Encara que no s’ha publicat el text definitiu, alguns aspectes de la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears aprovada dimarts pel Parlament, els consideram com a molt negatius. La llei, de fet, ja s’està popularitzant com a “Llei Matutes”, pel fet que beneficia de manera escandalosa al conegut magnat eivissenc.
Disposició de darrer minut i pilotades urbanístiques històriques. La Llei d’Urbanisme i el seu debat van venir marcats pel fet que a darrera hora es va introduir la Disposició transitòria catorzena (Dt14), que permet alguna de les majors pilotades urbanístiques de la història. La Dt14 va ser aprovada gràcies als vots de PSOE i PP i obri la porta a requalificacions de milions de metres quadrats en el conjunt de les Illes Balears. A la Platja d'en Bossa, per exemple, una urbanització edificada sobre sòl rústic i amb una sentència judicial que confirma la qualificació rústica dels terrenys, ara s’hi podran requalificar més de mig milió de m2, que passaran de rústic a urbà amb una simple modificació del planejament municipal. Gran part d’aquesta urbanització és propietat d’Abel Matutes, i és on l’empresari volia fer el mega- projecte conegut com a Eivivegas. Aquesta nova requalificació, no cal dir-ho, pot suposar uns beneficis multimilionaris per a Matutes, perquè obri un gran ventall de possibilitats urbanístiques i de retruc podria quedar eliminada la protecció de costanera de 500 metres (Àrea de Protecció Territorial) pel canvi de rústic a urbà. El mateix passa a altres llocs d'Eivissa.
La Llei Matutes obri la porta a urbanitzacions a Mallorca
El cas Matutes és escandalós i ha acaparat el debat, però la magnitud de la Dt14 va molt més enllà i afectarà de ple a Mallorca. La Dt14 diu, de manera genèrica, que aquells sòls que disposin de serveis (aigua, clavegueram i electricitat) i estiguin urbanitzats en un 90%, podran convertir-se en urbans en revisar-se el planejament municipal. Aquestes requalificacions seran arbitràries, perquè els ajuntaments podrien mesurar aquest 90% edificat segons els convengui. Per altra part no es té present el que dicten els Plans Territorials Insulars ni lleis posteriors, sols el que digui el planejament municipal, encara que no estigui adaptat al Pla Territorial de cada illa, sigui antic o lleis posteriors canviessin la qualificació del sòl. D’aquesta manera, es torna a premiar als ajuntaments que no s’han adaptat al PTI i es castiga als que sí que ho han fet. Sòls desclassificats pels Plans Territorials o protegits pel Govern, per exemple amb la Llei 4/2008 de mesures urgents del segon Pacte de progrés (2008), ara podrien acabar edificades.
Una disposició de conseqüències imprevisibles. Una vegada més s’ha legislat sense preveure les conseqüències, cas per cas, de molts d’aquests sòls. La llei Matutes podria aconseguir que llocs que es van protegir el 2008, com Cala Blanca o Monport (Andratx) s’acabin edificant total o parcialment tot i estar en zona UNESCO. Es desconeix també què passarà ara amb llocs com Pinars de Bonaire (Alcúdia), Bens d’Avall, Port des Canonge (Sóller), Es Guix (Escorca), Can Llaudis, Can Tomàs, Cala Gració, Cap Negret, Sant Rafel (Eivissa) etc. que podrien tornar a ser urbanitzacions potencials.
Més urbanització, amnisties i pròrrogues. La llei Matutes no acaba aquí, perquè amb els vots de PSOE-MES i PODEM ara es podran prorrogar llicències caducades fins i tot dins Espais Protegits, tornar a edificar dins urbanitzacions que no tenen clavegueram o legalitzar urbanitzacions il·legals, com han denunciat el GEN i el GOB. Res de tot això no era al text inicial, que prometia racionalitat urbanística, però que una vegada més, com va passar amb la llei turística, s’ha anat modificant pel camí per acontentar interessos, permetre pilotades, amnisties i requalificacions milionàries.
Un marc inestable i arbitrari. La llei té aspectes positius, com el fet que els agroturismes ja només es podran fer en explotacions agrícoles i ramaderes preferents, es destina més percentatge de sòl a habitatge públic, té intenció de millorar la disciplina o impedeix la urbanització de Ses Variades a Sant Antoni. Les modificacions de darrera hora però, han empitjorat la llei fins al punt que s’ha renunciat a tenir un marc urbanístic més estable. El cúmul d’interessos que hi ha acabat influint, haurà aconseguit mantenir o afegir més incertesa i un marc inestable que en molts de casos acabarà als jutjats. En definitiva, la Llei d'Urbanisme que acaba d'aprovar el Parlament, lluny de ser una passa per ordenar i millorar el territori, s'ha acabat convertint en un veritable despropòsit, plena d'excepcions que probablement tenen nom i llinatges. Un fet que torna a demostrar la manca de voluntat del Pacte, i especialment del PSIB, per canviar les dinàmiques depredadores del territori a les Illes Balears. No és una “bona llei” esquitxada per la Dt14, com afirmaven MÉS i Podem el dia de la seva aprovació.