A l’obra, Bassi repassa els seus quaranta anys de carrera retent homenatge al que considera que és “el darrer refugi en clau popular de l’esperit crític del segle de les llums”. Un món, diu, en què la lluita de classes es lliure “en l’habilitat del malabarista i l’astúcia del bufó. Sota la carpa del circ no hi ha diferències de raça, sexe o religió: vals només per allò que saps fer. No hi ha res més internacionalista”. Leo Bassi, el darrer bufó, proclama, en aquesta obra, l’inici de l’alçament bufonesc popular contra el poder.
Bassi, que prové d’una nissaga de sis generacions dedicades al circ, és conegut pel gran públic per les seves aparicions a televisió, però és, sobretot un còmic radical que centra gran part de la seva performance en la crítica a la dreta política, el sistema capitalista i la religió. L’humor ha de ser, diu, “popular, lliure i optimista”.