens la trobem als pobles i viles on cada any hi ha un exili sexual cap a Barcelona, Palma o València, per això hem de seguir lluitant per transformar aquests espais en entorns favorables per celebrar les nostres identitats i sexualitats. Persisteix també en el món educatiu, on infants i joves pateixen bullying LGBTI-fòbic per expressar-se tal com són, i a la majoria d'universitats, on encara no s'ha implementat un protocol contra les agressions LGBT-fòbiques. Es perpetua cada dia quan ens estigmatitzen per ser seropositius; hem de seguir defensant els nostres drets i lluitar contra les discriminacions cap a les persones amb VIH. Per tots aquests motius i molts mes hem de sortir al carrer i mobilitzar-nos amb totes les forces.

També hem de vèncer el capitalisme rosa, un engranatge del sistema que intenta assimilar-nos i mercantilitzar els nostres cossos i les nostres opcions sexuals, Alliberem-nos i recuperem tots els espais públics que hem perdut, per relacionar-nos lliurament i sense cap por.

La construcció de la República Catalana és una oportunitat històrica per avançar en aquest sentit, ara és el moment per fer carni cap a uns Països Catalans lliures d'LGBTI-fòbia. Perquè som un sol poble, hem de lluitar amb totes les eines i amb totes les forces!

Poble lliure

Països Catalans, 28 de juny de 2018