Avui la nostra companya Mireia Boya, diputada al Parlament de Catalunya fins al cop d’Estat del 155.3, declara al Tribunal Supremo, sota l’acusació prevaricadora de delicte de rebel·lió i sedició, acusació sense fonament per la qual estan empresonats en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez, l’Oriol Junqueras i en Joaquim Forn. Acusació per la qual romanen a l’exili el President Carles Puigdemont, el diputat Toni Comin, l’ex-diputat Lluís Puig, les ex-diputades Clara Ponsatí i Meritxell Serret. I per la qual estan en llibertat provisional, alguns amb altíssimes fiances, membres del govern cessat, una part de l’anterior govern, la presidenta del Parlament Carme Forcadell i altres membres de la Mesa.
Un reguitzell de càrrecs electes i públics també han hagut de retre comptes davant la justícia espanyola, a Catalunya o a Madrid, de la feina encarregada i de la llur obediència al mandat popular.
I molts altres, entre ells la nostra companya Tània Verge, junt amb la resta de membres de la Sindicatura Electoral del referèndum, està imputada per desobediència, usurpació de funcions i malversació, cosa que va obligar a substituir aquest òrgan per observadors internacionals sota l’amenaça d’una multa diària de 12.000 €. I l’Héctor López Bofill, acusat d’injúries, per haver exercit la llibertat d’expressió a les xarxes.
L’estratègia de l’estat contra el moviment popular per la independència passa per criminalitzar i deshumanitzar l’independentisme, bé mentint i acusant la ciutadania de ser inductora de la violència infligida per l’Estat l’1 O –en un intent maldestre i prou conegut de convertir la víctima en botxí- bé socialitzant la repressió, aparentment indiscriminada, contra qui s’alci des dels pobles, barris i ciutats. O com a escarni públic, contra qui gosi representar la voluntat sobirana i sobiranista d’un poble. I utilitza totes els instruments necessaris per a fer-ho. I la judicatura és el seu braç legal, especialment el Tribunal Constitucional i el Supremo, uns dels ariets que fan servir per trencar-nos. S’han carregat el que quedava de pàtina demòcrata. L’arbitrarietat és la nova llei.
Per això som conscients que, malgrat la legitimitat de les actuacions que ha dut a terme la nostra companya, Mireia Boya, com a representant al Parlament Català de la majoria independentista, és molt possible que. avui, també ella esdevingui ostatge de l’estat.
Aquesta és l’estratègia de l’estat espanyol. La que fan servir els poders autoritaris, colonialistes i de caràcter feixista. Una estratègia que a la llarga té les de perdre perquè en terme de costos polítics, interns i internacionals, és difícil sostenir un discurs –falsament- demòcrata per una banda i empresonar i sotmetre a bastonades un poble per l’altra. I perquè a més repressió, en l’actual context i al nostre país, la resposta és el reforçament no només de les tesis republicanes sinó de l’apoderament popular com a resposta a tanta violència i arbitrarietat: NO FAREM CAP PAS ENRERE !
Som conscients que la repressió té un impacte brutal i irreparable sobre la vida de les persones sotmeses a aquesta repressió. Per això cal molta i continuada SOLIDARITAT. CADA DIA, A CADA PAS. I garantir que aquells qui la pateixen són sostinguts – en totes les seves necessitats- entre tots i totes.
Però tinguem clar que la repressió és la derivada, com a única arma del botxí, d’allò que l’estat espanyol vol combatre: la REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT DE DRET I SOCIAL.
I que és aquest l’objectiu pel qual hem de lluitar. L’objectiu polític, legitimat en unes urnes violentades, pels qual tanta gent està patint la repressió. Només, tal com diu la Mireia Boya, construint la República garantirem la llibertat dels nostres presos i exiliats i la llibertat de ser i decidir del nostre poble!
14 de febrer de 2018
Universitats Pompeu Fabra