Una de les acusacions que des dels mitjans de comunicació espanyols es fan contra Catalunya i el procés independentista és que es tracta d’un moviment inspirat per actituds de revenja i odi.

És cert que de tant en tant es retreu des de l’àmbit del catalanisme que hi ha una història de greus violències contra Catalunya. Per exemple, que fa tres-cents anys que es persegueix l’ús social del català, objectiu que en part han anat aconseguint. També es retreu que l’exèrcit espanyol el 1936 va matar Josep Suñol i Garriga, president del Barça, que el 1938 va matar Manuel Carrasco i Formiguera, que el 1939 va matar Carles Rahola, que el 1940 va matar Lluís Companys, president de la Generalitat,  i també que ara volen tancar trenta anys a la presó el president Puigdemont.

El catalanisme i la seva expressió actual independentista no és revengista: no vol eliminar l’ús del castellà ni a Catalunya ni a cap altre territori. No vol matar el president del Real Madrid, Florentino Pérez, ni posar-lo trenta anys a la presó. Tampoc vol matar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ni posar-lo trenta anys a la presó. Tampoc vol matar el Felipe VI ni posar-lo trenta anys a la presó. No els vol matar ni els vol posar a la presó ni trenta anys, ni vint ni un sol dia.

NOMÉS VOLEM FUGIR D’UN ESTAT VIOLENT que ha desencadenat amb una violència desfermada el seu odi contra un territori que considera de la seva propietat absoluta en virtut del “justo derecho de conquista”.

La nostra actitud no és ni violenta ni revengista, és la reacció natural i de sentit comú: escapar-nos d’un Estat hostil, que funciona com un camp d’extermini de la cultura i de les llibertats polítiques de Catalunya. Cal esperar que aconseguirem fugir gràcies al poder de la decència. Si resistim, ens en sortirem.

Abril de 2018

Col·lectiu Pau Claris