Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406 fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406) i comtessa d'Empúries, comtessa de Luna, duquesa de Montblanc, senyora de Bolea, Berbegal, Loarre, Vall d'Uxó, Segorb i altres llocs. Malgrat tenir tants títols nobiliaris, fou una dona accessible al poble, caritativa, defensora dels pobres i els febles i exemplar en definitiva. 

Maria era aragonesa de naixement i la seua família pertanyia a l'alta aristocràcia aragonesa. Fou filla i hereva de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb, i de Brianda de Got. Era parent llunyana també de Benet XIII, papa aragonès d'Avinyó. Fou compromesa en matrimoni amb l'infant Martí, fill de Pere el Cerimoniós i futur Martí I l'Humà, quan encara no arribava als 8 anys. Tan aviat com complí els 8 anys, hauria de ser entregada a la reina Elionor de Sicília, dona de Pere el Cerimoniós, perquè fóra educada a la cort.

El 13 de juny de 1372 es casà amb Martí, aleshores infant i futur Martí I l'Humà, rei de la Corona d'Aragó, del qual tingué quatre fills, dels que només un, Martí el Jove, superà la infantesa. Després de la mort del rei Pere el Cerimoniós, se li concedí al seu marit el llavors infant Martí, el títol de duc de Montblanc. En 1380 aquest fou cridat a governar Sicília així mateix, i en 1385 el seu marit Martí, duc de Montblanc, la nomenà lloctinent del Regne de València. Fou, doncs, una dona molt lligada a la nostra terra. De 1392 a 1397, son marit fou absent en Sicília, amb l'objectiu d'assegurar en la corona son fill Martí el Jove. Maria llavors hagué d'exercir una ampla tasca de govern en tots els sentits, del Regne de València i de totes les seues diverses possessions, a València, Catalunya i Aragó, demostrant altes dots de govern. 

L'any 1396, ascendeixen ella i el seu marit al tron en morir Joan I el Caçador sense descendència masculina, ja que a la Corona d'Aragó imperava la llei sàlica, que prohibia l'accés de les dones al tron. Martí es trobava a Sicília, per la qual cosa la nova reina hagué d'actuar com a Lloctinent General davant les pretensions al tron del Comte de Foix (casat amb una de les filles de Joan I) i de la reina vídua Violant de Bar. Els intents exitosos de la reina María per evitar una guerra amb Mateu de Foix féu que Bernat Metge en Lo Somni la comparara amb Quint Fabi Màxim, l'estadista i militar romà (c. 230 a. J.C.), que amb prudència i cautela salvà Roma de la derrota front als cartaginesos. L'any 1397, el rei Martí I tornà de Sicília i immediatament jurà els furs. Va ser coronat a la Catedral de Saragossa en 1399, i les celebracions van fer-se al palau de l'Aljaferia.

L'activitat política de la reina no restà interrompuda després del retorn del rei Martí I a la Corona d'Aragó en 1398: exercí una destacada activitat política en el regne de València, degut als constants enfrontaments de la noblesa. Des de l'any 1401, quan Maria de Luna fou nomenada de nou lloctinent general del regne, fins 1406 any de sa mort, el monarca Martí I li encomanà la responsabilitat d'imposar i mantenir la pau. El seu caràcter decidit, ferm i pragmàtic alhora contrastà vivament amb l'actitud molt més passiva i indecisa del seu marit. 

Fou una dona, com hem dit, caritativa i amant de la justícia, de profundes conviccions religioses, sense arribar a la superstició, i aficionada a la música i la lectura. Dona elegant i austera, la pompa i frivolitat de la Cort no van influir en ella. Dona propera al poble, va protegir sempre els més desfavorits, ajudant-los econòmicament, i fins i tot els eximí d'impostos en algunes ocasions. Defensà els pagesos de Remença de Catalunya, sotmesos als anomenats mals usos. Aquests pagesos de remença vivien en unes condicions properes a l'escalavatge, i tenien una sobrecàrrega fiscal. Escriví així diverses cartes al Papa Benet XIII, de la seua pròpia família Luna, per abolir els mals usos catalans que considerava contraris al dret humà i diví, si bé aquestes súpliques no obtingueren resultat positiu, com a mínim en vida de la reina. 

Defensà també les aljames de sarraïns i jueus de Calataiud i Daroca. I intentà posar pau entre els clans familiars que estaven assolant els regnes, inclosos els de la seva pròpia família, en especial al Regne de València, on aquestes disputes entre famílies nobiliàries eren dramàtiques. 

La reina Maria tingué una salut molt precària. Morí d'un atac d'apoplexia l'any 1406 a Vila-real, anant cap a les seues terres de Sogorb, quan anava a reunir-se amb el seu marit que es trobava a València. Anava amb la intenció de calmar una volta més les lluites de bàndols que assolaven la ciutat i regne de València, fent mostra, una volta més del caràcter conciliador i de recerca de la pau i benestar dels seus súbdits. 

En el seu testament, redactat l'any 1404, donava als frares franciscans del Sant Esperit el convent del mateix nom que ella havia promogut per a ells (a 10 km de Sagunt), així com una renda de 5.000 sous valencians que cobrarien les rendes d'Almonacid, augmentada més tard en 1.500 sous més a cobrar que s'havien de destinar per a vestuari i manutenció i 500 sous més a cobrar de les rendes de Paterna per a les reparacions de l'edifici.

Ja en vida fou lloada per personalitats importants de la Corona d'Aragó, en especial en l'àmbit literari. Bernat Metge per exemple féu un gran i interessat elogi a ''Lo Somni'' (1399), de ''... la saviesa e indústria e bons tractaments de la dita senyora.''

Francesc Eiximenis li dedicà una obra seva: ''Scala Dei'', que és un xicotet tractat sobre moral i teologia escrit en valencià, possiblement en 1399, amb motiu de la seua coronació com a reina a Saragossa (23 d'abril), que pertany al gènere dels devocionaris, molt comuns entre les classes altes a l'Edat Mitjana. I parlant de la reina, escriví així al rei: ''... sapiats, senyor, que ella viu així com se pertany a dona excel·lent e sàvia e de muller de tan gran senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Déu e devant hòmens''.

Maria de Luna fou una dona exemplar en definitiva, i tot un exemple per al seu poble i per a tota la societat de l'època en general. 

Lluís Brines, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim @DaDPV

societat de l'època en general.