A 24 hores d'una nova manifestació multitudinària pels carrers de Barcelona – i ja portem unes quantes en els darrers mesos-, la capacitat de resistència d'una gran majoria de les classes populars catalanes no deixa de sorprendre més enllà de la serra de les Corberes. Mentre el govern espanyol amb el seu aparell judicial i mediàtic continua la seva gran ofensiva patriòtica per eliminar-nos com a poble. I és que això, ja no va només de democràcia, va més enllà, va d'implementar una República per assolir una veritable justícia social.

D'ençà l'1 d'octubre ho veiem dia a dia. La gran majoria de persones que ens manifestarem aquest diumenge a Barcelona estem mobilitzats als barris, a les viles, als pobles, ciutats i a les institucions. Estem activats, els nostres mòbils treuen fum de les convocatòries d'actes que circulen per les xarxes i responem sempre davant de qualsevol nou embat del govern espanyol.

No només enllacem de groc els nostres carrers, fem passejades o cantades diàriament o setmanalment i actes per reclamar la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. També ens organitzem per debatre com volem que sigui la nova República. Com també ho fan la majoria de treballadores i treballadors de les nostres institucions, ja que cada dilluns i divendres ho visualitzen davant de les seves seus per denunciar el 155.

Amb aquesta mobilització constant, estem defensant allò que vam defensar l'1, 3 i 27 d'octubre, el 8 de novembre i el 21 de desembre. No hem normalitzat la repressió i seguim!

Parafrasejant una cançó d'en Raimon, «Per unes quantes hores/ens vàrem sentir lliures,/i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.

No l'oblidaré mai,/no l'oblidaré mai,/aquell 1 d'octubre/no l'oblidaré mai,/aquell 1 d'octubre/al col·legi electoral».

Hem fet cas al nostre gran poeta Vicent Andrés Estellés:

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.