El dia de Sant Jordi de 1705, el virrei borbònic a la cort de Madrid informà que : “El anhelo con que se esperan las armadas enemigas, a que estos naturales llaman la Redención, y los capuchinos a los ingleses, y la demostración de haberse celebrado el día de San Jorge, nombre del príncipe de Darmstadt, con ponerse más de dos mil personas de esta ciudad (Barcelona) la divisa de una cinta amarilla en el sombrero, que es el color del príncipe, como lo han ejecutado en la de Vique (Vic).”. El groc era el "color del príncipe" Jordi de Darmstadt (Darmstadt era ex-lloctinent de Catalunya i Governador de la recentment conquerida Gibraltar) i els colors dels Àustries eren el groc i el negre. A més a més el llaç groc feia desenes d'anys que s'usava a Anglaterra (aliats dels catalans austriacistes). Pocs mesos després els borbònics van començar a executar catalans austriacistes per portar llaços grocs (hi ha documentades execucions el 19 de juny a Molins de Rei i  el 27 d'agost a Vic ). També està documentat que els signants del Pacte dels Vigatans portaven llaços grocs.

La festa de Sant Jordi se celebra a Catalunya des del segle XVI (des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya). El costum de donar una rosa vermella a les dones prové d'aquesta època quan els homes envien aquest detall a la dona de qui estaven enamorats a través d'un amic, amiga o familiar. Però ha aconseguit mantenir-se durant tant de temps gràcies a la Fira de la Rosa que es va instal·lar al Palau de la Generalitat, on les dones assistien a missa en motiu de la diada de Sant Jordi. Amb el Decret de Nova Planta i l'eliminació de la Generalitat els anys següents (1715, 1716...) es van començar a fer les paradetes de la Fira de la Rosa pels carrers del voltant del Palau i la tradició es va anar estenent.