La (no) immersió lingüística
Zahia Guidoum Castiblanque, politòloga, sociòloga i oordinadora de Decidim Exterior Zahia Guidoum Castiblanque, politòloga, sociòloga i oordinadora de Decidim Exterior

Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.

La realitat, però, és ben diferent. Els xiquets i xiquetes catalanes tenen un nivell de castellà equiparable, si no més alt, a la mitjana de l’estat espanyol. De fet, el sistema educatiu català, segons l’informe PISA (2015) supera l’espanyol, i està pel damunt de la mitjana dels sistemes educatius de l’Unió Europea i l’OCDE

No cal anar-hi molt lluny per comprovar si el sistema d’immersió lingüística funciona. La finalitat d'aquest és la igualtat entre xiquets i xiquetes a l’hora de conèixer ambdues llengües vehiculars a la seua terra. A Catalunya el 80,4% de persones afirmen poder parlar el català, i 60,4% afirmen poder escriure’l.

Al País Valencià, la situació és molt diferent. Sols el 50,9% de valencians i valencianes afirmen poder parlar en valencià. Situació encara pitjor quan es tracta d’escriure en la nostra llengua, on sols un 34,7% de valencians i valencianes declaren saber-ne. Ací en compte de tindre un sistema d’immersió, als col·legis hi ha una opció voluntària de tindre el valencià com a línia vehicular, el resultat del nostre sistema és, segons un estudi de la universitat de València, que al 2050 la nostra llengua ja quasi no es parlarà. 

Les forces de la dreta valenciana, han fet dels atacs continus a la nostra llengua la seua raison d’etre, amb la intenció de dividir el nostre poble i castellanitzar la nostra vida. El fet que dirigisquen els seus atacs contra Apunt, el nou sistema comunicatiu valencià, i Vicent Marzà, el conseller d’educació que està intentant establir –tot i els dubtes i l’excessiva tebiesa-- un sistema educatiu per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre tots els xiquets i xiquetes independentment de la seua procedència,  és sols una mostra més del seu odi visceral a tot el que siga valencià. 

Després de més de 20 anys amb el PP al poder, al nostre país no s’ha pogut viure plenament en la nostra llengua, ni amb normalitat. Ara que no hi són al poder, segueixen intentant-ho, el darrer exemple l’hem vist a Bellreguard, un poble petit però molt valent que a dia d'avui es troba lluitant per poder viure plenament en valencià

Aquells que s’omplen la boca dia rere dia amb la defensa de ‘la valencianía’ no tenen cap problema amb l’atac sistemàtic a la nostra llengua, volent fer del valencià un parlar mort. Totes les xiquetes i xiquets del país valencià, no importa la seua procedència tenen el dret a parlar la llengua de la seua terra i tindre, el dia de demà, les mateixes oportunitats professionals sense importar la seua procedència. I per això, cal una defensa ferma del sistema d’immersió lingüística. A Catalunya, sí, però al País Valencià, també.

Zahia Guidoum Castiblanque, politòloga i sociòloga. @ZahiaGC

Coordinadora de Decidim Exterior @DecidimExterior